Es mostren 88939 resultats

■ sil·limanita

■ sil·limanita

femení mineralogia Nesosilicat del grup dels silicats d’alumini, mineral de color gris o bru clar, de metamorfisme d’alta pressió i alta temperatura, que cristallitza en el sistema ròmbic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sil·logisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sil·logisme</title>

Etimologia: del ll. syllogismus, i aquest, del gr. syllogismós, íd. 1a font: s. XIII
masculí lògica Modalitat d’argumentació deductiva consistent en l’afirmació de dues proposicions, relacionades entre elles i anomenades premisses, de les quals en resulta una altra, dita conclusió.

■ sil·logisme

masculí lògica Modalitat d’argumentació deductiva consistent en l’afirmació de dues proposicions, relacionades entre elles i anomenades premisses , de les quals en resulta una altra, dita conclusió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sil·logístic
| sil·logística


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sil·logístic</title>

Etimologia: del ll. syllogistĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. syllogistikós, íd.
    lògica
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al sil·logisme, a un sil·logisme.
  2. femení
    1. Manera de disputar mitjançant l’ús de sil·logismes.
    2. especialment Ciència que estudia el sil·logisme.

■ sil·logístic
| sil·logística

lògica adjectiu Relatiu o pertanyent al sillogisme, a un sillogisme femení Manera de disputar mitjançant l’ús de sillogismes especialment Ciència que estudia el sillogisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sil·logísticament

■ sil·logísticament

adverbi En forma de sillogisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sil·logitzar

■ sil·logitzar

verb intransitiu Raonar mitjançant sillogismes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ siloxà

■ siloxà

masculí química inorgànica i química orgànica Denominació genèrica dels composts de fórmula general H 3 Si——OSiH 2 — n —OSiH 3 que es formen per deshidratació intermolecular de silanols
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silueta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silueta</title>

Partició sil·làbica: si_lu_e_ta
Etimologia: del fr. silhouette, reducció de portrait à la Silhouette, al·lusió a l’impopular controlador de finances É. de Silhouette (1709-67), que donà lloc a aplicar l’expressió a coses incompletes o mal fetes 1a font: 1864, DLab.
    femení
  1. art
    1. Tipus de retrat de perfil tallat amb tisores en un paper negre i aplicat sobre fons clar.
    2. Dibuix al traç que sintetitza els trets essencials d’una persona o cosa.
    1. Forma que presenta a la vista la massa d’un objecte llunyà destacant-se més o menys del fons sobre el qual es projecta. A l’horitzó llunyà s’albirava la silueta grisa de Montserrat.
    2. Línia del contorn d’un cos esvelt i proporcionat, especialment femení. Té una silueta molt marcada.
    3. silueta cardíaca diagnosi Contorn de l’ombra cardíaca radiològica.

■ silueta

femení art Tipus de retrat de perfil tallat amb tisores en un paper negre i aplicat sobre fons clar Dibuix al traç que sintetitza els trets essencials d’una persona o cosa Forma que presenta a la vista la massa d’un objecte llunyà destacant-se més o menys del fons sobre el qual es projecta A l’horitzó llunyà s’albirava la silueta grisa de Montserrat Línia del contorn d’un cos esvelt i proporcionat, especialment femení Té una silueta molt marcada silueta cardíaca diagnosi Contorn de l’ombra cardíaca radiològica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sílur


<title type="display">sílur</title>

masculí i femení història Individu d’un antic poble, potser d’origen ibèric, que habitava al País de Gal·les, on fou sotmès pels romans.

sílur

masculí i femení història Individu d’un antic poble, potser d’origen ibèric, que habitava al País de Galles, on fou sotmès pels romans
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silur

■ silur

masculí ictiologia Peix teleosti de l’ordre dels siluriformes, de la família dels silúrids Silurus glanis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silurià
| siluriana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silurià</title>

Partició sil·làbica: si_lu_ri_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al silurià.
  2. masculí Tercer dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o paleozoic. És situat per sobre de l’ordovicià i per sota del devonià.

■ silurià
| siluriana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al silurià masculí Tercer dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o paleozoic És situat per sobre de l’ordovicià i per sota del devonià
Traducció