Es mostren 88953 resultats

síliqua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">síliqua</title>

Accessory
Etimologia: del ll. sĭlĭqua ‘tavella de llegum; llegum; ant. moneda romana’ 1a font: 1839, DLab.
Body
    femení
  1. botànica Fruit capsular allargat, sincàrpic, amb dos carpels de placentació marginal i parietal, amb dos lòculs separats per una cloenda fina d’origen placentari, i que s’obre en dues valves per dehiscència ventricida.
  2. numismàtica Moneda romana d’argent encunyada des de l’època de Constantí el Gran.

síliqua

siliqüiforme

siliqüiforme

Traducció

siliquós
| siliquosa

siliquós
| siliquosa

sillà
| sillana

sillà
| sillana

síl·laba


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">síl·laba</title>

Accessory
Etimologia: del ll. syllăba, i aquest, del gr. syllabḗ, íd., der. de syllambánō ‘prendre, agafar alhora’, i aquest, de lambánō ‘agafar, prendre’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
femení lingüística Unitat fonètica i fonològica resultant de la segmentació de la cadena fònica, major que el so o el fonema i menor que el mot.

síl·laba

sil·labació

sil·labació

Traducció

sil·labari

sil·labari

sil·labejar

sil·labejar

Informació complementària
Traducció

sil·làbic
| sil·làbica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sil·làbic</title>

Accessory
Etimologia: del ll. syllabĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. syllabikós, íd.
Body
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la síl·laba o a les síl·labes. Accent sil·làbic.
  2. augment sil·làbic gramàtica Addició d’una síl·laba a un mot.
  3. cant sil·làbic música Cant en què cada nota respon a una síl·laba.
  4. escriptura sil·làbica escriptura Sistema d’escriptura fonètica en el qual cada signe representa una síl·laba o conjunt de fonemes.
  5. fonema sil·làbic fonètica, fonologia Fonema que pot esdevenir nucli sil·làbic. S’oposa a fonema asil·làbic.
  6. marge sil·làbic fonètica, fonologia Posició de frontera o externa al nucli sil·làbic, ocupada normalment per les consonants.
  7. nucli (o centre) sil·làbic fonètica, fonologia Punt de màxima prominència i sonoritat en la síl·laba, ocupat habitualment per una vocal o una sonant.

sil·làbic
| sil·làbica

sil·labificació

sil·labificació