Es mostren 88953 resultats

■ silueta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silueta</title>

Partició sil·làbica: si_lu_e_ta
Etimologia: del fr. silhouette, reducció de portrait à la Silhouette, al·lusió a l’impopular controlador de finances É. de Silhouette (1709-67), que donà lloc a aplicar l’expressió a coses incompletes o mal fetes 1a font: 1864, DLab.
    femení
  1. art
    1. Tipus de retrat de perfil tallat amb tisores en un paper negre i aplicat sobre fons clar.
    2. Dibuix al traç que sintetitza els trets essencials d’una persona o cosa.
    1. Forma que presenta a la vista la massa d’un objecte llunyà destacant-se més o menys del fons sobre el qual es projecta. A l’horitzó llunyà s’albirava la silueta grisa de Montserrat.
    2. Línia del contorn d’un cos esvelt i proporcionat, especialment femení. Té una silueta molt marcada.
    3. silueta cardíaca diagnosi Contorn de l’ombra cardíaca radiològica.

■ silueta

femení art Tipus de retrat de perfil tallat amb tisores en un paper negre i aplicat sobre fons clar Dibuix al traç que sintetitza els trets essencials d’una persona o cosa Forma que presenta a la vista la massa d’un objecte llunyà destacant-se més o menys del fons sobre el qual es projecta A l’horitzó llunyà s’albirava la silueta grisa de Montserrat Línia del contorn d’un cos esvelt i proporcionat, especialment femení Té una silueta molt marcada silueta cardíaca diagnosi Contorn de l’ombra cardíaca radiològica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silur

■ silur

masculí ictiologia Peix teleosti de l’ordre dels siluriformes, de la família dels silúrids Silurus glanis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sílur


<title type="display">sílur</title>

masculí i femení història Individu d’un antic poble, potser d’origen ibèric, que habitava al País de Gal·les, on fou sotmès pels romans.

sílur

masculí i femení història Individu d’un antic poble, potser d’origen ibèric, que habitava al País de Galles, on fou sotmès pels romans
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silurià
| siluriana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silurià</title>

Partició sil·làbica: si_lu_ri_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al silurià.
  2. masculí Tercer dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o paleozoic. És situat per sobre de l’ordovicià i per sota del devonià.

■ silurià
| siluriana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al silurià masculí Tercer dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o paleozoic És situat per sobre de l’ordovicià i per sota del devonià
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silúric
| silúrica

■ silúric
| silúrica

adjectiu i masculí estratigrafia Silurià
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silúrids

■ silúrids

masculí ictiologia plural Família de peixos de l’ordre dels siluriformes, amb el cos bastant deprimit, cap eixamplat, barbes desenvolupades i ulls petits L’espècie més característica és el silur singular Peix de la família dels silúrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

siluriformes


<title type="display">siluriformes</title>

    masculí ictiologia
  1. plural Ordre de peixos osteïctis, que habiten gairebé exclusivament a les aigües dolces continentals, fisòstoms, amb cua homocerca, pell nua o amb plaques òssies i que comprèn espècies repartides a la zona tropical.
  2. singular Peix de l’ordre dels siluriformes.

siluriformes

masculí ictiologia plural Ordre de peixos osteïctis, que habiten gairebé exclusivament a les aigües dolces continentals, fisòstoms, amb cua homocerca, pell nua o amb plaques òssies i que comprèn espècies repartides a la zona tropical singular Peix de l’ordre dels siluriformes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silva</title>

Etimologia: del cast. i port. silva, íd., del ll. silva ‘selva’ i ja alguna vegada en el sentit d’obra literària miscel·lània 1a font: 1839, DLab.
femení poètica Forma poètica constituïda per sèries continuades de versos sense estructura estròfica determinada.

■ silva

femení poètica Forma poètica constituïda per sèries continuades de versos sense estructura estròfica determinada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silvà

■ silvà

masculí mitologia Divinitat dels boscs
Gran Diccionari de la llengua catalana

silvanita

silvanita

femení mineralogia Tellurur d’or i argent, de fórmula AuAgTe 4 , mineral que cristallitza en el sistema monoclínic
Traducció