Es mostren 88953 resultats

■ silvita

■ silvita

femení mineralogia Clorur de potassi, mineral incolor o rogenc, de gust salat astringent, molt soluble, evaporític, associat a l’halita, que cristallitza en el sistema cúbic i és mena principal de potassi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silvo-

■ silvo-

Forma prefixada del mot llatí silva , que significa ‘selva’ Ex silvoestepa
Gran Diccionari de la llengua catalana

silvoestepa


<title type="display">silvoestepa</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia silvostepa]

Partició sil·làbica: sil_vo_es_te_pa
femení geobotànica Paisatge on alternen claps de bosc amb àrees de vegetació estèpica.

silvoestepa

femení geobotànica Paisatge on alternen claps de bosc amb àrees de vegetació estèpica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sim-1

■ sim-1

química orgànica Prefix no sistemàtic, abreviatura de simètric , que indica que, en l’estructura d’un compost orgànic, determinats substituents són disposats simètricament respecte a l’esquelet carbonat Vegeu també sim- 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sim-2

■ sim-2

variant de sin- davant de b, m, f o p Prefix, del grec sýn , originàriament preposició i adverbi, que significa ‘conjuntament’, ‘alhora’ Ex simbiosi, simmèlia, simpatia, simfonia Vegeu també sim- 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sima1

■ sima1

femení marina, marítim Corda gruixuda i molt forta Vegeu també sima 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sima2

■ sima2

masculí geologia Nom donat per ESuess a la capa basàltica de l’escorça terrestre, per tal d’indicar que el silici i el magnesi hi predominen Vegeu també sima 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

simandre


<title type="display">simandre</title>

masculí música Instrument consistent en una fusta llarga, penjada a la paret o portàtil, que hom colpeja amb una maça, utilitzada com a campana en els monestirs bizantins.

simandre

masculí música Instrument consistent en una fusta llarga, penjada a la paret o portàtil, que hom colpeja amb una maça, utilitzada com a campana en els monestirs bizantins
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ simaruba


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">simaruba</title>

Etimologia: del fr. simarouba, i aquest, del carib de la Guaiana francesa simaruba, íd.
femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Arbre tropical de la família de les simarubàcies (Quassia simarouba), l’escorça del qual és emprada en medicina.

■ simaruba

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Arbre tropical de la família de les simarubàcies Quassia simarouba , l’escorça del qual és emprada en medicina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ simarubàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">simarubàcies</title>

Partició sil·làbica: si_ma_ru_bà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de terebintals constituïda per plantes llenyoses, de fulles alternes, flors regulars arraïmades i de fruits sovint alats. Cal destacar-ne l’ailant (Ailanthus altissima) i la quàssia (Quassia amara).
  2. singular Planta de la família de les simarubàcies.

■ simarubàcies

femení botànica plural Família de terebintals constituïda per plantes llenyoses, de fulles alternes, flors regulars arraïmades i de fruits sovint alats Cal destacar-ne l’ailant Ailanthus altissima i la quàssia Quassia amara singular Planta de la família de les simarubàcies
Traducció