Es mostren 88939 resultats

■ simbiont

■ simbiont

masculí biologia Cadascun dels organismes d’una simbiosi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ simbiosi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">simbiosi</title>

Partició sil·làbica: sim_bi_o_si
Etimologia: del gr. symbíōsis ‘vida passada junts’ 1a font: c. 1925
    femení
  1. ecologia Associació física prolongada entre dos o més organismes de diferents espècies.
  2. sociologia En ecologia humana, relació que sustenta l’estructura d’un grup humà, tant en el seu aspecte espacial com en la divisió del treball i que inclou avantatges recíprocs entre els seus diversos components.

■ simbiosi

femení ecologia Associació física prolongada entre dos o més organismes de diferents espècies sociologia En ecologia humana, relació que sustenta l’estructura d’un grup humà, tant en el seu aspecte espacial com en la divisió del treball i que inclou avantatges recíprocs entre els seus diversos components
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ simbiòtic
| simbiòtica

■ simbiòtic
| simbiòtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la simbiosi Que viu en estat de simbiosi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ simblefària

■ simblefària

femení patologia Adherència, parcial o completa, entre les parpelles i el globus de l’ull
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ simblèfaron

■ simblèfaron

masculí patologia Simblefària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ símbol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">símbol</title>

Homòfon: címbol
Etimologia: del ll. symbŏlum, i aquest, del gr. sýmbolon, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí [abreviatura símb.]
    1. Allò que hom pren convencionalment com a signe d’una cosa o d’una operació, signe.
    2. física i metrologia Lletra, signe o grup d’ells emprats per a presentar una magnitud, una quantitat, una unitat de mesura, etc.
    3. informàtica Representació d’una entitat, normalment mitjançant un o més caràcters.
    4. lingüística Signe.
    5. lògica Expressió verbal o escrita, definida per unes normes determinades, de la qual hom se serveix per a significar objectes o relacions.
    6. matemàtiques Lletra, lletres o signe gràfic de qualsevol mena utilitzat per a representar quantitats (nombres), relacions o operacions.
    7. símbol d’una cara cristal·lografia Notació emprada per a representar la cara d’un cristall.
    8. símbol químic química Lletra o conjunt de lletres que hom empra per a representar els elements químics.
    1. A diferència del signe, imatge o cosa sensible que hom pren com a signe figuratiu d’una altra per raó d’una analogia que l’enteniment percep entre elles o d’una convenció. L’olivera és símbol de la pau. La balança és el símbol de la justícia.
    2. Emblema. La bandera és el símbol de la pàtria.
    3. etnologia, religió i art Tipus de signe que no es limita a mostrar ni a recordar cap altra cosa, sinó que, representant-la i imitant-la, la revela.
    1. antigament Objecte trencat en dues parts, que dos hostes conservaven, cadascun una meitat, i que llegaven a llurs fills, els quals aproximant ambdues meitats, reconeixien les relacions d’hospitalitat existents entre llurs famílies.
    2. símbol de fe (o simplement símbol) cristianisme Fórmula concisa de la fe cristiana tal com fou expressada per les esglésies primitives, que era primitivament un signe de reconeixement entre cristians.

■ símbol

masculí abreviatura símb Allò que hom pren convencionalment com a signe d’una cosa o d’una operació, signe física i metrologia Lletra, signe o grup d’ells emprats per a presentar una magnitud, una quantitat, una unitat de mesura, etc informàtica Representació d’una entitat, normalment mitjançant un o més caràcters lingüística Signe lògica Expressió verbal o escrita, definida per unes normes determinades, de la qual hom se serveix per a significar objectes o relacions matemàtiques Lletra, lletres o signe gràfic de qualsevol mena utilitzat per a representar quantitats nombres, relacions o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ simbòlic
| simbòlica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">simbòlic</title>

Etimologia: del ll. symbolĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. symbolikós, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a un símbol o als símbols.
  2. De la natura d’un símbol.
  3. Que expressa o significa alguna cosa per mitjà d’un símbol o de símbols.
  4. lògica simbòlica lògica Nom amb què també és coneguda la lògica moderna.

■ simbòlic
| simbòlica

adjectiu Relatiu o pertanyent a un símbol o als símbols De la natura d’un símbol Que expressa o significa alguna cosa per mitjà d’un símbol o de símbols lògica simbòlica lògica Nom amb què també és coneguda la lògica moderna
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ simbòlicament

■ simbòlicament

adverbi D’una manera simbòlica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ simbolisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">simbolisme</title>

Etimologia: de símbol
    masculí
    1. Qualitat de simbòlic.
    2. Caràcter d’allò que simbolitza una altra cosa, que la representa d’una manera sensible o imaginada. El simbolisme del foc.
    1. Ús d’uns símbols determinats per a representar quelcom. El simbolisme que utilitzen els físics.
    2. Sistema de símbols que hom utilitza per a representar quelcom. El simbolisme algèbric.
  3. art Moviment artístic, del segle XIX, que presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d’intuir.
  4. etnografia i religió
    1. Tendència espontània a transformar les experiències cognoscitives en símbols mítics.
    2. Forma d’interpretació dels materials historicoreligiosos (mites, ritus, etc.) considerats representacions de realitats espirituals o idees diverses de les que manifesten en llur forma externa, al·legoria.
    3. Forma d’expressió del llenguatge miticoreligiós, quan un signe conté un missatge divers i més ampli del literal i extern. El simbolisme de l’Apocalipsi.
  5. literatura Moviment literari del segle XIX que es manifesta com una reacció contra l’herència romàntica i contra la doctrina parnassiana i cerca la novetat en l’ús dels neologismes, les paraules rares o les trivials barrejades en el context poètic, per a suggerir, amb els mots, l’essència de les coses.
  6. psicologia Conjunt dels processos de representació deformada en la consciència de continguts o esdeveniments inconscients.

■ simbolisme

masculí Qualitat de simbòlic Caràcter d’allò que simbolitza una altra cosa, que la representa d’una manera sensible o imaginada El simbolisme del foc Ús d’uns símbols determinats per a representar quelcom El simbolisme que utilitzen els físics Sistema de símbols que hom utilitza per a representar quelcom El simbolisme algèbric art Moviment artístic, del segle XIX, que presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d’intuir etnografia i religió Tendència espontània a…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ simbolista

■ simbolista

adjectiu Relatiu o pertanyent al simbolisme masculí i femení Seguidor del simbolisme, especialment en la literatura i en l’art
Traducció