Es mostren 88953 resultats

■ sinclinal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sinclinal</title>

Etimologia: de l’angl. synclinal, terme difós (1833) pel geòleg escocès Charles Lyell (1797-1875), un dels creadors de la geologia moderna, der. savi del gr. klínō ‘inclinar’ amb sýn ‘conjuntament’ 1a font: c. 1925
    geomorfologia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al sinclinal.
  2. masculí Plec en forma còncava que presenta en el nucli les capes més recents.

■ sinclinal

geomorfologia adjectiu Relatiu o pertanyent al sinclinal masculí Plec en forma còncava que presenta en el nucli les capes més recents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sinclínic
| sinclínica

sinclínic
| sinclínica

adjectiu geomorfologia Sinclinal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sinclinori

sinclinori

masculí geomorfologia Gran ondulació en forma de sinclinal, constituïda per una successió de petits plecs anticlinals i sinclinals
Gran Diccionari de la llengua catalana

sínclon

sínclon

masculí patologia Tremolor muscular o contracció clònica de diversos músculs alhora
Gran Diccionari de la llengua catalana

sínclonus

sínclonus

masculí patologia Sínclon
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sincondrosi

■ sincondrosi

femení anatomia animal Varietat de sinartrosi formada per dues superfícies òssies unides per un cartílag articular més o menys desenvolupat, com per exemple la que forma l’esfenoide amb l’apòfisi basilar de l’occipital
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sincopadament

■ sincopadament

adverbi Amb síncope
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sincopar

■ sincopar

verb transitiu Fer una síncope Incloure síncopes en un text musical
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sincopat

■ sincopat

masculí música Nom que hom dona a la peça o fragment musical caracteritzat per l’ús de la síncope
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ síncope


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">síncope</title>

Etimologia: del ll. syncŏpe ‘supressió d’elements fonològics a l’interior d’un mot’, i aquest, del gr. sygkopḗ ‘escurçament; contracció sil·làbica’, der. de sygkóptō ‘escurçar’, i aquest, comp. de sýn ‘conjuntament’ i kóptō ‘tallar’ 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
  1. lingüística Eliminació d’elements fonològics a l’interior d’un mot.
  2. música Irregularitat de l’accentuació, originada per desplaçament de l’accent rítmic, que s’esdevé per la prolongació d’un temps feble sobre un temps fort.
  3. patologia Pèrdua sobtada de la consciència, completa i transitòria, lligada a una brusca anòxia cerebral.

■ síncope

femení lingüística Eliminació d’elements fonològics a l’interior d’un mot música Irregularitat de l’accentuació, originada per desplaçament de l’accent rítmic, que s’esdevé per la prolongació d’un temps feble sobre un temps fort patologia Pèrdua sobtada de la consciència, completa i transitòria, lligada a una brusca anòxia cerebral
Informació complementària
Traducció