Es mostren 88940 resultats

sincrètic
| sincrètica

sincrètic
| sincrètica

sincretisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sincretisme</title>

Accessory
Etimologia: del ll. synkrētismós ‘coalició dels cretencs contra l’enemic comú’, der. de krētízō ‘fer com els de Creta (tinguts per falsos i astutament traïdors)’ amb el prefix sýn ‘conjuntament’ 1a font: 1839, DLab.
Body
    masculí
    1. filosofia i religió Tendència a fondre diversos elements religiosos i filosòfics usualment considerats heterogenis sense un criteri clar de selecció.
    2. teologia Nom donat al segle XVII a un sistema teològic creat amb vista a la unió de l’Església Luterana amb les altres esglésies reformades d’Alemanya i amb l’Església Catòlica.
  1. lingüística Assumpció de diverses funcions per una sola forma.
  2. psicologia Aprehensió global i indiferenciada pròpia de la forma de pensar dels nens petits.

sincretisme

sincretista


<title type="display">sincretista</title>

Accessory
Etimologia: formació culta analògica sobre la base de sincretisme 1a font: 1888, DLab.
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al sincretisme.
  2. adjectiu i masculí i femení Que professa el sincretisme.

sincretista

Traducció

sincro-

sincro-

sincrociclotró


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sincrociclotró</title>

Body
masculí física atòmica Accelerador de partícules circular de disseny idèntic al ciclotró, en el qual la freqüència ν del camp elèctric accelerador varia a mesura que hi augmenta la velocitat de les partícules nuclears, per tal de mantenir la sincronització del sistema, que és regida per ν = (B · Q)/m, on B és el camp magnètic emprat, Q la càrrega elèctrica de la partícula i m la massa.

sincrociclotró

sincromàquina

sincromàquina

síncron
| síncrona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">síncron</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. synchrŏnus, -a, -um, i aquest, del gr. sýgkhronos ‘contemporani’, comp. de sýn ‘conjuntament’ i khrónos ‘temps’
Body
  1. adjectiu Que s’esdevé al mateix temps.
  2. femení estratigrafia
    1. Zona estratigràfica que representa igualtat de temps.
    2. Superfície o línia estratigràfica en la qual tots els seus punts tenen la mateixa edat.
  3. adjectiu informàtica Dit del funcionament d’una màquina en què una seqüència d’operacions s’executa sota el control d’un senyal de rellotge.
  4. adjectiu física Que té el mateix període. Vibracions síncrones. Pèndol síncron.
  5. màquina síncrona Màquina elèctrica rotativa el rotor de la qual gira exactament a la mateixa velocitat que la del camp magnètic giratori.

síncron
| síncrona

sincronia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sincronia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: sin_cro_ni_a
Etimologia: del fr. synchronie, terme de lingüística introduït per F. de Saussure (1916), der. de synchrone (v. síncron)
Body
    femení
  1. Qualitat, condició, de síncron.
  2. lingüística Manera d’estudiar els fets d’una llengua, d’un dialecte, d’un parlar, en un moment determinat, sense tenir en compte llur evolució.

sincronia

sincrònic
| sincrònica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sincrònic</title>

Accessory
Etimologia: de sincronia
Body
    adjectiu
  1. Síncron, que s’esdevé al mateix temps.
  2. geologia i estratigrafia Dit de qualsevol fenomen geològic o roca que es formà al mateix temps, contemporàniament o simultàniament.
  3. lingüística Relatiu o pertanyent a la sincronia. Lingüística sincrònica.

sincrònic
| sincrònica

sincrònicament

sincrònicament

Traducció