Es mostren 88940 resultats

singònic
| singònica

singònic
| singònica

adjectiu cristallografia Relatiu o pertanyent a la singonia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ singular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">singular</title>

Etimologia: del ll. sĭngŭlaris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que es refereix a una sola persona o cosa.
    2. combat singular Combat entre dos.
  2. adjectiu per extensió
    1. Que es distingeix per alguna cosa inusitada. Ocorregué un fenomen molt singular.
    2. Únic a posseir determinades qualitats. És un home singular.
  3. adjectiu dret Dit de la llei que en un codi es troba sola en un capítol o sota un títol.
  4. filosofia i lògica
    1. adjectiu Dit del judici o la proposició en què el subjecte es refereix a un sol objecte (aquest S és P).
    2. adjectiu i masculí Dit de l’individu, de l’ens individual i del nom que el designa.
    3. adjectiu i masculí Dit de cadascun dels ens que només es diferencien entre ells numèricament.
    4. genèric singular Dit del judici universal en què el subjecte és un gènere o una espècie.
  5. adjectiu i masculí [abreviatura sing.] gramàtica Dit de la realització del morfema gramatical de nombre que representa una sola entitat individualitzada, en oposició al plural, que en representa més d’una.
  6. adjectiu matemàtiques
    1. Dit del punt d’una corba o d’una superfície que no és ordinari (o simple), és a dir, que és isolat, o no admet tangent, o és un punt d’encreuament.
    2. Dit de la solució d’una equació diferencial que no és deduïble de l’anomenada solució general.
    3. Dit del punt en el qual una funció complexa analítica no és analítica, però ho és en un entorn del punt.

■ singular

adjectiu Que es refereix a una sola persona o cosa combat singular Combat entre dos adjectiu per extensió Que es distingeix per alguna cosa inusitada Ocorregué un fenomen molt singular Únic a posseir determinades qualitats És un home singular adjectiu dret Dit de la llei que en un codi es troba sola en un capítol o sota un títol filosofia i lògica adjectiu Dit del judici o la proposició en què el subjecte es refereix a un sol objecte aquest S és P adjectiu i masculí Dit de l’individu, de l’ens individual i del nom que el designa adjectiu i masculí Dit de cadascun dels ens que només es…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ singularitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">singularitat</title>

Etimologia: del ll. singularĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de singular. La singularitat d’aquella dona està en la seva activitat política.
  2. Allò per què quelcom és singular. Les seves singularitats anatòmiques.
  3. Allò que és singular. Entre les singularitats d’aquella dona hi ha...
  4. física i matemàtiques Dit d’un punt que presenta unes característiques diferents de les del seu entorn.

■ singularitat

femení Qualitat de singular La singularitat d’aquella dona està en la seva activitat política Allò per què quelcom és singular Les seves singularitats anatòmiques Allò que és singular Entre les singularitats d’aquella dona hi ha física i matemàtiques Dit d’un punt que presenta unes característiques diferents de les del seu entorn
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ singularització

■ singularització

femení Acció de singularitzar o de singularitzar-se La cosa singularitzada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ singularitzar

■ singularitzar

verb transitiu Fer singular alguna cosa, donar-li la forma de singular Singularitzar un missatge polític transitiu Fer distingir alguna cosa de les altres per quelcom inusitat pronominal No m’agrada singularitzar-me
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ singularment

■ singularment

adverbi D’una manera singular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sinh

sinh

símbol matemàtiques sinus hiperbòlic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sínia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sínia</title>

Partició sil·làbica: sí_ni_a
Etimologia: de l’àr. sǟniya, íd., ‘molí’ 1a font: 1054
    femení
  1. hidràulica Màquina d’elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dona voltes fermat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l’extrem inferior de la qual és submergida a l’aigua del pou.
  2. sénia 2.
  3. jocs d’entreteniment Roda.

■ sínia

femení hidràulica Màquina d’elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dona voltes fermat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l’extrem inferior de la qual és submergida a l’aigua del pou sénia 2 jocs d’entreteniment Roda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sínid
| sínida


<title type="display">sínid</title>

    antropologia física
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça sínida o als seus representants.
  2. masculí i femení Individu de la raça sínida.
  3. raça sínida Raça del grup xantoderm formada predominantment per individus mesocèfals de plec palpebral poc marcat, que ocupa tota la Xina del Nord, Corea i una part del Tibet.

sínid
| sínida

antropologia física adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça sínida o als seus representants masculí i femení Individu de la raça sínida raça sínida Raça del grup xantoderm formada predominantment per individus mesocèfals de plec palpebral poc marcat, que ocupa tota la Xina del Nord, Corea i una part del Tibet
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sinier
| siniera

■ sinier
| siniera

masculí i femení Persona que fa anar una sínia
Traducció