Es mostren 88940 resultats

sinovitis

sinovitis

sinquília


<title type="display">sinquília</title>

Accessory
Partició sil·làbica: sin_quí_li_a
Body
femení patologia Atrèsia, d’origen cicatricial, de l’orifici bucal, amb pèrdua de substància dels llavis i de les galtes i adherències d’aquestes a la vora alveolar.

sinquília

sínquisi

sínquisi

sinsedimentari
| sinsedimentària

sinsedimentari
| sinsedimentària

sinsèpal
| sinsèpala

sinsèpal
| sinsèpala

sintàctic
| sintàctica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sintàctic</title>

Accessory
Etimologia: del gr. syntaktikós ‘que ordena, metòdic’
Body
    adjectiu
    1. fonètica, fonologia, gramàtica i psicologia Relatiu o pertanyent a la sintaxi.
    2. tret sintàctic lingüística Component últim de l’estructura sintàctica del llenguatge, propietat inherent o contextual d’un element lèxic que en determina en part el comportament sintàctic.
  1. psiquiatria Dit d’una varietat d’afàsia.
  2. química Dit d’una escuma obtinguda en introduir cèl·lules preformades en un lligant polímer.

sintàctic
| sintàctica

sintàcticament

sintàcticament

sintagma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sintagma</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. syntagma ‘obra, tractat, resum, document’, i aquest, del gr. sýntagma, -atos ‘cosa ordenada; arranjament; estructura; constitució’, der. de syntássō ‘coordenar’, comp. de sýn ‘conjuntament’ i tássō ‘ordenar’
Body
masculí lingüística Conjunt de mots amb una estructura interna i que compleix una funció sintàctica. Sintagma nominal, verbal, preposicional, adjectival.

sintagma

sintagmàtic
| sintagmàtica

sintagmàtic
| sintagmàtica

sintaxi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sintaxi</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. syntaxis, i aquest, del gr. sýntaxis ‘disposició, ordre, arranjament; sintaxi’, der. de syntássō ‘coordenar’, comp. de sýn ‘conjuntament’ i tássō ‘ordenar’
Body
    femení
  1. anatomia animal Articulació, juntura.
    1. fonètica, fonologia i psicologia Coordinació apropiada dels mots en un discurs, articulació.
    2. gramàtica Part de la gramàtica que estudia les relacions o funcions dels mots en l’oració.

sintaxi