Es mostren 88939 resultats

■ sintema

■ sintema

masculí estratigrafia Terme encunyat per a significar les unitats limitades per plans de no-conformitat o diastrofisme No són unitats cronoestratigràfiques pròpiament dites, però tenen una gran importància en la cronoestratigrafia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sintèpal
| sintèpala

■ sintèpal
| sintèpala

adjectiu botànica De tèpals soldats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sinterització

■ sinterització

femení metallúrgia Aglomeració de pólvores d’un metall o més i, eventualment, d’altres matèries, per l’acció de la calor i de la pressió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sinteritzar

■ sinteritzar

verb transitiu metallúrgia Sotmetre una mescla de pólvores metàlliques a sinterització Obtenir peces per sinterització intransitiu Efectuar una sinterització
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

sinteritzat
| sinteritzada

sinteritzat
| sinteritzada

adjectiu metallúrgia Dit del metall, de la peça, de l’objecte, etc, obtinguts per sinterització
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ síntesi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">síntesi</title>

Etimologia: del ll. synthĕsis, i aquest, del gr. sýnthesis ‘composició, combinació; síntesi’, der. de syntíthēmi ‘reunir, compondre’, comp. de sýn ‘conjuntament’ i títhēmi ‘posar, establir’ 1a font: s. XIV
    femení
    1. Combinació dels elements d’un tot després d’haver-los separats per mitjà de l’anàlisi.
    2. Combinació d’elements separats formant un tot (oposat a anàlisi).
    3. filosofia i lògica Procés de la investigació, del coneixement, etc., contraposat al de l’anàlisi, i consistent en la unió d’elements que eren o han estat separats i en llur integració en un tot o unitat superior.
    4. física Reconstrucció d’un color determinat a partir dels colors dits primaris o fonamentals.
    5. gramàtica Combinació d’un radical i dels elements flexionals en un sol mot variable.
    6. química Formació de certs composts per la unió de composts més simples o de llurs elements.
    7. televisió Reconstrucció de la imatge de televisió que té lloc a la recepció a partir dels senyals rebuts procedents de l’emissora, on ha estat feta l’anàlisi de la imatge.
    8. gas de síntesi química Denominació genèrica de diverses mescles gasoses constituïdes per monòxid de carboni i hidrogen, en proporcions relatives variables, conjuntament amb un vint per cent de gas inert, generalment nitrogen.
    9. síntesi abiòtica bioquímica Síntesi de substàncies bioquímiques que té lloc a partir de substàncies inorgàniques, especialment gasos simples, mitjançant l’acció de descàrregues elèctriques, llum ultraviolada, radiacions, calor, etc. i en absència d’éssers vius.
    10. síntesi acetilacètica química orgànica Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
    11. síntesi asimètrica química orgànica Cadascun dels procediments sintètics que, partint d’un substrat no quiral, condueixen a un producte quiral.
    12. síntesi malònica química orgànica Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
    13. síntesi orgànica química orgànica Part de la química orgànica que tracta de la preparació de molècules complexes a partir de substrats més simples.
    14. síntesi proteica bioquímica Síntesi que té lloc en els ribosomes, en quatre etapes, en cadascuna de les quals són necessaris una sèrie de components indispensables, enzims específics i cofactors.
    15. síntesi subtractiva tricroma fotografia i arts gràfiques Mescla subtractiva dels tres colors complementaris: cian, magenta i groc.
  2. Resum d’una matèria o assumpte.

■ síntesi

femení Combinació dels elements d’un tot després d’haver-los separats per mitjà de l’anàlisi Combinació d’elements separats formant un tot oposat a anàlisi filosofia i lògica Procés de la investigació, del coneixement, etc, contraposat al de l’ anàlisi , i consistent en la unió d’elements que eren o han estat separats i en llur integració en un tot o unitat superior física Reconstrucció d’un color determinat a partir dels colors dits primaris o fonamentals gramàtica Combinació d’un radical i dels elements flexionals en un sol mot variable química Formació de certs composts per la unió de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sintetasa

sintetasa

femení bioquímica Ligasa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sintètic
| sintètica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sintètic</title>

Etimologia: del gr. synthetikós, íd. 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la síntesi.
    2. química Relatiu o pertanyent a la síntesi, especialment a la síntesi orgànica.
    1. Que procedeix per síntesi. Mètode sintètic.
    2. química Dit de les substàncies i els materials produïts per síntesi.
    3. judici sintètic filosofia i lògica Segons Kant, judici en què el predicat no és contingut en el subjecte i, doncs, que augmenta el coneixement.
    4. llengua sintètica lingüística Llengua flexional.
    5. llenguatge sintètic fonètica, fonologia Llenguatge obtingut per la conversió en sons dels espectres enregistrats en un espectrògraf.
    6. mètode sintètic ensenyament Mètode pedagògic oposat a l’analític que parteix dels signes, dels elements del codi a identificar abans que s’hagi produït la identificació dels conceptes que els signes constitueixen.

■ sintètic
| sintètica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la síntesi química Relatiu o pertanyent a la síntesi, especialment a la síntesi orgànica Que procedeix per síntesi Mètode sintètic química Dit de les substàncies i els materials produïts per síntesi judici sintètic filosofia i lògica Segons Kant, judici en què el predicat no és contingut en el subjecte i, doncs, que augmenta el coneixement llengua sintètica lingüística Llengua flexional llenguatge sintètic fonètica, fonologia Llenguatge obtingut per la conversió en sons dels espectres enregistrats en un espectrògraf mètode sintètic ensenyament Mètode pedagògic…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sintèticament

■ sintèticament

adverbi D’una manera sintètica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sintetisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sintetisme</title>

    masculí
  1. art Corrent artístic postimpressionista que recerca la simplificació de les formes i el decorativisme mitjançant grans superfícies planes de color encerclades per traços negres.
  2. cirurgia Conjunt d’operacions necessàries per al tractament complet de les fractures.

■ sintetisme

masculí art Corrent artístic postimpressionista que recerca la simplificació de les formes i el decorativisme mitjançant grans superfícies planes de color encerclades per traços negres cirurgia Conjunt d’operacions necessàries per al tractament complet de les fractures