Es mostren 88953 resultats

■ sintagma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sintagma</title>

Etimologia: del b. ll. syntagma ‘obra, tractat, resum, document’, i aquest, del gr. sýntagma, -atos ‘cosa ordenada; arranjament; estructura; constitució’, der. de syntássō ‘coordenar’, comp. de sýn ‘conjuntament’ i tássō ‘ordenar’
masculí lingüística Conjunt de mots amb una estructura interna i que compleix una funció sintàctica. Sintagma nominal, verbal, preposicional, adjectival.

■ sintagma

masculí lingüística Conjunt de mots amb una estructura interna i que compleix una funció sintàctica Sintagma nominal, verbal, preposicional, adjectival
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sintagmàtic
| sintagmàtica

■ sintagmàtic
| sintagmàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent al sintagma Relacions sintagmàtiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sintaxi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sintaxi</title>

Etimologia: del ll. td. syntaxis, i aquest, del gr. sýntaxis ‘disposició, ordre, arranjament; sintaxi’, der. de syntássō ‘coordenar’, comp. de sýn ‘conjuntament’ i tássō ‘ordenar’
    femení
  1. anatomia animal Articulació, juntura.
    1. fonètica, fonologia i psicologia Coordinació apropiada dels mots en un discurs, articulació.
    2. gramàtica Part de la gramàtica que estudia les relacions o funcions dels mots en l’oració.

■ sintaxi

femení anatomia animal Articulació, juntura fonètica, fonologia i psicologia Coordinació apropiada dels mots en un discurs, articulació gramàtica Part de la gramàtica que estudia les relacions o funcions dels mots en l’oració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sintàxia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sintàxia</title>

Partició sil·làbica: sin_tà_xi_a
femení cristal·lografia Intercreixement d’un cristall o de grups de cristalls dins d’un altre cristall d’una espècie diferent, de manera que els eixos cristal·logràfics i, de vegades, els òptics són compartits.

■ sintàxia

femení cristallografia Intercreixement d’un cristall o de grups de cristalls dins d’un altre cristall d’una espècie diferent, de manera que els eixos cristallogràfics i, de vegades, els òptics són compartits
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sintema

■ sintema

masculí estratigrafia Terme encunyat per a significar les unitats limitades per plans de no-conformitat o diastrofisme No són unitats cronoestratigràfiques pròpiament dites, però tenen una gran importància en la cronoestratigrafia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sintèpal
| sintèpala

■ sintèpal
| sintèpala

adjectiu botànica De tèpals soldats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sinterització

■ sinterització

femení metallúrgia Aglomeració de pólvores d’un metall o més i, eventualment, d’altres matèries, per l’acció de la calor i de la pressió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sinteritzar

■ sinteritzar

verb transitiu metallúrgia Sotmetre una mescla de pólvores metàlliques a sinterització Obtenir peces per sinterització intransitiu Efectuar una sinterització
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

sinteritzat
| sinteritzada

sinteritzat
| sinteritzada

adjectiu metallúrgia Dit del metall, de la peça, de l’objecte, etc, obtinguts per sinterització
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ síntesi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">síntesi</title>

Etimologia: del ll. synthĕsis, i aquest, del gr. sýnthesis ‘composició, combinació; síntesi’, der. de syntíthēmi ‘reunir, compondre’, comp. de sýn ‘conjuntament’ i títhēmi ‘posar, establir’ 1a font: s. XIV
    femení
    1. Combinació dels elements d’un tot després d’haver-los separats per mitjà de l’anàlisi.
    2. Combinació d’elements separats formant un tot (oposat a anàlisi).
    3. filosofia i lògica Procés de la investigació, del coneixement, etc., contraposat al de l’anàlisi, i consistent en la unió d’elements que eren o han estat separats i en llur integració en un tot o unitat superior.
    4. física Reconstrucció d’un color determinat a partir dels colors dits primaris o fonamentals.
    5. gramàtica Combinació d’un radical i dels elements flexionals en un sol mot variable.
    6. química Formació de certs composts per la unió de composts més simples o de llurs elements.
    7. televisió Reconstrucció de la imatge de televisió que té lloc a la recepció a partir dels senyals rebuts procedents de l’emissora, on ha estat feta l’anàlisi de la imatge.
    8. gas de síntesi química Denominació genèrica de diverses mescles gasoses constituïdes per monòxid de carboni i hidrogen, en proporcions relatives variables, conjuntament amb un vint per cent de gas inert, generalment nitrogen.
    9. síntesi abiòtica bioquímica Síntesi de substàncies bioquímiques que té lloc a partir de substàncies inorgàniques, especialment gasos simples, mitjançant l’acció de descàrregues elèctriques, llum ultraviolada, radiacions, calor, etc. i en absència d’éssers vius.
    10. síntesi acetilacètica química orgànica Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
    11. síntesi asimètrica química orgànica Cadascun dels procediments sintètics que, partint d’un substrat no quiral, condueixen a un producte quiral.
    12. síntesi malònica química orgànica Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
    13. síntesi orgànica química orgànica Part de la química orgànica que tracta de la preparació de molècules complexes a partir de substrats més simples.
    14. síntesi proteica bioquímica Síntesi que té lloc en els ribosomes, en quatre etapes, en cadascuna de les quals són necessaris una sèrie de components indispensables, enzims específics i cofactors.
    15. síntesi subtractiva tricroma fotografia i arts gràfiques Mescla subtractiva dels tres colors complementaris: cian, magenta i groc.
  2. Resum d’una matèria o assumpte.

■ síntesi

femení Combinació dels elements d’un tot després d’haver-los separats per mitjà de l’anàlisi Combinació d’elements separats formant un tot oposat a anàlisi filosofia i lògica Procés de la investigació, del coneixement, etc, contraposat al de l’ anàlisi , i consistent en la unió d’elements que eren o han estat separats i en llur integració en un tot o unitat superior física Reconstrucció d’un color determinat a partir dels colors dits primaris o fonamentals gramàtica Combinació d’un radical i dels elements flexionals en un sol mot variable química Formació de certs composts per la unió de…
Informació complementària
Traducció