Es mostren 88940 resultats

sintòmids


<title type="display">sintòmids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters diürns, algunes espècies dels quals fan mimetisme amb himenòpters tropicals.
  2. singular Insecte de la família dels sintòmids.

sintòmids

masculí entomologia plural Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters diürns, algunes espècies dels quals fan mimetisme amb himenòpters tropicals singular Insecte de la família dels sintòmids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sintonema

■ sintonema

masculí fonètica, fonologia Conjunt d’inflexions de to dins un grup fònic en tant que unitat seqüencial
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sintonia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sintonia</title>

Partició sil·làbica: sin_to_ni_a
Etimologia: del gr. syntonía ‘tensió; intensitat; acord de sons en un mateix to’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. electrònica i radiotècnia Situació consistent en el fet que la freqüència de ressonància d’un circuit sintonitzat coincideix amb la del senyal aplicat.
  2. música Fragment musical o melodia que transmet una emissora radiofònica fora de les emissions normals per tal de permetre la localització de la freqüència.
  3. figuradament Bon acord, bona harmonia. Entre aquells germans hi ha bona sintonia.

■ sintonia

femení electrònica i radiotècnia Situació consistent en el fet que la freqüència de ressonància d’un circuit sintonitzat coincideix amb la del senyal aplicat música Fragment musical o melodia que transmet una emissora radiofònica fora de les emissions normals per tal de permetre la localització de la freqüència figuradament Bon acord, bona harmonia Entre aquells germans hi ha bona sintonia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sintònic
| sintònica

■ sintònic
| sintònica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la sintonia radiotècnia Sintonitzat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sintonització

■ sintonització

femení radiotècnia Acció de sintonitzar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sintonitzador

■ sintonitzador

masculí radiotècnia Aparell per a sintonitzar una ona corresponent a una emissora determinada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sintonitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sintonitzar</title>

Etimologia: de sintonia
    verb
  1. transitiu radiotècnia Fer que un circuit o un aparell receptor es posi en sintonia amb el senyal incident o precedent de l’emissora.
  2. intransitiu figuradament Coincidir en la manera de pensar o de sentir, estar en sintonia. La primera vegada que es van veure van sintonitzar de seguida. No sintonitzo gaire amb els companys de feina.

■ sintonitzar

verb transitiu radiotècnia Fer que un circuit o un aparell receptor es posi en sintonia amb el senyal incident o precedent de l’emissora intransitiu figuradament Coincidir en la manera de pensar o de sentir, estar en sintonia La primera vegada que es van veure van sintonitzar de seguida No sintonitzo gaire amb els companys de feina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sintròfia


<title type="display">sintròfia</title>

Partició sil·làbica: sin_trò_fi_a
Etimologia: del gr. syntrophía ‘nodriment, educació, comuns’
femení biologia Característica de tots els sistemes ecològics consistent en la interdependència nutritiva, tant en l’aspecte global com en el microscòpic, entre els organismes.

sintròfia

femení biologia Característica de tots els sistemes ecològics consistent en la interdependència nutritiva, tant en l’aspecte global com en el microscòpic, entre els organismes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sinuat
| sinuada

■ sinuat
| sinuada

adjectiu Que té les vores sinuoses Fulles sinuades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sinuós
| sinuosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sinuós</title>

Partició sil·làbica: si_nu_ós
Etimologia: del ll. sinuōsus, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
    1. Que té entrants i sortints corbs.
    2. Que forma una línia composta de corbes separades per punts d’inflexió.
  2. figuradament Tortuós de pensament o d’intenció. Una tàctica sinuosa i acomodatícia.

■ sinuós
| sinuosa

adjectiu Que té entrants i sortints corbs Que forma una línia composta de corbes separades per punts d’inflexió figuradament Tortuós de pensament o d’intenció Una tàctica sinuosa i acomodatícia
Informació complementària
Traducció