Es mostren 88940 resultats

■ siscall

■ siscall

masculí botànica Arbust de la família de les quenopodiàcies Salsola vermiculata , grisenc, de fulles linears, flors arramellades i fruits en aqueni
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

siscallar

siscallar

masculí geobotànica Comunitat vegetal pròpia de comarques àrides, constituïda pel siscall, l’harmala i altres plantes nitròfiles i halòfiles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ siscentista

■ siscentista

adjectiu Relatiu o pertanyent al segle XVII masculí i femení Persona que ha viscut o ha fet l’obra al segle XVII
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ siscla (o siscla de camp)

■ siscla (o siscla de camp)

femení botànica Herba de la família de les umbellíferes Ammi majus , que es fa en els camps de cereals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sisè
| sisena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sisè</title>

Etimologia: de sis 1a font: 1345
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 6è 6a] Que, en una sèrie, en té cinc davant seu, el que fa sis.
  2. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en sis parts iguals.
  3. masculí Cinc sisens, 5/6.
  4. masculí i femení folklore Cadascun dels castellers que formen el sisè pis del castell.
  5. masculí numismàtica
    1. Moneda catalana d’argent del valor de sis diners corresponent a un terç de croat.
    2. Moneda catalana d’argent del segle XVII equivalent a un quart de croat.
    3. Moneda de coure dins el sistema d’emissions de la guerra dels Segadors.
    4. Moneda catalana d’argent encunyada a Barcelona el 1455 amb un valor de 3 diners.
    5. sisè d’argent Moneda barcelonesa d’argent amb un valor de mig sou.
  6. femení dret administratiu Llista de sis andorrans, un per cada parròquia, que el Consell General de les Valls d’Andorra presenta als coprínceps i de la qual, cadascun d’aquests, elegeix el seu batlle.

■ sisè
| sisena

adjectiu i masculí i femení símbol 6è 6a Que, en una sèrie, en té cinc davant seu, el que fa sis adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en sis parts iguals masculí Cinc sisens, 5/6 masculí i femení folklore Cadascun dels castellers que formen el sisè pis del castell masculí numismàtica Moneda catalana d’argent del valor de sis diners corresponent a un terç de croat Moneda catalana d’argent del segle XVII equivalent a un quart de croat Moneda de coure dins el sistema d’emissions de la guerra dels Segadors Moneda catalana d’argent encunyada a Barcelona el 1455 amb un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ siset

■ siset

masculí música Grup de sis notes iguals que s’han d’executar en el temps que normalment correspon a quatre de la mateixa figura
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ siseta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">siseta</title>

Etimologia: variant en forma fem. de sisó
    femení ornitologia
  1. Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Tringa stagnalitis), semblant a la gamba verda però amb el bec recte i les potes primes.
  2. siseta blanca Xivitona.
  3. siseta cendrosa Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Xenus cinereus), amb el bec llarg, negre i taronja i les potes groguenques.

■ siseta

femení ornitologia Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids Tringa stagnalitis , semblant a la gamba verda però amb el bec recte i les potes primes siseta blanca Xivitona siseta cendrosa Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids Xenus cinereus , amb el bec llarg, negre i taronja i les potes groguenques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

Sísif

Sísif

Mot emprat en l’expressió un treball de Sísif Esforç ardu i inútil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sisimbri

sisimbri

masculí botànica Gènere de plantes d’anuals a perennes de la família de les crucíferes Sisymbrium sp , amb flors blanques o grogues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sisme</title>

Homòfon: cisma
Etimologia: del gr. seismós ‘sotrac, agitació’, der. de seíō ‘sotraguejar’ 1a font: c. 1925
    masculí geofísica
  1. Conjunt d’ones de xoc generades en un punt de l’interior de la Terra, anomenat focus o hipocentre, com a conseqüència d’una sobtada alliberació d’energia resultant de la relaxació d’un estat d’esforços produïda per un moviment brusc entre blocs rocallosos de l’escorça o del mantell.
  2. sisme submarí Moviment intens produït a les aigües del mar per un terratrèmol que afecti el fons submarí.

■ sisme

masculí geofísica Conjunt d’ones de xoc generades en un punt de l’interior de la Terra, anomenat focus o hipocentre, com a conseqüència d’una sobtada alliberació d’energia resultant de la relaxació d’un estat d’esforços produïda per un moviment brusc entre blocs rocallosos de l’escorça o del mantell sisme submarí Moviment intens produït a les aigües del mar per un terratrèmol que afecti el fons submarí
Traducció