Es mostren 88940 resultats

■ soberg
| soberga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">soberg</title>

Etimologia: d’un ll. vg. *supergus, alteració de superbus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
    adjectiu
  1. Que excel·leix pel seu poder, la seva alçària, la seva tossa, la seva bellesa, etc. Era un soberg minyó. El gos era alt i soberg.
  2. Que es capté altivament, tirànicament. Un amo soberg envers els seus criats.

■ soberg
| soberga

adjectiu Que excelleix pel seu poder, la seva alçària, la seva tossa, la seva bellesa, etc Era un soberg minyó El gos era alt i soberg Que es capté altivament, tirànicament Un amo soberg envers els seus criats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sobergament

■ sobergament

adverbi Amb sobergueria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soberguejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">soberguejar</title>

Etimologia: de soberg 1a font: s. XIV, Pere III
    verb transitiu
  1. Ultrapassar algú o alguna cosa en poder, alçària, bellesa, etc. Ella soberguejava totes les altres en bellesa i en saviesa. Una torre que sobergueja totes les del voltant.
  2. Dominar altivament, despòticament. És un home que tot ho vol soberguejar.

■ soberguejar

verb transitiu Ultrapassar algú o alguna cosa en poder, alçària, bellesa, etc Ella soberguejava totes les altres en bellesa i en saviesa Una torre que sobergueja totes les del voltant Dominar altivament, despòticament És un home que tot ho vol soberguejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sobergueria

■ sobergueria

femení Qualitat o condició de soberg Acte propi d’una persona soberga, altiva, tirànica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sobines

■ sobines

Mot emprat en l’expressió de sobines locució adverbial Ajagut boca amunt Caure de sobines Jeure de sobines
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sobirà
| sobirana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sobirà</title>

Etimologia: del ll. superior, -ōris ‘superior’, comparatiu de supĕrus, -a, -um ‘que és a dalt’, que, dissimilat en superione, fou influït en la terminació pels correlatius medianus ‘mitjà’ i deorsanus ‘de sota’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que és per damunt de tots els altres; suprem. És una sobirana oradura encalçar una cosa que, aconseguida, ens porta la mort. Era un remei sobirà.
    2. Que té l’autoritat suprema dins un estat. Príncep sobirà. El poble sobirà.
    3. Que és situat més alt que un altre; superior (oposat a jussà). El Pallars Sobirà.
    1. masculí i femení dret i ciències polítiques Persona que té l’autoritat suprema o sobirania dins un estat. En una democràcia, el poble és el sobirà. Les prerrogatives del sobirà.
    2. adjectiu Dit d’un estat o d’un organisme el govern del qual no és sotmès al control d’un altre govern o d’un altre organisme.
    3. masculí i femení figuradament Ella era la sobirana dels cors.
  3. numismàtica
    1. masculí Antiga moneda d’or anglesa d’un valor de vint xílings.
    2. femení Moneda d’or de Brabant del segle XVII d’un pes de 10 grams.

■ sobirà
| sobirana

adjectiu Que és per damunt de tots els altres suprem És una sobirana oradura encalçar una cosa que, aconseguida, ens porta la mort Era un remei sobirà Que té l’autoritat suprema dins un estat Príncep sobirà El poble sobirà Que és situat més alt que un altre superior oposat a jussà El Pallars Sobirà masculí i femení dret i ciències polítiques Persona que té l’autoritat suprema o sobirania dins un estat En una democràcia, el poble és el sobirà Les prerrogatives del sobirà adjectiu Dit d’un estat o d’un organisme el govern del qual no és sotmès al control d’un altre govern o d’un altre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sobiranament

■ sobiranament

adverbi D’una manera sobirana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sobirania


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sobirania</title>

Partició sil·làbica: so_bi_ra_ni_a
Etimologia: de sobirà
    femení
  1. Qualitat de sobirà.
  2. dret i ciències polítiques Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder. Sobirania popular. Sobirania nacional.
  3. sobirania del consumidor economia Situació dominant que, en una economia de mercat, correspon al consumidor, perquè és ell el qui decideix què, a qui, quan i on comprar.

■ sobirania

femení Qualitat de sobirà dret i ciències polítiques Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder Sobirania popular Sobirania nacional sobirania del consumidor economia Situació dominant que, en una economia de mercat, correspon al consumidor, perquè és ell el qui decideix què, a qui, quan i on comprar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sobiranisme

■ sobiranisme

masculí dret i ciències polítiques Moviment polític que propugna la sobirania d’un territori, especialment d’una nació sense estat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sobiranista

■ sobiranista

adjectiu i masculí i femení dret i ciències polítiques Partidari del sobiranisme
Traducció