Es mostren 88953 resultats

sociablement

sociablement

sociació


<title type="display">sociació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: so_ci_a_ci_ó
Body
femení geobotànica Unitat de vegetació utilitzada per les escoles fitocenològiques del nord d’Europa i caracteritzada per les espècies constants, per l’estructura dels estrats i per diversos paràmetres quantitatius.

sociació

Traducció

social


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">social</title>

Accessory
Partició sil·làbica: so_ci_al
Etimologia: del ll. socialis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la societat.
    2. Relatiu o pertanyent a un grup o conjunt d’individus (s’oposa a individual).
    3. Per oposició a individualista, dit del comportament en les relacions dels individus d’una societat en tant que és determinat o modelat per uns certs marcs socials preestablerts.
    4. ciències socials sociologia Grup de ciències el tema principal de les quals és l’home en societat: antropologia, economia, estadística, sociologia, etc.
    5. guerres socials història Nom amb què foren designades, a l’antiguitat clàssica, les diverses guerres sorgides entre els membres d’una mateixa confederació.
  2. adjectiu especialment
    1. Relatiu o pertanyent a les relacions entre patrons i obrers, considerats com a classes socials.
    2. classe social sociologia Grup social que es distingeix dels altres per la seva relació de propietat respecte als mitjans de producció i de distribució.
    3. graduat social sociologia Tècnic que, de manera independent o en una o diverses empreses, realitza funcions d’organització, control, assessorament i aplicació de la legislació social.
    4. legislació social dret del treball Conjunt de normes de caràcter estatal per a tutelar la integritat física i econòmica dels treballadors i per a promoure llur elevació material i moral.
    5. moviment social catòlic catolicisme Moviment que sorgí a la segona meitat del segle XIX com a rèplica al liberalisme i alternativa cristiana enfront dels corrents socialistes.
    6. qüestió social catolicisme Expressió amb què, en l’àmbit catòlic, hom solia referir-se al conjunt de problemes socials la consciència dels quals havia estat desvetllada pel marxisme i que l’Església —que rebutjava aquest per principi— feu específicament seva per tal de corregir actituds seves anteriors i, alhora, evitar els que considerava extrems socialistes.
  3. adjectiu Relatiu o pertanyent a una associació o societat comercial, industrial, etc. Capital social. Raó social d’una casa. Local social.
  4. masculí història Durant el franquisme, membre de la brigada politicosocial del cos general de policia.

social

socialdemocràcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">socialdemocràcia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: so_ci_al_de_mo_crà_ci_a
Etimologia: de social i democràcia
Body
    femení història i ciències polítiques
  1. Nom amb què hom designà els partits polítics d’inspiració marxista, sobretot a Alemanya, països escandinaus i Rússia, des de la fi del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial.
  2. Tendència dins el moviment socialista internacional caracteritzada per la renúncia a les teories marxistes i una pràctica política de tipus moderat i reformista.

socialdemocràcia

socialdemòcrata

socialdemòcrata

socialisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">socialisme</title>

Accessory
Partició sil·làbica: so_ci_a_lis_me
Etimologia: de social 1a font: 1864, DLab.
Body
    masculí economia, sociologia i ciències polítiques
  1. Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució.
  2. socialisme utòpic Fase inicial de l’evolució del pensament i de l’acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d’un futur sistema social “perfecte”, harmònic i basat en la igualtat de tots els homes.

socialisme

socialista

socialista

socialització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">socialització</title>

Accessory
Partició sil·làbica: so_ci_a_lit_za_ci_ó
Etimologia: de socialitzar
Body
    femení
    1. Acció de socialitzar;
    2. l’efecte.
  1. economia, ciències polítiques i sociologia Conversió dels mitjans de producció de propietat privada en propietat de la comunitat social.
  2. psicologia i sociologia Procés pel qual un individu aprèn i interioritza els elements de la cultura del seu entorn social.

socialització

socialitzador
| socialitzadora

socialitzador
| socialitzadora

socialitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">socialitzar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: so_ci_a_lit_zar
Etimologia: de social 1a font: c. 1920
Body
    verb transitiu
  1. Transferir a l’estat o a un altre òrgan col·lectiu les indústries, les propietats, etc., dels particulars. Per decret, el govern ha socialitzat totes les empreses navilieres.
  2. Portar cap a la socialització (d’un individu). Portar el fill al parc per a socialitzar-lo.

socialitzar