Es mostren 88953 resultats

■ socórrer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">socórrer</title>

Etimologia: del ll. sŭccŭrrĕre, íd., der. de sub ‘sota’ i cŭrrĕre ‘córrer’ 1a font: s. XIII, Desclot
verb transitiu Portar ajut a algú en un perill, en una necessitat qualsevol. Si caic aquí, qui em vindrà a socórrer? Socórrer un amic empobrit. Socórrer una ciutat assetjada.

■ socórrer

verb transitiu Portar ajut a algú en un perill, en una necessitat qualsevol Si caic aquí, qui em vindrà a socórrer Socórrer un amic empobrit Socórrer una ciutat assetjada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ socorriment

■ socorriment

masculí Acció de socórrer socors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ socorrisme

■ socorrisme

masculí Conjunt de mitjans i tècniques simples de salvament d’índole pràctica i terapèutica que hom utilitza per a prestar els primers auxilis a persones accidentades o que es troben en perill
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ socorrista

■ socorrista

masculí i femení Persona especialment ensinistrada per a practicar el socorrisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ socors


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">socors</title>

Etimologia: del ll. sŭccŭrsus, -a, -um, participi de sŭccŭrrĕre ‘socórrer’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí invariable [antic i dialectal secors]
  1. Acció de socórrer. Donar, prestar, socors a una ciutat assetjada. Demanar socors. Socors! Crit de socors. Venir en socors dels nàufrags.
  2. Ajut donat a algú en un perill, en una necessitat; auxili.
  3. Allò que serveix per a socórrer. Els socors enviats pel govern van ésser escassos i d’una baixa qualitat.
  4. dret penal Deure d’auxili, l’omissió del qual (omissió de socors) constitueix un delicte castigat pel codi penal.

■ socors

masculí invariable antic i dialectal secors Acció de socórrer Donar, prestar, socors a una ciutat assetjada Demanar socors Socors Crit de socors Venir en socors dels nàufrags Ajut donat a algú en un perill, en una necessitat auxili Allò que serveix per a socórrer Els socors enviats pel govern van ésser escassos i d’una baixa qualitat dret penal Deure d’auxili, l’omissió del qual omissió de socors constitueix un delicte castigat pel codi penal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ socoster

■ socoster

masculí Part més alta d’un vessant
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ socràtic
| socràtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">socràtic</title>

    filosofia
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a Sòcrates.
    2. escola socràtica Cadascuna de les escoles filosòfiques basades en l’ensenyament de Sòcrates i especialment en la doctrina de la identitat entre virtut i coneixement del bé.
    3. mètode socràtic Mètode per a descobrir la veritat, consistent a sotmetre l’altre a preguntes a partir de les quals ell mateix trobarà la veritable resposta al problema plantejat. Hom en diu també maièutica.
  2. masculí i femení
    1. Seguidor de Sòcrates i de la seva doctrina.
    2. socràtics menors Conjunt de filòsofs que integraren les escoles socràtiques.

■ socràtic
| socràtica

filosofia adjectiu Relatiu o pertanyent a Sòcrates escola socràtica Cadascuna de les escoles filosòfiques basades en l’ensenyament de Sòcrates i especialment en la doctrina de la identitat entre virtut i coneixement del bé mètode socràtic Mètode per a descobrir la veritat, consistent a sotmetre l’altre a preguntes a partir de les quals ell mateix trobarà la veritable resposta al problema plantejat Hom en diu també maièutica masculí i femení Seguidor de Sòcrates i de la seva doctrina socràtics menors Conjunt de filòsofs que integraren les escoles socràtiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ socràticament

■ socràticament

adverbi Segons el mètode, etc, de Sòcrates
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ socratisme

■ socratisme

masculí filosofia Sistema de pensament, o mètode, de Sòcrates
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">soda</title>

Etimologia: de l’angl. soda (water) ‘aigua de soda’ (1802), per contenir bicarbonat sòdic o gas carbònic; de l’it. soda ‘barrella’
    femení
  1. alimentació, indústries alimentàries
    1. Aigua carbònica artificial, especialment la que conté crema, xarop de fruita o alguna altra substància aromàtica o endolcidora.
    2. per extensió Aigua carbònica artificial continguda o elaborada en un sifó.
  2. química inorgànica Sosa.

■ soda

femení alimentació, indústries alimentàries Aigua carbònica artificial, especialment la que conté crema, xarop de fruita o alguna altra substància aromàtica o endolcidora per extensió Aigua carbònica artificial continguda o elaborada en un sifó química inorgànica Sosa
Informació complementària
Traducció