Es mostren 88939 resultats

sofiologia


<title type="display">sofiologia</title>

Partició sil·làbica: so_fi_o_lo_gi_a
femení teologia i filosofia Especulació teològica pròpia dels diversos autors russos sobre la saviesa (en grec sophía) en connexió amb la divinitat.

sofiologia

femení teologia i filosofia Especulació teològica pròpia dels diversos autors russos sobre la saviesa en grec sophía en connexió amb la divinitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofisma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sofisma</title>

Homòfon: sufisme
Etimologia: del ll. sophisma, i aquest, del gr. sophísma ‘invenció enginyosa; artifici; sofisma’, der. de sophízō ‘ser hàbil’, i aquest, de sophós ‘savi; hàbil’ 1a font: s. XIV, Llull
masculí lògica Argument capciós, sil·logisme viciós, per fer passar com a veritat el que és fals.

■ sofisma

masculí lògica Argument capciós, sillogisme viciós, per fer passar com a veritat el que és fals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sofista</title>

Etimologia: del ll. sophista, i aquest, del gr. sophistḗs ‘home enginyós; savi; sofista’, de la mateixa arrel de sofisma 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    masculí i femení
  1. filosofia Filòsof pertanyent a la sofística.
  2. per extensió lògica El qui fa sofismes, el qui empra arguments capciosos.

■ sofista

masculí i femení filosofia Filòsof pertanyent a la sofística per extensió lògica El qui fa sofismes, el qui empra arguments capciosos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofisteria

■ sofisteria

femení lògica Raonament sofístic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofístic
| sofística


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sofístic</title>

Etimologia: del ll. sophistĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. sophistikós, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu lògica
    1. Relatiu o pertanyent al sofisma.
    2. Que enclou un sofisma o sofismes. Raonaments sofístics.
    1. adjectiu filosofia i literatura Relatiu o pertanyent als sofistes. Escola sofística.
    2. femení Moviment cultural que es produí a Atenes (segle V aC) que es basava en l’habilitat dialèctica i en la venda de la cultura en canvi de resultats pràctics.

■ sofístic
| sofística

adjectiu lògica Relatiu o pertanyent al sofisma Que enclou un sofisma o sofismes Raonaments sofístics adjectiu filosofia i literatura Relatiu o pertanyent als sofistes Escola sofística femení Moviment cultural que es produí a Atenes segle V aC que es basava en l’habilitat dialèctica i en la venda de la cultura en canvi de resultats pràctics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofisticació

■ sofisticació

femení Acció de sofisticar l’efecte Gran complexitat tècnica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofisticador
| sofisticadora

■ sofisticador
| sofisticadora

adjectiu i masculí i femení Que sofistica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofísticament

■ sofísticament

adverbi D’una manera sofística
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofisticar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sofisticar</title>

Etimologia: del b. ll. sophisticare, íd.
    verb
  1. transitiu Adulterar o desnaturalitzar (una substància, un aliment, etc.), manipulant-lo. Sofisticar la llet. Vi sofisticat.
  2. transitiu
    1. Millorar, perfeccionar, aportar avenços notables (a un instrument o a una disciplina científics o tècnics). Ha sofisticat el mètode de recerca. En els últims anys, la cuina tradicional s’ha anat sofisticant.
    2. per extensió Fer complicat. Sofisticar la manera de vestir.
  3. intransitiu Usar sofismes, raonar sofísticament.

■ sofisticar

verb transitiu Adulterar o desnaturalitzar una substància, un aliment, etc, manipulant-lo Sofisticar la llet Vi sofisticat transitiu Millorar, perfeccionar, aportar avenços notables a un instrument o a una disciplina científics o tècnics Ha sofisticat el mètode de recerca En els últims anys, la cuina tradicional s’ha anat sofisticant per extensió Fer complicat Sofisticar la manera de vestir intransitiu Usar sofismes, raonar sofísticament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofisticat
| sofisticada

■ sofisticat
| sofisticada

adjectiu Dit d’un instrument, d’una tècnica o d’una disciplina de gran complexitat o perfecció Afectadament refinat, mancat de naturalitat
Traducció