Es mostren 88940 resultats

■ sofisticat
| sofisticada

■ sofisticat
| sofisticada

adjectiu Dit d’un instrument, d’una tècnica o d’una disciplina de gran complexitat o perfecció Afectadament refinat, mancat de naturalitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sofit

sofit

masculí construcció Pla inferior de la volada d’una cornisa
Gran Diccionari de la llengua catalana

soflamar


<title type="display">soflamar</title>

Etimologia: del ll. td. sufflamare ‘posar sota la flama’ 1a font: 1851
    verb dialectal
    1. transitiu i pronominal Socarrar. Soflamar-se el pa, els fideus.
    2. transitiu especialment Socarrar a la flama les plomes o el pèl (d’un animal mort) abans de cuinar-lo.
  2. pronominal figuradament Enrojolar-se.

soflamar

verb dialectal transitiu i pronominal Socarrar Soflamar-se el pa, els fideus transitiu especialment Socarrar a la flama les plomes o el pèl d’un animal mort abans de cuinar-lo pronominal figuradament Enrojolar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

soflimar

soflimar

verb transitiu dialectal soflamar 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sòfora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sòfora</title>

Etimologia: del ll. cient. sophora, mot creat per Carl von Linné (1707-1778), potser inspirant-se en l’àr. ṣufai̯râʿ, una lleguminosa oriental
femení botànica i jardineria Arbust caducifoli de la família de les papilionàcies (Sophora japonica), de flors blanques en panícula i fruits en llegum, que hom planta en parcs i jardins.

■ sòfora

femení botànica i jardineria Arbust caducifoli de la família de les papilionàcies Sophora japonica , de flors blanques en panícula i fruits en llegum, que hom planta en parcs i jardins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofra

■ sofra

femení Sobrellom
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofraja


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sofraja</title>

Etimologia: del ll. suffrāgo, -ĭnis, íd., der. de frangĕre ‘trencar’, pres en el sentit de ‘plegar la cama’ 1a font: 1653, DTo.
    femení anatomia animal
  1. Part de la cama o del braç oposades respectivament al genoll o al colze, anomenada també buit popliti.
  2. En els quadrúpedes, buit oposat a la garra de les potes de darrere.

■ sofraja

femení anatomia animal Part de la cama o del braç oposades respectivament al genoll o al colze, anomenada també buit popliti En els quadrúpedes, buit oposat a la garra de les potes de darrere
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sofre</title>

Etimologia: del ll. sŭlfur (sulpur, sulphur), -ŭris, íd. 1a font: 1249
    masculí química inorgànica
  1. [símbol S] Element no-metàl·lic de nombre atòmic 16 que pertany al grup VIA de la taula periòdica o dels calcògens. Té un pes atòmic de 32,06.
  2. diclorur de sofre [SCl2] Líquid vermell obtingut per cloració directa del sofre a partir del diclorur de disofre (S2Cl2).
  3. diòxid de sofre [SO2] Gas incolor d’olor sufocant que es fon a -75°C i bull a -10,02°C, soluble en l’aigua, obtingut per torrefacció en l’aire de diversos sulfurs o per combinació directa dels elements, també conegut com a anhídrid sulfurós.
  4. flor de sofre Sofre microcristal·lí que hom obté per sublimació del sofre cru.
  5. hexafluorur de sofre [SF6] Gas incolor no tòxic, poc soluble en l’aigua i emprat com a dielèctric.
  6. monoclorur de sofre [S2Cl2] Líquid groguenc, d’olor penetrant i molt irritant, que es congela a -80°C i bull a 138°C, emprat com a solvent de sofre i agent clorant.
  7. sofre plàstic Varietat del sofre que hom obté per refredament ràpid del sofre fos.
  8. triòxid de sofre [SO3] Anhídrid de l’àcid sulfúric.

■ sofre

masculí química inorgànica símbol S Element no-metàllic de nombre atòmic 16 que pertany al grup VIA de la taula periòdica o dels calcògens Té un pes atòmic de 32,06 diclorur de sofre SCl 2 Líquid vermell obtingut per cloració directa del sofre a partir del diclorur de disofre S 2 Cl 2 diòxid de sofre SO 2 Gas incolor d’olor sufocant que es fon a -75°C i bull a -10,02°C, soluble en l’aigua, obtingut per torrefacció en l’aire de diversos sulfurs o per combinació directa dels elements, també conegut com a anhídrid sulfurós flor de sofre Sofre microcristallí que hom obté per sublimació…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofregall

■ sofregall

masculí Senyal que deixa a la pell, en una paret, un moble, etc, una fregada, una premuda, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofreginar

■ sofreginar

verb transitiu gastronomia Sofregir
Informació complementària
Traducció