Es mostren 88953 resultats

■ sofisticador
| sofisticadora

■ sofisticador
| sofisticadora

adjectiu i masculí i femení Que sofistica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofísticament

■ sofísticament

adverbi D’una manera sofística
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofisticar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sofisticar</title>

Etimologia: del b. ll. sophisticare, íd.
    verb
  1. transitiu Adulterar o desnaturalitzar (una substància, un aliment, etc.), manipulant-lo. Sofisticar la llet. Vi sofisticat.
  2. transitiu
    1. Millorar, perfeccionar, aportar avenços notables (a un instrument o a una disciplina científics o tècnics). Ha sofisticat el mètode de recerca. En els últims anys, la cuina tradicional s’ha anat sofisticant.
    2. per extensió Fer complicat. Sofisticar la manera de vestir.
  3. intransitiu Usar sofismes, raonar sofísticament.

■ sofisticar

verb transitiu Adulterar o desnaturalitzar una substància, un aliment, etc, manipulant-lo Sofisticar la llet Vi sofisticat transitiu Millorar, perfeccionar, aportar avenços notables a un instrument o a una disciplina científics o tècnics Ha sofisticat el mètode de recerca En els últims anys, la cuina tradicional s’ha anat sofisticant per extensió Fer complicat Sofisticar la manera de vestir intransitiu Usar sofismes, raonar sofísticament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofisticat
| sofisticada

■ sofisticat
| sofisticada

adjectiu Dit d’un instrument, d’una tècnica o d’una disciplina de gran complexitat o perfecció Afectadament refinat, mancat de naturalitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sofit

sofit

masculí construcció Pla inferior de la volada d’una cornisa
Gran Diccionari de la llengua catalana

soflamar


<title type="display">soflamar</title>

Etimologia: del ll. td. sufflamare ‘posar sota la flama’ 1a font: 1851
    verb dialectal
    1. transitiu i pronominal Socarrar. Soflamar-se el pa, els fideus.
    2. transitiu especialment Socarrar a la flama les plomes o el pèl (d’un animal mort) abans de cuinar-lo.
  2. pronominal figuradament Enrojolar-se.

soflamar

verb dialectal transitiu i pronominal Socarrar Soflamar-se el pa, els fideus transitiu especialment Socarrar a la flama les plomes o el pèl d’un animal mort abans de cuinar-lo pronominal figuradament Enrojolar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

soflimar

soflimar

verb transitiu dialectal soflamar 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sòfora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sòfora</title>

Etimologia: del ll. cient. sophora, mot creat per Carl von Linné (1707-1778), potser inspirant-se en l’àr. ṣufai̯râʿ, una lleguminosa oriental
femení botànica i jardineria Arbust caducifoli de la família de les papilionàcies (Sophora japonica), de flors blanques en panícula i fruits en llegum, que hom planta en parcs i jardins.

■ sòfora

femení botànica i jardineria Arbust caducifoli de la família de les papilionàcies Sophora japonica , de flors blanques en panícula i fruits en llegum, que hom planta en parcs i jardins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofra

■ sofra

femení Sobrellom
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sofraja


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sofraja</title>

Etimologia: del ll. suffrāgo, -ĭnis, íd., der. de frangĕre ‘trencar’, pres en el sentit de ‘plegar la cama’ 1a font: 1653, DTo.
    femení anatomia animal
  1. Part de la cama o del braç oposades respectivament al genoll o al colze, anomenada també buit popliti.
  2. En els quadrúpedes, buit oposat a la garra de les potes de darrere.

■ sofraja

femení anatomia animal Part de la cama o del braç oposades respectivament al genoll o al colze, anomenada també buit popliti En els quadrúpedes, buit oposat a la garra de les potes de darrere
Informació complementària
Traducció