Es mostren 88940 resultats

■ sol1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sol</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: sòl
Etimologia: del ll. sōl, sōlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. [en majúscula] astronomia Estel entorn del qual giren els planetes del sistema solar, entre els quals hi ha la Terra.
    2. per analogia Qualsevol cos celeste de natura anàloga al Sol.
    1. El Sol vist des de la Terra. Sortir, eixir, el sol. Ésser el sol alt, baix. Pondre’s, colgar-se, el sol.
    2. de sol a sol Des que surt el sol fins que es pon.
    3. eixir (a algú) el sol a mitjanit figuradament Tenir algú una bona sort inesperada.
    4. el sol eixit locució adverbial Immediatament després de sortir el sol.
    5. el sol post (o colgat) locució adverbial Immediatament després de pondre’s el sol.
    6. farà bon sol figuradament Expressió que hom usa per a significar que no farà tal o tal cosa, ni pensa fer-la. Farà bon sol quan et tornaré els diners.
    7. pondre’s (a algú) el sol a migdia figuradament Passar a algú una desgràcia, morir-se-li algú estimat o protector.
    8. sol colgant (o ponent) Posta del sol.
    9. sol colgant (o ponent) per extensió Part de ponent.
    10. sol de mitjanit astronomia El Sol que hom veu sobre l’horitzó durant tota la nit a l’estiu a les regions polars.
    11. sol fictici astronomia Punt imaginari de l’esfera celeste que es mou en sentit directe sobre l’eclíptica amb una velocitat constant, igual a la velocitat mitjana del sol veritable.
    12. sol ixent Sortida del sol.
    13. sol ixent per extensió Part de llevant.
    14. sol mitjà astronomia Punt imaginari de l’esfera celeste que es mou en sentit directe sobre l’equador celeste, amb una velocitat constant, igual a la velocitat mitjana del sol veritable sobre l’eclíptica.
    15. sol veritable astronomia El Sol, amb els seus moviments aparents sobre l’esfera celeste, per comparació amb el sol fictici i el sol mitjà.
    16. sota la capa del sol Expressió utilitzada en frases negatives o que contenen un superlatiu i que significa en tot el món. No hi ha terra més ufana sota la capa del sol.
    17. treure (a algú) els pedacets al sol figuradament Retreure escandalosament els defectes o les males accions que hom atribueix a algú.
    1. La llum i l’escalfor del Sol. Prendre el sol. Posar a eixugar la roba al sol. Fa sol: avui no està núvol.
    2. a sol i serena Exposat a la calor del dia i a la humitat de la nit.
    3. entrar (a algú) el sol al cap patologia Produir una congestió en el cervell l’acció directa del sol.
    4. haver de treure (algú) amb cabasset al sol figuradament Expressió que hom diu referint-se a una persona envellida, malaltissa o molt tímida.
    5. sol covat Sol fort però entelat de núvols.
    6. sol fort (o de justícia) Claror i escalfor intensa del sol.
    7. sol i ombra Ombra no gaire compacta amb claps de sol.
    8. sol mort Claror i escalfor fluixa del sol.
    9. sol trist (o malalt) Claror poc intensa, esgrogueïda.
  4. figuradament
    1. Qualsevol persona molt extraordinària per la seva bellesa, poder, etc. És bonica com un sol. El Rei Sol.
    2. Apel·latiu afectuós aplicat especialment a un infant. Ets un sol.
    3. sol de justícia cristianisme Expressió bíblica que l’Església aplica a Jesucrist.
  5. economia Unitat monetària del Perú, dividida en 100 centavos.
  6. heràldica Figura d’or o d’argent representada per una cara humana voltada de dotze o setze raigs, un de recte i un d’ondat alternativament.



    7. Vegeu també:
    sol4
    sol2
    sol3

■ sol1

masculí en majúscula astronomia Estel entorn del qual giren els planetes del sistema solar, entre els quals hi ha la Terra per analogia Qualsevol cos celeste de natura anàloga al Sol El Sol vist des de la Terra Sortir, eixir, el sol Ésser el sol alt, baix Pondre’s, colgar-se, el sol de sol a sol Des que surt el sol fins que es pon eixir a algú el sol a mitjanit figuradament Tenir algú una bona sort inesperada el sol eixit locució adverbial Immediatament després de sortir el sol el sol post o colgat locució adverbial Immediatament després de pondre’s el sol farà bon sol figuradament…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sol2

■ sol2

masculí símbol G música Cinquena nota de l’escala musical diatònica Vegeu també sol 4 sol 1 sol 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sol3

■ sol3

masculí química física Sistema colloidal consistent en la dispersió d’un sòlid en un líquid Vegeu també sol 4 sol 1 sol 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sol4
| sola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sol</title><lbl type="homograph">4</lbl>

Homòfon: sòl
Etimologia: del ll. sōlus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    adjectiu
    1. Sense companyia, sense ningú més. Viu sol, des que se li va morir la germana. Deixeu-me sol, si us plau. En aquella casa era ell sol a treballar.
    2. Menjar pa sol.
    3. a soles locució adverbial Sol, sense companyia. Li agrada treballar a soles.
    4. a soles locució adverbial Privadament. Vull parlar a soles amb tu.
  2. Únic (en la combinació un sol). No hi ha sinó un sol Déu. L’he vist una sola vegada. Tenien un sol fill.



    3. Vegeu també:
    sol1
    sol2
    sol3

■ sol4
| sola

adjectiu Sense companyia, sense ningú més Viu sol, des que se li va morir la germana Deixeu-me sol, si us plau En aquella casa era ell sol a treballar Menjar pa sol a soles locució adverbial Sol, sense companyia Li agrada treballar a soles a soles locució adverbial Privadament Vull parlar a soles amb tu Únic en la combinació un sol No hi ha sinó un sol Déu L’he vist una sola vegada Tenien un sol fill Vegeu també sol 1 sol 2 sol 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sola</title>

Etimologia: d’un ll. vg. *sŏla, modificació del ll. cl. solea ‘sandàlia’ 1a font: s. XIV
    femení
  1. indústries del calçat
    1. Part inferior del calçat que toca al sòl i sobre la qual descansa la planta del peu.
    2. de set soles locució adjectiva col·loquialment Locució que intensifica el nom que acompanya, generalment amb un sentit pejoratiu. Ets un ruc de set soles!
    3. mitja sola Part davantera de la sola d’una sabata que correspon aproximadament a la meitat anterior de la planta del peu.
    4. mitja sola Peça de cuir, de cautxú, etc., que el sabater posa a la part davantera d’una sabata sobre la sola per tal d’evitar-ne el desgast o per a adobar-la quan la sola és gastada.
  2. per analogia La sola d’una mitja, d’un mitjó.
    1. Superfície inferior de diverses coses.
    2. Superfície inferior d’un pa.
    3. Fons o superfície inferior d’un conducte o d’un recipient.
    4. sola del mar Fons submarí.
  4. adoberia
    1. Cuir gruixut obtingut de pells de bestiar gros, generalment boví, que ha estat adobat i treballat pel blanquer o adobador.
    2. Tros de cuir enganxat a la punta del tac de jugar a billar.
    3. sola antiga Sola adobada pel sistema de nocs o tines.
    4. sola magra Sola que prové de cuirs vells i presenta en la seva superfície uns clots o bonys.
    5. sola moderna Sola adobada gairebé exclusivament a la bota.
    6. sola ràpida Sola adobada en la bota emprant tècniques molt acurades.
  5. construcció
    1. Tros de fusta, disposat horitzontalment, sobre el qual s’assenta una biga o una altra peça horitzontal, vertical o inclinada, que hom posa sota alguna cosa per a alçar-la, que reemplaça la llinda d’alguna obertura, etc.
    2. Barra horitzontal que suporta els barrots d’una barana.
  6. construcció naval Regala.
  7. obres públiques Base sobre la qual s’assenta un paviment, una via de ferrocarril, un canal, etc.

■ sola

femení indústries del calçat Part inferior del calçat que toca al sòl i sobre la qual descansa la planta del peu de set soles locució adjectiva colloquialment Locució que intensifica el nom que acompanya, generalment amb un sentit pejoratiu Ets un ruc de set soles mitja sola Part davantera de la sola d’una sabata que correspon aproximadament a la meitat anterior de la planta del peu mitja sola Peça de cuir, de cautxú, etc, que el sabater posa a la part davantera d’una sabata sobre la sola per tal d’evitar-ne el desgast o per a adobar-la quan la sola és gastada per analogia La sola d’una mitja…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solà
| solana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solà</title>

Homòfon: solar
Etimologia: del ll. solanus, -a, -um ‘del cantó del sol’ 1a font: 1460, Roig
    1. adjectiu i femení Dit del costat d’una muntanya, d’una casa, etc., on el sol toca durant més temps del dia. Hem de tornar a emblanquinar la paret solana de la casa.
    2. femení Solell, vessant orientat cap a migdia.
    1. masculí Galeria, porxo, etc., construït a la part solana d’una casa.
    2. femení Solà.

■ solà
| solana

adjectiu i femení Dit del costat d’una muntanya, d’una casa, etc, on el sol toca durant més temps del dia Hem de tornar a emblanquinar la paret solana de la casa femení Solell, vessant orientat cap a migdia masculí Galeria, porxo, etc, construït a la part solana d’una casa femení Solà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solaç

■ solaç

masculí Esbargiment, entreteniment plaent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solaçar

■ solaçar

verb transitiu Donar solaç pronominal Esbargir-se, prendre solaç No pensen sinó a solaçar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solacer
| solacera

■ solacer
| solacera

adjectiu Amic de solaçar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solacívol
| solacívola

■ solacívol
| solacívola

adjectiu Que dona solaç
Traducció