Es mostren 88939 resultats

■ solcatera

■ solcatera

femení Deixant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solcuit
| solcuita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solcuit</title>

Partició sil·làbica: sol_cuit
Etimologia: de sol i cuit
  1. adjectiu Cremat del sol. Els sembrats estan solcuits.
  2. masculí fusteria Defecte de la fusta podrida per la humitat que se sol manifestar aparentment en forma de capes de fibres blanquinoses i fofes.

■ solcuit
| solcuita

adjectiu Cremat del sol Els sembrats estan solcuits masculí fusteria Defecte de la fusta podrida per la humitat que se sol manifestar aparentment en forma de capes de fibres blanquinoses i fofes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soldà

■ soldà

masculí islamisme i història Nom donat als sobirans turcs fins el 1924 i a d’altres prínceps islàmics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soldabilitat

■ soldabilitat

femení Propietat que tenen alguns materials de soldar-se o de poder ésser soldats amb uns altres de la mateixa natura
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soldable

■ soldable

adjectiu Que pot soldar-se o ésser soldat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soldada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">soldada</title>

Etimologia: de soldar, que en cat. ant. tingué també el sentit de ‘pagar un sou, sobretot a mercenaris de les armes’ (v. sou, soldar) 1a font: s. XIII
    femení
  1. Sou, salari. Cobrar la soldada. Tenir algú a soldada. Estar algú a soldada.
  2. dret civil català Crèdit que la pubilla solia estipular a favor del seu marit que no gaudia de la condició d’hereu —cabaler o pubill—, i que per regla general deixava de pagar-se al cap de deu anys de celebració del matrimoni; i amb la peculiaritat, a més, que el marit només podia disposar-ne en restar vidu o quan deixava la casa.

■ soldada

femení Sou, salari Cobrar la soldada Tenir algú a soldada Estar algú a soldada dret civil català Crèdit que la pubilla solia estipular a favor del seu marit que no gaudia de la condició d’hereu —cabaler o pubill—, i que per regla general deixava de pagar-se al cap de deu anys de celebració del matrimoni i amb la peculiaritat, a més, que el marit només podia disposar-ne en restar vidu o quan deixava la casa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soldader
| soldadera

■ soldader
| soldadera

adjectiu i masculí i femení Que està al servei d’algú cobrant una soldada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soldadesc
| soldadesca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">soldadesc</title>

Etimologia: de soldat1; en el sentit que té el fem. substantivat, de ‘conjunt de soldats, sobretot usat despectivament’, és un calc del l’it. soldatesca, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als soldats.
  2. femení
    1. Conjunt de soldats.
    2. especialment i pejorativament Conjunt de soldats sense disciplina, deixats a la seva.

■ soldadesc
| soldadesca

adjectiu Relatiu o pertanyent als soldats femení Conjunt de soldats especialment i pejorativament Conjunt de soldats sense disciplina, deixats a la seva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soldador
| soldadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">soldador</title>

Etimologia: de soldar
  1. adjectiu
    1. Que solda. Aparell soldador.
    2. màquina soldadora (o simplement soldadora) tecnologia Màquina elèctrica, generalment automàtica, emprada per a efectuar soldadures per punts, per costura, o bé soldadura contínua en peces metàl·liques.
  2. masculí i femení oficis manuals Persona que té per ofici soldar.
  3. masculí
    1. tecnologia Instrument portàtil, emprat per a soldar metalls.
    2. soldador de benzina (o de gas) tecnologia Llum de soldar.
    3. soldador elèctric electrotècnia i electrònica Aparell emprat per a soldar conductors, cables elèctrics, components electrònics, etc., que s’escalfa elèctricament.

■ soldador
| soldadora

adjectiu Que solda Aparell soldador màquina soldadora o simplement soldadora tecnologia Màquina elèctrica, generalment automàtica, emprada per a efectuar soldadures per punts, per costura, o bé soldadura contínua en peces metàlliques masculí i femení oficis manuals Persona que té per ofici soldar masculí tecnologia Instrument portàtil, emprat per a soldar metalls soldador de benzina o de gas tecnologia Llum de soldar soldador elèctric electrotècnia i electrònica Aparell emprat per a soldar conductors, cables elèctrics, components electrònics, etc, que s’escalfa elèctricament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soldadura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">soldadura</title>

Etimologia: de soldar 1a font: 1575, DPou.
    femení
    1. Acció de soldar o de soldar-se;
    2. l’efecte.
  2. tecnologia
    1. Unió de dues peces, de metall o de plàstic, feta de manera que el punt d’unió sigui un tot homogeni amb les dues zones laterals més pròximes. Soldadura blana. Soldadura per fusió.
    2. Metall o aliatge de baix punt de fusió emprat per a efectuar la unió dita falsa soldadura entre dos metalls amb els quals té afinitat.
    3. Lloc d’unió de dues peces unides per soldadura o per falsa soldadura.
  3. indústria Secció d’una fàbrica on són efectuats els treballs de soldadura.

■ soldadura

femení Acció de soldar o de soldar-se l’efecte tecnologia Unió de dues peces, de metall o de plàstic, feta de manera que el punt d’unió sigui un tot homogeni amb les dues zones laterals més pròximes Soldadura blana Soldadura per fusió Metall o aliatge de baix punt de fusió emprat per a efectuar la unió dita falsa soldadura entre dos metalls amb els quals té afinitat Lloc d’unió de dues peces unides per soldadura o per falsa soldadura indústria Secció d’una fàbrica on són efectuats els treballs de soldadura
Informació complementària
Traducció