Es mostren 88953 resultats

■ solc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solc</title>

Etimologia: del ll. sŭlcus, íd. 1a font: 1372
    masculí
    1. agricultura Cavitat longitudinal que fa en el sòl l’arada o un altre instrument semblant.
    2. tornar a solc (algú) Tornar a ben obrar.
  2. per analogia
    1. Senyal longitudinal, més o menys ample i profund, que deixa una cosa en una altra en arrossegar-s’hi tot penetrant-hi.
    2. Sec o arruga longitudinal.
    3. Traç de llum, fum, etc., que deixa en l’aire un cos en moviment, un llamp, un avió, etc.; deixant.
    4. anatomia animal Depressió o canal lineal superficial; fissura.
    5. botànica Nom aplicat a qualsevol concavitat superficial, estreta i allargada.
    6. botànica Colp.
    7. electroacústica i música Empremta acanalada i en espiral d’un disc fonogràfic que constitueix el suport de la informació sonora enregistrada.
    8. nàutica Senyal o rastre efímer que deixa, en la superfície de l’aigua, el pas d’una embarcació; deixant.

■ solc

masculí agricultura Cavitat longitudinal que fa en el sòl l’arada o un altre instrument semblant tornar a solc algú Tornar a ben obrar per analogia Senyal longitudinal, més o menys ample i profund, que deixa una cosa en una altra en arrossegar-s’hi tot penetrant-hi Sec o arruga longitudinal Traç de llum, fum, etc, que deixa en l’aire un cos en moviment, un llamp, un avió, etc deixant anatomia animal Depressió o canal lineal superficial fissura botànica Nom aplicat a qualsevol concavitat superficial, estreta i allargada botànica Colp electroacústica i música Empremta acanalada i en espiral d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solcada

■ solcada

femení Acció de solcar l’efecte agricultura Conjunt de solcs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solcar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solcar</title>

Etimologia: de solc 1a font: s. XIV, Torcimany
    verb transitiu
  1. agricultura Fer solcs en la terra.
  2. Fer ratlles a la manera de solcs. Les arrugues que li solcaven el rostre.
  3. figuradament Solcar un ocell l’aire.
  4. aeronàutica Travessar l’aire una aeronau.
  5. nàutica Traslladar-se una embarcació damunt l’aigua, fendint-la amb el tallamar i amb part del buc que hi és submergida.

■ solcar

verb transitiu agricultura Fer solcs en la terra Fer ratlles a la manera de solcs Les arrugues que li solcaven el rostre figuradament Solcar un ocell l’aire aeronàutica Travessar l’aire una aeronau nàutica Traslladar-se una embarcació damunt l’aigua, fendint-la amb el tallamar i amb part del buc que hi és submergida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

solcat
| solcada

solcat
| solcada

adjectiu botànica Proveït de solc o de solcs
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solcatera

■ solcatera

femení Deixant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solcuit
| solcuita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solcuit</title>

Partició sil·làbica: sol_cuit
Etimologia: de sol i cuit
  1. adjectiu Cremat del sol. Els sembrats estan solcuits.
  2. masculí fusteria Defecte de la fusta podrida per la humitat que se sol manifestar aparentment en forma de capes de fibres blanquinoses i fofes.

■ solcuit
| solcuita

adjectiu Cremat del sol Els sembrats estan solcuits masculí fusteria Defecte de la fusta podrida per la humitat que se sol manifestar aparentment en forma de capes de fibres blanquinoses i fofes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soldà

■ soldà

masculí islamisme i història Nom donat als sobirans turcs fins el 1924 i a d’altres prínceps islàmics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soldabilitat

■ soldabilitat

femení Propietat que tenen alguns materials de soldar-se o de poder ésser soldats amb uns altres de la mateixa natura
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soldable

■ soldable

adjectiu Que pot soldar-se o ésser soldat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soldada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">soldada</title>

Etimologia: de soldar, que en cat. ant. tingué també el sentit de ‘pagar un sou, sobretot a mercenaris de les armes’ (v. sou, soldar) 1a font: s. XIII
    femení
  1. Sou, salari. Cobrar la soldada. Tenir algú a soldada. Estar algú a soldada.
  2. dret civil català Crèdit que la pubilla solia estipular a favor del seu marit que no gaudia de la condició d’hereu —cabaler o pubill—, i que per regla general deixava de pagar-se al cap de deu anys de celebració del matrimoni; i amb la peculiaritat, a més, que el marit només podia disposar-ne en restar vidu o quan deixava la casa.

■ soldada

femení Sou, salari Cobrar la soldada Tenir algú a soldada Estar algú a soldada dret civil català Crèdit que la pubilla solia estipular a favor del seu marit que no gaudia de la condició d’hereu —cabaler o pubill—, i que per regla general deixava de pagar-se al cap de deu anys de celebració del matrimoni i amb la peculiaritat, a més, que el marit només podia disposar-ne en restar vidu o quan deixava la casa
Informació complementària
Traducció