Es mostren 88940 resultats

aroli


<title type="display">aroli</title>

Etimologia: del ll. cient. arolium
masculí anatomia animal Petit lòbul que es troba entre les dues ungles terminals de cada pota d’alguns artròpodes, que els ajuda a traslladar-se per superfícies verticals llises.

aroli

masculí anatomia animal Petit lòbul que es troba entre les dues ungles terminals de cada pota d’alguns artròpodes, que els ajuda a traslladar-se per superfícies verticals llises
Gran Diccionari de la llengua catalana

aròlium

aròlium

masculí anatomia animal Aroli
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aroma1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aroma</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. aroma, i aquest, del gr. árōma, arṓmatos, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Olor agradable de certes substàncies (plantes, fruits, etc.) de les quals emana espontàniament o bé per cocció o per cremació.
  2. alimentació, indústries alimentàries i química industrial Conjunt de composts químics volàtils característics d’una substància que té la propietat de produir l’olor que li és pròpia.



    3. Vegeu també:
    aroma2

■ aroma1

femení Olor agradable de certes substàncies plantes, fruits, etc de les quals emana espontàniament o bé per cocció o per cremació alimentació, indústries alimentàries i química industrial Conjunt de composts químics volàtils característics d’una substància que té la propietat de produir l’olor que li és pròpia Vegeu també aroma 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aroma2

■ aroma2

femení botànica Flor i inflorescència de l’aromer Borleta que imita la inflorescència de l’aromer Vegeu també aroma 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aromar

■ aromar

verb transitiu Aromatitzar, perfumar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aromater

■ aromater

masculí Denominació antiga del preparador d’ungüents i de substàncies aromàtiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

aromateràpia


<title type="display">aromateràpia</title>

Partició sil·làbica: a_ro_ma_te_rà_pi_a
femení terapèutica Mètode terapèutic basat en les propietats aromàtiques de certs olis essencials extrets d’arbres i plantes, destinat a pal·liar afeccions de tipus físic o emocional.

aromateràpia

femení terapèutica Mètode terapèutic basat en les propietats aromàtiques de certs olis essencials extrets d’arbres i plantes, destinat a palliar afeccions de tipus físic o emocional
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aromàtic
| aromàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aromàtic</title>

Etimologia: de aroma1 1a font: s. XIV
    adjectiu
  1. Que té aroma.
  2. química orgànica
    1. Dit dels composts orgànics que manifesten aromaticitat, en particular de les substàncies que tenen en llur molècula un nucli benzènic o més.
    2. Relatiu o pertanyent als composts aromàtics i a llurs reaccions.
  3. sèrie aromàtica química orgànica
    1. Sèrie d’hidrocarburs cíclics que contenen un nucli benzènic o més (isolats o condensats).
    2. per extensió Conjunt dels composts orgànics que deriven d’aquests hidrocarburs.

■ aromàtic
| aromàtica

adjectiu Que té aroma química orgànica Dit dels composts orgànics que manifesten aromaticitat, en particular de les substàncies que tenen en llur molècula un nucli benzènic o més Relatiu o pertanyent als composts aromàtics i a llurs reaccions sèrie aromàtica química orgànica Sèrie d’hidrocarburs cíclics que contenen un nucli benzènic o més isolats o condensats per extensió Conjunt dels composts orgànics que deriven d’aquests hidrocarburs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aromaticitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aromaticitat</title>

Etimologia: de aromàtic
femení química orgànica Fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques posseeixen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques, en particular de les olefines.

■ aromaticitat

femení química orgànica Fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques posseeixen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques, en particular de les olefines
Gran Diccionari de la llengua catalana

aromatisme

aromatisme

masculí patologia Intoxicació ocasionada per begudes que contenen essències