Es mostren 88939 resultats

■ soll


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">soll</title>

Etimologia: segurament preromà, d’un comp. de l’indoeuropeu sus ‘porc’, com el gal sŭtĕgis, alterat per influx d’un ll. vg *sŭbtŭlus ‘soterrani’ en *sŭtĕlis, *sŭtle 1a font: c. 1325
femení Cort o corral de porcs.

■ soll

femení Cort o corral de porcs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sollament

■ sollament

masculí Acció de sollar o de sollar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sollaner
| sollanera

sollaner
| sollanera

adjectiu i masculí i femení De Sollana Ribera Baixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sollar

■ sollar

verb transitiu Embrutar pronominal Embrutar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sól·lera

■ sól·lera

femení dialectal ornitologia Cruixidell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solleric
| sollerica

■ solleric
| sollerica

adjectiu i masculí i femení De Sóller Mallorca o del solleric parlar masculí lingüística Parlar propi de Sóller, pertanyent al subdialecte mallorquí del català insular
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sollevament

■ sollevament

masculí Acció de sollevar o de sollevar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sollevar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sollevar</title>

Etimologia: juntament amb la variant sosllevar, der. de llevar amb el prefix so-, sos-, reducció de sots- 1a font: 1308
    verb
    1. transitiu Alçar una cosa separant-la d’allò que li feia de suport. Sollevaren el pilar amb una grua.
    2. transitiu figuradament Revoltar, remoure. Sollevar el poble contra els opressors.
    3. pronominal figuradament La gent es va sollevar contra els ocupants.
  2. transitiu Remoure el ventrell.

■ sollevar

verb transitiu Alçar una cosa separant-la d’allò que li feia de suport Sollevaren el pilar amb una grua transitiu figuradament Revoltar, remoure Sollevar el poble contra els opressors pronominal figuradament La gent es va sollevar contra els ocupants transitiu Remoure el ventrell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sol·lícit
| sol·lícita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sol·lícit</title>

Etimologia: del ll. sollĭcĭtus, -a, -um ‘mogut, agitat tot ell’, comp. de sollus, -a, -um ‘sencer, intacte’ i citus, -a, -um, participi de ciēre ‘posar en moviment’ 1a font: 1380
adjectiu Delerós de servir, de complaure, etc., una persona o una cosa per la qual hom sent un interès.

■ sol·lícit
| sol·lícita

adjectiu Delerós de servir, de complaure, etc, una persona o una cosa per la qual hom sent un interès
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sol·licitació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sol·licitació</title>

Partició sil·làbica: sol_li_ci_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. sollicitatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció de sol·licitar.
  2. dret canònic Abús comès pel sacerdot confessor consistent a sol·licitar un penitent a cometre actes deshonests.
  3. física Força d’atracció que actua sobre un cos.

■ sol·licitació

femení Acció de sollicitar dret canònic Abús comès pel sacerdot confessor consistent a sollicitar un penitent a cometre actes deshonests física Força d’atracció que actua sobre un cos
Informació complementària
Traducció