Es mostren 88940 resultats

■ sol·licitació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sol·licitació</title>

Partició sil·làbica: sol_li_ci_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. sollicitatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció de sol·licitar.
  2. dret canònic Abús comès pel sacerdot confessor consistent a sol·licitar un penitent a cometre actes deshonests.
  3. física Força d’atracció que actua sobre un cos.

■ sol·licitació

femení Acció de sollicitar dret canònic Abús comès pel sacerdot confessor consistent a sollicitar un penitent a cometre actes deshonests física Força d’atracció que actua sobre un cos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sol·licitador
| sol·licitadora

■ sol·licitador
| sol·licitadora

adjectiu i masculí i femení Que sollicita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sol·lícitament

■ sol·lícitament

adverbi D’una manera sollícita
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sol·licitant

■ sol·licitant

masculí i femení Persona que sollicita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sol·licitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sol·licitar</title>

Etimologia: del ll. sollicitare, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    verb transitiu
  1. Mirar d’obtenir una cosa demanant-la, fent les diligències necessàries, escrivint una sol·licitud, etc. Sol·licitar una col·locació. Sol·licitar un favor.
    1. Incitar algú a fer quelcom. L’honor el sol·licitava a refusar.
    2. Instar una persona a tenir relacions lícites o il·lícites. Ell la sol·licitava, però ella no es deixava convèncer.
    3. dret canònic Incórrer en el delicte de sol·licitació.
    1. Atreure.
    2. física Una força atreure un cos a moure’s en la seva direcció.

■ sol·licitar

verb transitiu Mirar d’obtenir una cosa demanant-la, fent les diligències necessàries, escrivint una sollicitud, etc Sollicitar una collocació Sollicitar un favor Incitar algú a fer quelcom L’honor el sollicitava a refusar Instar una persona a tenir relacions lícites o illícites Ell la sollicitava, però ella no es deixava convèncer dret canònic Incórrer en el delicte de sollicitació Atreure física Una força atreure un cos a moure’s en la seva direcció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sol·licitud

■ sol·licitud

femení Preocupació del qui és sollícit envers una persona o una cosa Escrit, document, en què hom sollicita una cosa Instància Va adreçar una sollicitud al ministeri
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solmització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solmització</title>

Partició sil·làbica: sol_mit_za_ci_ó
Etimologia: de solmitzar
femení música En la teoria musical medieval (segles XI-XVI), sistema d’estudiar la música pel mètode dels hexacords i de la mutació dels noms de les notes en passar de l’un a l’altre, normalment sol-mi per sol-la.

■ solmització

femení música En la teoria musical medieval segles XI-XVI, sistema d’estudiar la música pel mètode dels hexacords i de la mutació dels noms de les notes en passar de l’un a l’altre, normalment sol-mi per sol-la
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

solmitzar

solmitzar

verb transitiu música Solfejar en el sistema de la solmització
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solo</title>

Etimologia: de l’it. solo, íd. 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. música Nom donat a un passatge o fragment musical, generalment més brillant o difícil que no pas la resta, interpretat per un sol instrument o una sola veu.
  2. jocs d’entreteniment
    1. Joc de cartes que es juga amb un joc de què han estat trets els dosos, vuits i nous (o bé els dosos, tresos i quatres), i es reparteixen les trenta-sis cartes restants entre tres jugadors.
    2. Jugada de tresillo en què el qui juga ho fa amb les cartes que li han tocat en sort sense canviar-ne cap.

■ solo

masculí música Nom donat a un passatge o fragment musical, generalment més brillant o difícil que no pas la resta, interpretat per un sol instrument o una sola veu jocs d’entreteniment Joc de cartes que es juga amb un joc de què han estat trets els dosos, vuits i nous o bé els dosos, tresos i quatres, i es reparteixen les trenta-sis cartes restants entre tres jugadors Jugada de tresillo en què el qui juga ho fa amb les cartes que li han tocat en sort sense canviar-ne cap
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solod

■ solod

masculí pedologia Sòl salí derivat del solonetz per lixiviació, acidificació i degradació de les argiles