Es mostren 88940 resultats

■ aromatització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aromatització</title>

Partició sil·làbica: a_ro_ma_tit_za_ci_ó
Etimologia: de aromatitzar
    femení
    1. Acció d’aromatitzar;
    2. l’efecte.
  2. alimentació, indústries alimentàries Aplicació d’aromatitzants.
  3. petrologia Formació d’hidrocarburs aromàtics en el reforming catalític de les fraccions del petroli.
  4. química orgànica Transformació d’un compost alicíclic en aromàtic per deshidrogenació.

■ aromatització

femení Acció d’aromatitzar l’efecte alimentació, indústries alimentàries Aplicació d’aromatitzants petrologia Formació d’hidrocarburs aromàtics en el reforming catalític de les fraccions del petroli química orgànica Transformació d’un compost alicíclic en aromàtic per deshidrogenació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aromatitzant

■ aromatitzant

adjectiu Que aromatitza masculí alimentació, indústries alimentàries Substància que, aplicada en petita quantitat, comunica una aroma a un aliment, una beguda, un cosmètic, etc, o bé millora o reforça l’aroma existent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aromatitzar

■ aromatitzar

verb transitiu Comunicar aroma a alguna cosa Aromatitzar un plat amb una fulla de llorer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aromer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aromer</title>

Etimologia: de aroma2 1a font: 1803, DEst.
    masculí botànica
  1. Arbust o arbre baix de la família de les mimosàcies (Acacia farnesiana), molt espinós i de flors, anomenades aroma, grogues i oloroses agrupades en glomèruls esfèrics.
  2. aromer hòrrid Arbust de la família de les mimosàcies (Acacia horrida), semblant a l’aromer, però d’espines més vigoroses.

■ aromer

masculí botànica Arbust o arbre baix de la família de les mimosàcies Acacia farnesiana , molt espinós i de flors, anomenades aroma , grogues i oloroses agrupades en glomèruls esfèrics aromer hòrrid Arbust de la família de les mimosàcies Acacia horrida , semblant a l’aromer, però d’espines més vigoroses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aròmia


<title type="display">aròmia</title>

Partició sil·làbica: a_rò_mi_a
Etimologia: del ll. cient. aromia, íd., i aquest, del gr. árōma, -atos ‘aroma’
femení entomologia Coleòpter longicorni de la família dels cerambícids (Aromia moschata), de colors metàl·lics brillants (blaus o verds) i que exhala olor de mesc.

aròmia

femení entomologia Coleòpter longicorni de la família dels cerambícids Aromia moschata , de colors metàllics brillants blaus o verds i que exhala olor de mesc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aromós
| aromosa

■ aromós
| aromosa

adjectiu Flairós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arpa1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arpa</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: 1378; del germ. fràncic harpa ‘rascle, rasclet; arpa musical’ 1a font: s. XIII
    femení música
  1. Instrument de cordes pinçades, col·locades en posició vertical i tibants en un marc de forma triangular, l’un costat del qual fa de caixa de ressonància.
  2. arpa eòlica Aparell sonor consistent en unes cordes estirades i disposades talment en un marc o una caixa que, a l’aire lliure, vibren per l’acció del vent i deixen sentir harmònics del seu so fonamental.



    3. Vegeu també:
    arpa3
    arpa2

■ arpa1

femení música Instrument de cordes pinçades, collocades en posició vertical i tibants en un marc de forma triangular, l’un costat del qual fa de caixa de ressonància arpa eòlica Aparell sonor consistent en unes cordes estirades i disposades talment en un marc o una caixa que, a l’aire lliure, vibren per l’acció del vent i deixen sentir harmònics del seu so fonamental Vegeu també arpa 3 arpa 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arpa2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arpa</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del mateix origen que arpa1, per bé que, sobretot en variants i derivats, persisteix l’influx del ll. irpex, -ĭcis ‘àrpies’ 1a font: s. XI
    femení
  1. Mà o peu d’animal que té urpes o ungles corbes, com ara el lleó, el tigre, el gat o l’àguila.
  2. plural Instrument proveït de dos o tres ganxos de ferro per a treure els fems de l’estable, arrencar palla, etc.
  3. caure a les arpes del llop Caure a les mans de qui vol fer algun dany, trobar-se sobtosament en perill greu.
  4. fer córrer l’arpa Furtar.
  5. posar l’arpa damunt Agafar.
  6. treure de les arpes Alliberar (algú) del poder (d’altri).



    7. Vegeu també:
    arpa1
    arpa3

■ arpa2

femení Mà o peu d’animal que té urpes o ungles corbes, com ara el lleó, el tigre, el gat o l’àguila plural Instrument proveït de dos o tres ganxos de ferro per a treure els fems de l’estable, arrencar palla, etc caure a les arpes del llop Caure a les mans de qui vol fer algun dany, trobar-se sobtosament en perill greu fer córrer l’arpa Furtar posar l’arpa damunt Agafar treure de les arpes Alliberar algú del poder d’altri Vegeu també arpa 1 arpa 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arpa3

■ arpa3

femení zoologia Gènere de molluscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis Harpa sp , de grans dimensions, amb la conquilla d’uns colors molt vistosos Vegeu també arpa 1 arpa 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arpada

■ arpada

femení Cop d’ arpa 2 El gat li ventà una arpada Acció d’arpar, d’agafar violentament Esgarrapada
Informació complementària
Traducció