Es mostren 88953 resultats

solsir-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solsir-se</title>

Accessory
Etimologia: probablement d’una alteració d’un radical sossi-, del ll. subsīdĕre ‘engolir-se, ensorrar-se’, amb influx de sòl i sumir-se
Body
    verb pronominal dialectal
  1. Ensulsiar-se.
  2. Consumir-se, aflaquir-se, extenuar-se.
  3. Torrar-se un menjar fins que resta sense suc.

solsir-se

Traducció

solsonenc
| solsonenca

solsonenc
| solsonenca

solsoní
| solsonina

solsoní
| solsonina

solstici


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solstici</title>

Accessory
Etimologia: del ll. solstitium, íd., comp. de sol i status, participi de stare ‘estar dret; aguantar-se’ 1a font: 1696, DLac.
Body
    masculí astronomia
  1. Cadascun dels dos punts de l’eclíptica per als quals el valor de la declinació del Sol pren el seu valor màxim o mínim.
    1. Moment en què el Sol passa per un solstici.
    2. solstici d’estiu Temps en què el Sol passa pel primer punt de Càncer, cap al 21 o el 22 de juny, que és el dia més llarg.
    3. solstici d’hivern Temps en què el Sol passa pel primer punt de Capricorn, cap al 21 o el 22 de desembre, que és el dia més curt.
  2. línia dels solsticis Línia imaginària perpendicular a la línia dels equinoccis els punts d’intersecció de la qual amb l’eclíptica determinen els solsticis.

solstici

solsticial

solsticial

solt
| solta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solt</title>

Accessory
Etimologia: participi de l’arcaic soldre ‘deslligar’, del ll. sŏlvĕre, íd. 1a font: 1462
Body
    adjectiu
    1. Deixat anar d’un lligam, d’un vincle. Galopar a regnes soltes.
    2. Separat d’un conjunt de coses, no formant part d’un conjunt. Una notícia solta.
    3. Lliure. Vosaltres resteu ací presoners: ell pot tornar-se’n solt i quiti.
  1. Expedit en l’execució d’una cosa. Tenir la llengua, la paraula, solta.

solt
| solta

solta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solta</title>

Accessory
Etimologia: substantivació del fem. de solt, en el sentit abstracte de ‘llibertat, desimboltura, gràcia, sentit comú’, d’on les expressions tenir o no tenir solta; no tenir solta ni volta; tenir poca solta; ser un poca-solta
Body
    femení
    1. Qualitat d’allò que és fet adaptant-se a les circumstàncies, als fets, als requeriments del cas, no incongruentment amb aquests. Això són paraules sense solta.
    2. Capacitat d’algú de fer les coses així. Aquest noi té molta solta. Una cosa feta amb molt poca solta.
    3. sense solta ni volta locució adverbial Sense cap raó, sense cap ni peus, sense ordre ni concert, sense cap motiu raonable.
  1. pesca Xarxa molt llarga i alta, no tant com l’almadrava, que es cala verticalment amb ploms. Solta clara, cega.

solta

Informació complementària

soltament

soltament

soltar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">soltar</title>

Accessory
Homòfon: sultà
Etimologia: de solt 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
    verb transitiu
  1. Deixar anar allò que estava agafat, retingut. Després de dos dies, els soltaren de la presó.
  2. Donar la solució adequada a una qüestió, a un assumpte, difícil. Blanquerna soltava les qüestions amb vives raons.

soltar

solter
| soltera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solter</title>

Accessory
Etimologia: deriv. normal de solt 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
  1. adjectiu
    1. Solt, lliure.
    2. biga soltera Biga que baixa pel riu separada del rai on hauria d’estar unida.
  2. adjectiu i masculí i femení especialment Que no ha contret matrimoni. Una dona soltera. Solters i casats.

solter
| soltera