Es mostren 88939 resultats

■ solubilització

■ solubilització

femení química Augment de la solubilitat d’una substància, a causa de la presència d’una altra substància anomenada agent solubilitzant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solubilitzant

■ solubilitzant

adjectiu química orgànica i química industrial Que solubilitza agent solubilitzant Denominació genèrica de diverses substàncies emprades per a solubilitzar espècies insolubles en un medi determinat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solubilitzar

■ solubilitzar

verb transitiu química Fer soluble Portar a terme una solubilització
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soluble

■ soluble

adjectiu Susceptible d’ésser dissolt figuradament Que hom pot resoldre Un problema fàcilment soluble
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solució</title>

Partició sil·làbica: so_lu_ci_ó
Etimologia: del ll. solutio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de resoldre un problema, una qüestió.
    2. Allò que resol un problema, una qüestió, etc.
    3. matemàtiques Cadascuna de les quantitats que satisfan les condicions d’un problema, especialment d’una equació.
    4. medicina Terminació d’una malaltia.
    1. Acció de deslligar, de desfer la cohesió, de separar;
    2. l’efecte.
    3. patologia i traumatologia Separació, divisió o dislocació de parts contínues, com és el cas, per exemple, de la fractura d’un os.
    4. solució de continuïtat Interrupció en la continuïtat d’una cosa.
  3. metal·lúrgia
    1. Fenomen que s’esdevé en un aliatge quan els metalls que hom afegeix al metall principal formen amb aquest una massa on són mesclats els diferents components, els quals no canvien de natura.
    2. solució sòlida Textura d’un aliatge quan els àtoms que el formen són de dimensions semblants, de manera que constitueixen un únic cristall.
    1. Acció de dissoldre una substància en un líquid.
    2. Líquid homogeni que resulta d’aquesta acció.
    3. química física Mescla en la qual els components són distribuïts homogèniament en tota l’extensió del sistema.
    4. solució regular termodinàmica Solució en què l’entropia de barreja té el valor esperat per a una solució ideal, però en la qual l’entalpia de barreja no és zero.

■ solució

femení Acció de resoldre un problema, una qüestió Allò que resol un problema, una qüestió, etc matemàtiques Cadascuna de les quantitats que satisfan les condicions d’un problema, especialment d’una equació medicina Terminació d’una malaltia Acció de deslligar, de desfer la cohesió, de separar l’efecte patologia i traumatologia Separació, divisió o dislocació de parts contínues, com és el cas, per exemple, de la fractura d’un os solució de continuïtat Interrupció en la continuïtat d’una cosa metallúrgia Fenomen que s’esdevé en un aliatge quan els metalls que hom afegeix al metall principal…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solucionar

■ solucionar

verb transitiu Resoldre un problema, una qüestió, donar-hi solució Aquell cas semblava difícil de solucionar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solucionari

■ solucionari

masculí ensenyament Llibre, o part d’un llibre, on consten les solucions del problemes i dels exercicis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solut

■ solut

masculí química física Aquell component d’una solució que hom considera dissolt en l’altre, anomenat dissolvent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solutiu
| solutiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solutiu</title>

Partició sil·làbica: so_lu_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. solūtus, -a, -um, participi de solvĕre ‘dissoldre, desfer’ 1a font: 1839, DLab.
adjectiu i masculí medicina i farmàcia, indústria farmacèutica Laxant.

■ solutiu
| solutiva

adjectiu i masculí medicina i farmàcia, indústria farmacèutica Laxant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solutrià
| solutriana

■ solutrià
| solutriana

prehistòria adjectiu Relatiu o pertanyent al solutrià masculí Fàcies cultural de mitjan paleolític superior europeu
Traducció