Es mostren 88953 resultats

■ solucionari

■ solucionari

masculí ensenyament Llibre, o part d’un llibre, on consten les solucions del problemes i dels exercicis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solut

■ solut

masculí química física Aquell component d’una solució que hom considera dissolt en l’altre, anomenat dissolvent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solutiu
| solutiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solutiu</title>

Partició sil·làbica: so_lu_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. solūtus, -a, -um, participi de solvĕre ‘dissoldre, desfer’ 1a font: 1839, DLab.
adjectiu i masculí medicina i farmàcia, indústria farmacèutica Laxant.

■ solutiu
| solutiva

adjectiu i masculí medicina i farmàcia, indústria farmacèutica Laxant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solutrià
| solutriana

■ solutrià
| solutriana

prehistòria adjectiu Relatiu o pertanyent al solutrià masculí Fàcies cultural de mitjan paleolític superior europeu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solvat

■ solvat

masculí química física Denominació genèrica de les espècies solvatades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solvatació

■ solvatació

femení química física En una solució, fenomen consistent en la interacció de solvents polars amb ions o molècules de solut mitjançant forces atractives ió-dipol o dipol-dipol
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solvatar

■ solvatar

verb química física transitiu Efectuar o portar a terme, un dissolvent, la solvatació d’un ió o molècula pronominal Experimentar, un ió o molècula, un procés de solvatació
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solvència

■ solvència

femení Qualitat de solvent economia Indicador de la capacitat econòmica d’una persona o entitat social
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solvent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solvent</title>

Etimologia: del ll. solvens, -ntis, participi pres. de solvĕre ‘dissoldre, desfer; pagar’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Capaç de complir degudament els compromisos contrets o les tasques professionals, pel fet de tenir els mitjans necessaris i coneguts.
  2. adjectiu economia Que té solvència.
  3. masculí química Dissolvent.

■ solvent

adjectiu Capaç de complir degudament els compromisos contrets o les tasques professionals, pel fet de tenir els mitjans necessaris i coneguts adjectiu economia Que té solvència masculí química Dissolvent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solvòlisi

■ solvòlisi

femení química Reacció d’un compost amb el solvent en el qual es troba dissolt