Es mostren 88940 resultats

somordo
| somorda

somordo
| somorda

adjectiu dialectal Somort
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ somorgollaire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">somorgollaire</title>

Partició sil·làbica: so_mor_go_llai_re
Etimologia: de somorgollar
masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids (Uria aalge), amb les parts superiors i el coll bruns negrencs i les inferiors blanques, i que habita en colònies als penya-segats atlàntics.

■ somorgollaire

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids Uria aalge , amb les parts superiors i el coll bruns negrencs i les inferiors blanques, i que habita en colònies als penya-segats atlàntics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ somorgollar

■ somorgollar

verb transitiu i pronominal Submergir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ somort
| somorta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">somort</title>

Etimologia: d’un ll. *submortuus, -a, -um ‘esmorteĭt’
    adjectiu
  1. Defallit, mancat de vitalitat, de força, que gairebé no es percep. Una llum somorta. Un soroll somort. Feia un sol somort i esblanqueït.
  2. patologia Dit del dolor poc viu però continu.

■ somort
| somorta

adjectiu Defallit, mancat de vitalitat, de força, que gairebé no es percep Una llum somorta Un soroll somort Feia un sol somort i esblanqueït patologia Dit del dolor poc viu però continu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ somoure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">somoure</title>

Partició sil·làbica: so_mou_re
Etimologia: del ll. submovēre ‘separar, allunyar’ 1a font: s. XV, Curial
    verb transitiu
  1. Moure lleument una cosa que descansa feixugament sobre una altra, que està fortament aguantada per una altra. Van aconseguir somoure les grans moles de pedra.
  2. Treure una cosa del seu estat de repòs. Somoure la massa civil.
  3. Vèncer la inèrcia, la passivitat, etc., d’algú per induir-lo a fer quelcom. No era pas amb raonaments com es podia somoure el seu caràcter orgullós.

■ somoure

verb transitiu Moure lleument una cosa que descansa feixugament sobre una altra, que està fortament aguantada per una altra Van aconseguir somoure les grans moles de pedra Treure una cosa del seu estat de repòs Somoure la massa civil Vèncer la inèrcia, la passivitat, etc, d’algú per induir-lo a fer quelcom No era pas amb raonaments com es podia somoure el seu caràcter orgullós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sompo
| sompa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sompo</title>

Etimologia: relacionat amb el cast. zompo i zopo, d’origen incert, probablement onomatopeic, del so d’un caminar feixuc
    adjectiu dialectal
  1. Dit de la persona lenta i indiferent a reaccionar, poc atenta i advertida, i que fa poc cas del que li diuen.
  2. Mancat de vivesa i de gràcia.

■ sompo
| sompa

adjectiu dialectal Dit de la persona lenta i indiferent a reaccionar, poc atenta i advertida, i que fa poc cas del que li diuen Mancat de vivesa i de gràcia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ somrient

■ somrient

adjectiu Que somriu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ somrís

■ somrís

masculí Somriure
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ somriure1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">somriure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: som_riu_re
Etimologia: del ll. subridēre, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb [imperf ind: somreia, somreies, somreia, somrèiem, somrèieu, somreien] intransitiu
  1. Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis. Somriure maliciosament, desdenyosament, irònicament. M’ha somrigut amablement.
  2. figuradament
    1. Ésser favorable a algú. La fortuna li somriu.
    2. Tenir un aspecte plaent. La vida li somriu.



    3. Vegeu també:
    somriure2

■ somriure1

verb imperf ind somreia, somreies, somreia, somrèiem, somrèieu, somreien intransitiu Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis Somriure maliciosament, desdenyosament, irònicament M’ha somrigut amablement figuradament Ésser favorable a algú La fortuna li somriu Tenir un aspecte plaent La vida li somriu Vegeu també somriure 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ somriure2

■ somriure2

masculí Acció de somriure Un somriure maliciós, desdenyós, irònic Un somriure d’incredulitat Té un somriure per a tothom somriure d’orella a orella o de galta a galta Somriure molt ampli Vegeu també somriure 1
Informació complementària
Traducció