Es mostren 88939 resultats

somorgollaire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">somorgollaire</title>

Accessory
Partició sil·làbica: so_mor_go_llai_re
Etimologia: de somorgollar
Body
masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids (Uria aalge), amb les parts superiors i el coll bruns negrencs i les inferiors blanques, i que habita en colònies als penya-segats atlàntics.

somorgollaire

somorgollar

somorgollar

Informació complementària

somort
| somorta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">somort</title>

Accessory
Etimologia: d’un ll. *submortuus, -a, -um ‘esmorteĭt’
Body
    adjectiu
  1. Defallit, mancat de vitalitat, de força, que gairebé no es percep. Una llum somorta. Un soroll somort. Feia un sol somort i esblanqueït.
  2. patologia Dit del dolor poc viu però continu.

somort
| somorta

somoure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">somoure</title>

Accessory
Partició sil·làbica: so_mou_re
Etimologia: del ll. submovēre ‘separar, allunyar’ 1a font: s. XV, Curial
Body
    verb transitiu
  1. Moure lleument una cosa que descansa feixugament sobre una altra, que està fortament aguantada per una altra. Van aconseguir somoure les grans moles de pedra.
  2. Treure una cosa del seu estat de repòs. Somoure la massa civil.
  3. Vèncer la inèrcia, la passivitat, etc., d’algú per induir-lo a fer quelcom. No era pas amb raonaments com es podia somoure el seu caràcter orgullós.

somoure

sompo
| sompa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sompo</title>

Accessory
Etimologia: relacionat amb el cast. zompo i zopo, d’origen incert, probablement onomatopeic, del so d’un caminar feixuc
Body
    adjectiu dialectal
  1. Dit de la persona lenta i indiferent a reaccionar, poc atenta i advertida, i que fa poc cas del que li diuen.
  2. Mancat de vivesa i de gràcia.

sompo
| sompa

somrient

somrient

somrís

somrís

somriure1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">somriure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: som_riu_re
Etimologia: del ll. subridēre, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    verb [imperf ind: somreia, somreies, somreia, somrèiem, somrèieu, somreien] intransitiu
  1. Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis. Somriure maliciosament, desdenyosament, irònicament. M’ha somrigut amablement.
  2. figuradament
    1. Ésser favorable a algú. La fortuna li somriu.
    2. Tenir un aspecte plaent. La vida li somriu.



  3. Vegeu també:
    somriure2

somriure1

somriure2

somriure2

son1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">son</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. sŏmnus, íd. 1a font: 1250
Body
  1. masculí
    1. fisiologia animal Estat fisiològic que constitueix un període de descans del cos i de la ment, durant el qual la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes.
    2. el darrer son (o el son etern) La mort.
    3. son artificial fisiologia animal Son provocat per l’administració de medicaments, amb la finalitat de disminuir el metabolisme.
    4. son elèctric fisiologia animal Estat d’anestèsia general produït per l’aplicació al cap d’un corrent elèctric ràpidament interromput.
    5. son hipnòtic fisiologia animal i terapèutica Son provocat per la hipnosi, al qual hom recorre amb finalitats terapèutiques.
    6. trencar el son (o fer un son) Dormir una estoneta.
  2. femení
    1. Ganes de dormir. Tenir son. Resistir a la son. Caure de son. Perdre la son. Tinc una son que no m’hi veig. Això em fa passar la son. És una cançó que fa venir son. Rondar-li a algú la son.
    2. malaltia de la son patologia Tripanosomiasi.



  3. Vegeu també:
    son2
    son3
    son4

son1