Es mostren 88953 resultats

■ somrís

■ somrís

masculí Somriure
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ somriure1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">somriure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: som_riu_re
Etimologia: del ll. subridēre, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb [imperf ind: somreia, somreies, somreia, somrèiem, somrèieu, somreien] intransitiu
  1. Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis. Somriure maliciosament, desdenyosament, irònicament. M’ha somrigut amablement.
  2. figuradament
    1. Ésser favorable a algú. La fortuna li somriu.
    2. Tenir un aspecte plaent. La vida li somriu.



    3. Vegeu també:
    somriure2

■ somriure1

verb imperf ind somreia, somreies, somreia, somrèiem, somrèieu, somreien intransitiu Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis Somriure maliciosament, desdenyosament, irònicament M’ha somrigut amablement figuradament Ésser favorable a algú La fortuna li somriu Tenir un aspecte plaent La vida li somriu Vegeu també somriure 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ somriure2

■ somriure2

masculí Acció de somriure Un somriure maliciós, desdenyós, irònic Un somriure d’incredulitat Té un somriure per a tothom somriure d’orella a orella o de galta a galta Somriure molt ampli Vegeu també somriure 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ son1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">son</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. sŏmnus, íd. 1a font: 1250
  1. masculí
    1. fisiologia animal Estat fisiològic que constitueix un període de descans del cos i de la ment, durant el qual la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes.
    2. el darrer son (o el son etern) La mort.
    3. son artificial fisiologia animal Son provocat per l’administració de medicaments, amb la finalitat de disminuir el metabolisme.
    4. son elèctric fisiologia animal Estat d’anestèsia general produït per l’aplicació al cap d’un corrent elèctric ràpidament interromput.
    5. son hipnòtic fisiologia animal i terapèutica Son provocat per la hipnosi, al qual hom recorre amb finalitats terapèutiques.
    6. trencar el son (o fer un son) Dormir una estoneta.
  2. femení
    1. Ganes de dormir. Tenir son. Resistir a la son. Caure de son. Perdre la son. Tinc una son que no m’hi veig. Això em fa passar la son. És una cançó que fa venir son. Rondar-li a algú la son.
    2. malaltia de la son patologia Tripanosomiasi.



    3. Vegeu també:
    son2
    son3
    son4

■ son1

masculí fisiologia animal Estat fisiològic que constitueix un període de descans del cos i de la ment, durant el qual la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes el darrer son o el son etern La mort son artificial fisiologia animal Son provocat per l’administració de medicaments, amb la finalitat de disminuir el metabolisme son elèctric fisiologia animal Estat d’anestèsia general produït per l’aplicació al cap d’un corrent elèctric ràpidament interromput son hipnòtic fisiologia animal i terapèutica Son provocat per la hipnosi,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ son2

■ son2

adjectiu no emprat sinó atributivament i anteposat al nom plural sos Possessiu masculí que fa referència a la tercera persona del singular el seu Son germà Vegeu també son 3 son 4 son 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

son3

son3

Grafia moderna de ço d’en , emprada en toponímia balear Son Cervera, Son Armadans Vegeu també son 2 son 4 son 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

son4

son4

masculí acústica i metrologia Unitat d’intensitat o nivell de sensació sonora, equivalent a la intensitat d’un so de 1 000 Hz Vegeu també son 2 son 3 son 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sonable

■ sonable

adjectiu Sonor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sonada

■ sonada

femení música Acció de sonar una peça de música tocada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sonador
| sonadora

■ sonador
| sonadora

adjectiu i masculí i femení Que sona, que fa sonar un instrument masculí Tros de canya tallat de manera que sona en insuflar-hi aire
Traducció