Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ sonor

| sonora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sonor</title>

Etimologia: del ll. sonorus, -a, -um, íd. 1a font: s. XVII

adjectiu

Que sona. Campana sonora.
acústica
1. Que dona un so. Les vibracions sonores.
2. Dit de les ones que produeixen la sensació de so.
3. Que torna el so de manera que se sent bé, que ressona. Sala sonora. Cavitat sonora.
cinematografia Dit del cinema o de la pel·lícula sonoritzats, per oposició al primitiu cinema, que hom anomena “mut”.
fonètica, fonologia Dit del fonema que es realitza amb vibracions de les cordes vocals (s’oposa a sord).
1. Que sona molt o amb un so vibrant i no sord. Instrument sonor. Copa sonora.
2. Harmoniós, vibrant. Acord sonor.
3. figuradament Harmoniós i agradable. Una veu sonora.
4. figuradament Grandiloqüent. Parlava amb frases sonores.

■ sonor

| sonora

adjectiu Que sona Campana sonora acústica Que dona un so Les vibracions sonores Dit de les ones que produeixen la sensació de so Que torna el so de manera que se sent bé, que ressona Sala sonora Cavitat sonora cinematografia Dit del cinema o de la pellícula sonoritzats, per oposició al primitiu cinema, que hom anomena “mut” fonètica, fonologia Dit del fonema que es realitza amb vibracions de les cordes vocals s’oposa a sord Que sona molt o amb un so vibrant i no sord Instrument sonor Copa sonora Harmoniós, vibrant Acord sonor figuradament Harmoniós i agradable Una veu sonora figuradament…

■ sonorament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sonorament</title>

Etimologia: de sonor

adverbi D’una manera sonora.

■ sonorament

adverbi D’una manera sonora

■ sonoritat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sonoritat</title>

Etimologia: del ll. sonorĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany

femení

1. Qualitat de sonor. La sonoritat de la seva veu.
2. Capacitat d’un instrument o d’un local, un ambient, etc., per a produir o recollir un so. Una sala d’una gran sonoritat.
acústica i metrologia Sonia.
fonètica, fonologia Tret fonològic positiu, per oposició a sordesa, que es caracteritza per la vibració de les cordes vocals en qualsevol emissió fonemàtica.

■ sonoritat

femení Qualitat de sonor La sonoritat de la seva veu Capacitat d’un instrument o d’un local, un ambient, etc, per a produir o recollir un so Una sala d’una gran sonoritat acústica i metrologia Sonia fonètica, fonologia Tret fonològic positiu, per oposició a sordesa, que es caracteritza per la vibració de les cordes vocals en qualsevol emissió fonemàtica

■ sonorització

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sonorització</title>

Partició sil·làbica: so_no_rit_za_ci_ó
Etimologia: de sonoritzar

femení

1. Acció de sonoritzar;
2. l’efecte.
cinematografia Tècnica consistent a incorporar el so a una pel·lícula cinematogràfica.
electroacústica Tècnica consistent a amplificar els sons procedents d’una font o d’un focus emissor determinat, a fi de permetre’n la difusió.
fonètica, fonologia
1. Procés pel qual una consonant sorda esdevé sonora.
2. Assimilació de sonoritat.

■ sonorització

femení Acció de sonoritzar l’efecte cinematografia Tècnica consistent a incorporar el so a una pellícula cinematogràfica electroacústica Tècnica consistent a amplificar els sons procedents d’una font o d’un focus emissor determinat, a fi de permetre’n la difusió fonètica, fonologia Procés pel qual una consonant sorda esdevé sonora Assimilació de sonoritat

■ sonoritzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sonoritzar</title>

Etimologia: de sonor

verb

transitiu

Fer sonor, convertir en sonor. Sonoritzar un film mut.
electroacústica Efectuar una sonorització.
fonètica, fonologia Fer esdevenir sonora (una consonant sorda).

■ sonoritzar

verb transitiu Fer sonor, convertir en sonor Sonoritzar un film mut electroacústica Efectuar una sonorització fonètica, fonologia Fer esdevenir sonora una consonant sorda