Es mostren 88940 resultats

sonsotera

sonsotera

sopa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sopa</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. sŭppa, i aquest, del germ. sŭppa ‘bocí de pa xopat de brou’ 1a font: s. XIV
Body
    femení
    1. Tros de pa xopat de brou o d’altre líquid.
    2. com una sopa (o fet una sopa) Completament ebri. Està borratxo com una sopa.
    3. com una sopa (o fet una sopa) Molt moll. M’ha arreplegat un xàfec i estic fet una sopa.
    4. com una sopa (o fet una sopa) Molt refredat. Em sento com una sopa.
  1. [sovint en pl]
    1. gastronomia Plat fet amb pa tallat a llesquetes fines, a trossets, bullit o escaldat amb brou o amb un altre líquid, aigua assaonada, llet, vi, etc. Sopes d’all. Sopes bullides. Sopa de peix.
    2. per analogia gastronomia Plat en què el pa és substituït per arròs, tapioca, fideus o altres pastes. Sopa de fideus. Pastes per a sopa.
    3. descobrir la sopa d’all figuradament i col·loquialment Pensar-se haver descobert o inventat una cosa que ja és coneguda de tothom.
    4. ésser un sopes figuradament i col·loquialment Ésser un home curt d’enteniment o sense gaire iniciativa.
    5. fer sopes figuradament i col·loquialment Parlar papissot.

sopa

sopada1

sopada1

sopada2

sopada2

sopador
| sopadora

sopador
| sopadora

sopaller
| sopallera

sopaller
| sopallera

sopar1

sopar1

sopar2

sopar2

soper
| sopera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">soper</title>

Accessory
Etimologia: de sopa 1a font: 1803, DEst.
Body
    1. adjectiu Dit del plat relativament fondo i de la cullera que hom fa servir per a menjar sopa. Un plat soper i dos plats plans.
    2. adjectiu per extensió Una cullerada sopera.
    3. femení Recipient de forma rodonenca, que serveix per a posar-hi sopa i servir-la a taula.
    4. femení Contingut d’aquest vas.
  1. adjectiu Sopaller. Era molt soper: no deia mai que no davant un plat de sopa.

soper
| sopera

sòpit
| sòpita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sòpit</title>

Accessory
Etimologia: del ll. sopītus, -a, -um, part. de sopīre ‘ensopir-se, adormir-se’, amb desplaçament d’accent per analogia amb altres adj. llatinitzants, però més popularitzats, com atònit, estúpid, túrgid 1a font: 1874
Body
adjectiu Ensopit.

sòpit
| sòpita