Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ sorites

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sorites</title>

Etimologia: del ll. sorītes, i aquest, del gr. sōreítēs, íd.

masculí lògica Sèrie de proposicions encadenades de manera que el predicat de cadascuna d’elles és el subjecte de la següent i la conclusió uneix el subjecte de la primera proposició amb el predicat de la darrera.

■ sorites

masculí lògica Sèrie de proposicions encadenades de manera que el predicat de cadascuna d’elles és el subjecte de la següent i la conclusió uneix el subjecte de la primera proposició amb el predicat de la darrera

■ sorn

| sorna

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sorn</title>

Etimologia: de l’oc. sorn, sourno ‘fosc, malenconiós’, d’origen incert, probablement d’una base preromana, indoeuropea, storno-, sturno- ‘dur, lúgubre; tenebrós; sord’ 1a font: s. XX, V. Català

adjectiu

No gens diligent o disposat a fer el que li manen.
fer el sorn Sornejar.

■ sorn

| sorna

adjectiu No gens diligent o disposat a fer el que li manen fer el sorn Sornejar

■ sorna

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sorna</title>

Etimologia: probablement der. de sorn

femení Ironia malèvola, burleta. Sempre parla amb sorna.

■ sorna

femení Ironia malèvola, burleta Sempre parla amb sorna

■ sorneguer

| sorneguera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sorneguer</title>

Etimologia: de sorna 1a font: 1696, DLac.

adjectiu Que dissimula la seva mala intenció, hostilitat, que obra i parla amb sorna.

■ sorneguer

| sorneguera

adjectiu Que dissimula la seva mala intenció, hostilitat, que obra i parla amb sorna

■ sorneguerament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sorneguerament</title>

Etimologia: de sorneguer 1a font: c. 1900, Verdaguer

adverbi Amb sornegueria.

■ sorneguerament

adverbi Amb sornegueria

■ sornegueria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sornegueria</title>

Partició sil·làbica: sor_ne_gue_ri_a
Etimologia: de sorneguer

femení

Condició de sorneguer.
Feta o dita sorneguera.

■ sornegueria

femení Condició de sorneguer Feta o dita sorneguera

■ sornejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sornejar</title>

Etimologia: de sorn 1a font: s. XX, Ruyra

verb intransitiu No apressar-se gens algú a fer allò que li manen. Si veus que sorneja, quadra-t’hi i veuràs com canvia d’actitud.

■ sornejar

verb intransitiu No apressar-se gens algú a fer allò que li manen Si veus que sorneja, quadra-t’hi i veuràs com canvia d’actitud

■ sorneria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sorneria</title>

Partició sil·làbica: sor_ne_ri_a
Etimologia: de sorn 1a font: 1696, DLac.

femení Qualitat de sorn.

■ sorneria

femení Qualitat de sorn

■ sornudament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sornudament</title>

Etimologia: de sornut

adverbi D’una manera sornuda.

■ sornudament

adverbi D’una manera sornuda

■ sornut

| sornuda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sornut</title>

Etimologia: de sorn

adjectiu

Que té un caràcter retret, poc comunicatiu, poc tractable.
Dit d’allò que revela aquest caràcter. Tenia una mirada sornuda i esquiva.

■ sornut

| sornuda

adjectiu Que té un caràcter retret, poc comunicatiu, poc tractable Dit d’allò que revela aquest caràcter Tenia una mirada sornuda i esquiva