Es mostren 88953 resultats

■ sorià2
| soriana

■ sorià2
| soriana

adjectiu i masculí i femení De Sòria ciutat i província de Castella i Lleó Vegeu també sorià 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorícids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sorícids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, la més àmplia de l’ordre i que inclou les espècies conegudes genèricament com a musaranyes, de mida petita i aspecte de ratolí, amb el musell allargat, ulls petits, potes curtes i pelatge bru grisenc.
  2. singular Mamífer de la família dels sorícids.

■ sorícids

masculí zoologia plural Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, la més àmplia de l’ordre i que inclou les espècies conegudes genèricament com a musaranyes , de mida petita i aspecte de ratolí, amb el musell allargat, ulls petits, potes curtes i pelatge bru grisenc singular Mamífer de la família dels sorícids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sorità
| soritana

sorità
| soritana

adjectiu i masculí i femení De Sorita de Morella Ports
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorites


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sorites</title>

Etimologia: del ll. sorītes, i aquest, del gr. sōreítēs, íd.
masculí lògica Sèrie de proposicions encadenades de manera que el predicat de cadascuna d’elles és el subjecte de la següent i la conclusió uneix el subjecte de la primera proposició amb el predicat de la darrera.

■ sorites

masculí lògica Sèrie de proposicions encadenades de manera que el predicat de cadascuna d’elles és el subjecte de la següent i la conclusió uneix el subjecte de la primera proposició amb el predicat de la darrera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorn
| sorna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sorn</title>

Etimologia: de l’oc. sorn, sourno ‘fosc, malenconiós’, d’origen incert, probablement d’una base preromana, indoeuropea, storno-, sturno- ‘dur, lúgubre; tenebrós; sord’ 1a font: s. XX, V. Català
    adjectiu
  1. No gens diligent o disposat a fer el que li manen.
  2. fer el sorn Sornejar.

■ sorn
| sorna

adjectiu No gens diligent o disposat a fer el que li manen fer el sorn Sornejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorna

■ sorna

femení Ironia malèvola, burleta Sempre parla amb sorna
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorneguer
| sorneguera

■ sorneguer
| sorneguera

adjectiu Que dissimula la seva mala intenció, hostilitat, que obra i parla amb sorna
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorneguerament

■ sorneguerament

adverbi Amb sornegueria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sornegueria

■ sornegueria

femení Condició de sorneguer Feta o dita sorneguera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sornejar

■ sornejar

verb intransitiu No apressar-se gens algú a fer allò que li manen Si veus que sorneja, quadra-t’hi i veuràs com canvia d’actitud
Informació complementària
Traducció