Es mostren 88940 resultats

■ sorrer
| sorrera

■ sorrer
| sorrera

adjectiu Feixuc en el caminar, com la nau excessivament sorrada o llastada Anava sorrer i insegur
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorrera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sorrera</title>

    femení
  1. Lloc on hi ha sorra, d’on hom pot extreure sorra; sorral, areny.
  2. Bassa plena de sorra per a jugar-hi els infants.
  3. ferrocarrils Dipòsit que tenen les locomotores i els automotors, destinat a contenir la sorra que, per gravetat o per impulsió pneumàtica, és dirigida sobre els carrils davant les rodes motrius, especialment en els trams de via on hi ha el risc que patinin, per tal d’augmentar-ne l’adherència als carrils.
  4. història Vas en què hom tenia la sorra per a assecar un escrit encara moll de tinta.

■ sorrera

femení Lloc on hi ha sorra, d’on hom pot extreure sorra sorral, areny Bassa plena de sorra per a jugar-hi els infants ferrocarrils Dipòsit que tenen les locomotores i els automotors, destinat a contenir la sorra que, per gravetat o per impulsió pneumàtica, és dirigida sobre els carrils davant les rodes motrius, especialment en els trams de via on hi ha el risc que patinin, per tal d’augmentar-ne l’adherència als carrils història Vas en què hom tenia la sorra per a assecar un escrit encara moll de tinta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorrós
| sorrosa

■ sorrós
| sorrosa

adjectiu Saulonenc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorrudament

■ sorrudament

adverbi Amb sorruderia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorruderia

■ sorruderia

femení Qualitat de sorrut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorrut
| sorruda

■ sorrut
| sorruda

adjectiu De natural tancat, poc tractable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sort1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sort</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. sors, sŏrtis, íd. 1a font: 1126
    femení
    1. Encadenament de successos considerat com a fortuït en tant que decideix la condició bona o dolenta escaiguda a cada persona. Així ho ha volgut la sort.
    2. Aquesta condició, el bon èxit o el mal èxit escaigut a una cosa. Vaig tenir la sort de trobar-lo.
    3. Atzar al qual hom confia la decisió d’alguna cosa. Qui ha d’ésser el primer de sortir, ens ho farem a la sort. Li ha tocat en sort.
    4. especialment Bona sort. El meu germà és home de sort. No tinc sort.
    5. la sort ja està tirada Frase que es diu quan, en un afer, hom ha fet un pas decisiu, del qual ja no es pot fer enrere.
    6. sort de (o sort que) Fórmula amb què s’introdueix una acció o un fet que impedeix un mal o un perill o que és la solució d’un problema. Sort d’aquella barana; si no, hauríem caigut. Quina por que he passat!: sort que has vingut de seguida.
    7. sort hi ha (o hi havia, o hi haurà, etc.) de (o que) Sort de. Sort hi ha que ets petit i t’hi pots enfilar. Són inconscients del perill, i sort n’hi ha. I què l’estufa? —Molt bé, sort n’hi ha hagut!
  2. Mena. Vellut, domàs i altres sorts de roba.
  3. antigament Capital, conjunt de diners que forma la mota d’un préstec, d’una aportació comercial, etc.
  4. Peça de terra més o menys petita que no forma masia.
  5. història de les religions Cadascun dels objectes (pedres, daus, tauletes escrites, cartes, etc.) usats amb fins endevinatoris o oraculars.



    6. Vegeu també:
    sort2

■ sort1

femení Encadenament de successos considerat com a fortuït en tant que decideix la condició bona o dolenta escaiguda a cada persona Així ho ha volgut la sort Aquesta condició, el bon èxit o el mal èxit escaigut a una cosa Vaig tenir la sort de trobar-lo Atzar al qual hom confia la decisió d’alguna cosa Qui ha d’ésser el primer de sortir, ens ho farem a la sort Li ha tocat en sort especialment Bona sort El meu germà és home de sort No tinc sort la sort ja està tirada Frase que es diu quan, en un afer, hom ha fet un pas decisiu, del qual ja no es pot fer enrere sort de o sort que Fórmula amb…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sort2

sort2

masculí botànica Lliri blau Vegeu també sort 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortat
| sortada

■ sortat
| sortada

adjectiu Sortós, que té bona sort afortunat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorteig

■ sorteig

masculí Acció de sortejar informàtica Acció de sortejar classificació sorteig de la llana indústria tèxtil Tria i classificació de la llana dels vellons per sorts o menes
Informació complementària
Traducció