Es mostren 88953 resultats

■ suberitzar

■ suberitzar

verb transitiu botànica Causar suberització pronominal Impregnar-se de suberina Formar-se el suro
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

suberona

suberona

femení química orgànica Denominació vulgar de la cicloheptanona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suberós
| suberosa

■ suberós
| suberosa

adjectiu Semblant al suro botànica Que conté súber Relatiu o pertanyent al súber
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

suberosi

suberosi

femení patologia Pneumoconiosi produïda per la pols del suro
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subespai


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subespai</title>

Partició sil·làbica: sub_es_pai
masculí àlgebra Qualsevol subconjunt no buit F d’un espai vectorial E (sobre un cos K) tal, que és estable per a les dues lleis de E i que, proveït d’aquestes lleis induïdes, és també un espai vectorial (sobre K).

■ subespai

masculí àlgebra Qualsevol subconjunt no buit F d’un espai vectorial E sobre un cos K tal, que és estable per a les dues lleis de E i que, proveït d’aquestes lleis induïdes, és també un espai vectorial sobre K
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subespècie

■ subespècie

femení biologia Categoria taxonòmica immediatament inferior a l’espècie, fixada gènicament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subespontani
| subespontània

■ subespontani
| subespontània

adjectiu botànica Dit de les plantes que es fan en una regió sense ésser-hi autòctones
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subestació

■ subestació

femení electrotècnia Estació transformadora secundària destinada a la transformació i distribució de l’energia elèctrica i a la connexió entre dos circuits o més
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

subestatge

subestatge

masculí estratigrafia Subdivisió de la unitat cronoestratigràfica estatge
Gran Diccionari de la llengua catalana

subestequiomètric
| subestequiomètrica


<title type="display">subestequiomètric</title>

Partició sil·làbica: sub_es_te_qui_o_mè_tric
adjectiu química Dit del mètode d’anàlisi radioquímica usat per a mesurar la radioactivitat induïda en una mostra, en ésser irradiada amb partícules nuclears (neutrons).

subestequiomètric
| subestequiomètrica

adjectiu química Dit del mètode d’anàlisi radioquímica usat per a mesurar la radioactivitat induïda en una mostra, en ésser irradiada amb partícules nuclears neutrons