Es mostren 88953 resultats

■ subíndex


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subíndex</title>

Partició sil·làbica: sub_ín_dex
Etimologia: de índex
    masculí
  1. matemàtiques Índex que hom col·loca sota un símbol, generalment a la dreta.
  2. informàtica Clau usada en certs llenguatges de programació per a identificar i seleccionar un element dins d’una taula.

■ subíndex

masculí matemàtiques Índex que hom colloca sota un símbol, generalment a la dreta informàtica Clau usada en certs llenguatges de programació per a identificar i seleccionar un element dins d’una taula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subinfeudació

■ subinfeudació

femení història del dret Infeudació sota una altra, que constitueix un feu subordinat del primer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subinfeudar

■ subinfeudar

verb transitiu història del dret Posar un feu sota un altre, fent-lo subordinat d’aquest
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subinspecció

■ subinspecció

femení Sotsinspecció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subinspector
| subinspectora

■ subinspector
| subinspectora

masculí i femení Sotsinspector
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subintrant

■ subintrant

adjectiu patologia Dit dels accessos o paroxismes que subintren
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subintrar

■ subintrar

verb intransitiu patologia Començar un accés febril abans d’acabar l’anterior
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjacent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subjacent</title>

Etimologia: de jacent 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Situat sota, més avall.
  2. estructura (o representació) subjacent lingüística Estructura o representació abstracta d’una entitat lingüística (mot complex, oració, etc.) postulada en l’anàlisi gramatical o generada per una gramàtica, amb independència que coincideixi o no amb l’estructura immediata dels fets empírics.

■ subjacent

adjectiu Situat sota, més avall estructura o representació subjacent lingüística Estructura o representació abstracta d’una entitat lingüística mot complex, oració, etc postulada en l’anàlisi gramatical o generada per una gramàtica, amb independència que coincideixi o no amb l’estructura immediata dels fets empírics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjecció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subjecció</title>

Partició sil·làbica: sub_jec_ci_ó
Etimologia: del ll. subjectio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. El fet d’estar subjecte.
  2. L’estat i la condició de qui està subjecte.
  3. Dispositiu que serveix per a fixar, subjectar, una peça o un element.
  4. retòrica Figura retòrica consistent en el fet que la persona que parla o escriu fa preguntes a les quals ella mateixa respon.

■ subjecció

femení El fet d’estar subjecte L’estat i la condició de qui està subjecte Dispositiu que serveix per a fixar, subjectar, una peça o un element retòrica Figura retòrica consistent en el fet que la persona que parla o escriu fa preguntes a les quals ella mateixa respon
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjectador
| subjectadora

■ subjectador
| subjectadora

adjectiu i masculí i femení Que subjecta
Informació complementària
Traducció