Es mostren 88939 resultats

■ subjectivament

■ subjectivament

adverbi D’una manera subjectiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjectivar

■ subjectivar

verb transitiu Fer subjectiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjectivisme

■ subjectivisme

masculí filosofia Tendència o doctrina filosòfiques segons les quals hom redueix el valor del coneixement al subjecte, el qual n’és l’únic criteri de veritat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjectivista

■ subjectivista

adjectiu Relatiu o pertanyent al subjectivisme masculí i femení Partidari del subjectivisme adjectiu subjectiu 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjectivitat

■ subjectivitat

femení Qualitat de subjectiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjugable

■ subjugable

adjectiu Que pot ésser subjugat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjugació

■ subjugació

femení Acció de subjugar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjugador
| subjugadora

■ subjugador
| subjugadora

adjectiu i masculí i femení Que subjuga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjugar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subjugar</title>

Etimologia: del ll. td. subjugare, íd. 1a font: 1309
    verb transitiu
  1. Posar sota el jou. Subjugar els bous per a llaurar.
  2. Sotmetre al poder, a la força vencedora, d’algú. Els romans subjugaren un gran nombre de pobles. Subjugar les males passions.

■ subjugar

verb transitiu Posar sota el jou Subjugar els bous per a llaurar Sotmetre al poder, a la força vencedora, d’algú Els romans subjugaren un gran nombre de pobles Subjugar les males passions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjuntiu
| subjuntiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subjuntiu</title>

Partició sil·làbica: sub_jun_tiu
Etimologia: del ll. td. subjunctivus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Adjuntat com a terme subordinat.
  2. mode subjuntiu (o simplement subjuntiu) gramàtica Mode verbal, marcat per l’actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb i que en oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants.
  3. vocal subjuntiva fonètica, fonologia Vocal que figura en un diftong en funció de semivocal o de semiconsonant.

■ subjuntiu
| subjuntiva

adjectiu Adjuntat com a terme subordinat mode subjuntiu o simplement subjuntiu gramàtica Mode verbal, marcat per l’actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb i que en oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants vocal subjuntiva fonètica, fonologia Vocal que figura en un diftong en funció de semivocal o de semiconsonant
Traducció