Es mostren 88939 resultats

sucada

sucada

Informació complementària

sucamulla

sucamulla

sucar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sucar</title>

Accessory
Etimologia: de suc1 1a font: 1653, DTo.
Body
    verb
  1. transitiu Fer que certa quantitat d’un suc o d’un líquid qualsevol penetri una cosa i s’hi adhereixi, especialment ficant-la-hi i traient-la’n. Sucar pa en vi. Sucar galetes al cafè amb llet. No hi ha prou tinta per a sucar la ploma.
  2. intransitiu figuradament Participar en una cosa traient-ne un profit o un benefici. Quan una cosa promet ésser un bon negoci, tothom procura sucar-hi.
  3. intransitiu col·loquialment Fer l’acte sexual. Fa setmanes que no suco.
  4. transitiu dialectal esprémer 1 1. Sucar una llimona.

sucar

succedani
| succedània


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">succedani</title>

Accessory
Etimologia: del ll. succedaneus, -a, -um, íd.
Body
  1. adjectiu i masculí
    1. Que pot substituir quelcom pel fet de tenir propietats anàlogues. Un succedani del cafè.
    2. especialment farmàcia, indústria farmacèutica Dit de qualsevol producte que pot substituir-ne un altre amb efectes semblants i gairebé iguals per a una determinada aplicació.
  2. masculí alimentació, indústries alimentàries Producte amb unes propietats organolèptiques similars a les d’un altre producte, pel qual podria passar, però amb la manca d’un component bioquímic específic, que li dona caràcter.

succedani
| succedània

succedent

succedent

succeïdor
| succeïdora

succeïdor
| succeïdora

succeïment

succeïment

succeir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">succeir</title>

Accessory
Partició sil·làbica: suc_ce_ir
Etimologia: del ll. succedĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. intransitiu Entrar en lloc d’altri en un càrrec, una dignitat, un títol, possessió de béns, drets i obligacions, com a hereu o legatari, o per causa de venda, donació, etc. La marquesa succeí al marquès en la possessió del castell.
    2. transitiu La marquesa succeí el marquès en la possessió del castell.
  1. intransitiu Una cosa, venir després de l’altra en el temps o en l’espai. L’hivern succeeix a la tardor.
  2. intransitiu Esdevenir-se, ocórrer. Des d’aquell dia, han succeït moltes coses.

succeir

succeït

succeït

succentor

succentor