Es mostren 88939 resultats

■ suculentament

■ suculentament

adverbi D’una manera suculenta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sucumbir

■ sucumbir

verb intransitiu Cedir a una cosa a la qual hom no pot resistir més Sucumbir a la fatiga, a la temptació usat absolutament Cessar de viure morir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sucursal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sucursal</title>

Etimologia: del b. ll. ecl. *succursalis ‘(església) sucursal’, der. de succursus, -a, -um, participi de sŭccŭrrĕre ‘socórrer’; sentit estès més tard a tot establiment complementari d’un altre
  1. adjectiu i femení Dit d’un establiment, una entitat, etc., que depèn d’un altre, situat generalment a una certa distància del principal o en un altre lloc.
  2. església sucursal dret canònic Capella o església, dins el terme d’una parròquia, en la qual se celebra el culte i els serveis parroquials per tal de poder atendre els fidels que resideixen lluny de l’església parroquial.

■ sucursal

adjectiu i femení Dit d’un establiment, una entitat, etc, que depèn d’un altre, situat generalment a una certa distància del principal o en un altre lloc església sucursal dret canònic Capella o església, dins el terme d’una parròquia, en la qual se celebra el culte i els serveis parroquials per tal de poder atendre els fidels que resideixen lluny de l’església parroquial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sucursalisme

■ sucursalisme

masculí ciències polítiques Concepte encunyat els darrers anys de l’oposició franquista per a designar que determinats partits polítics creats a Catalunya depenen de centres de decisió situats fora del Principat, generalment a Madrid
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sucursalista

■ sucursalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al sucursalisme masculí i femení Persona que practica el sucursalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sucussió

sucussió

femení diagnosi Acció de sacsejar el cos o una part per tal de descobrir-hi la presència de líquid
Gran Diccionari de la llengua catalana

Sud

Sud

símbol fisiologia animal suor 1 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sud


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sud</title>

Etimologia: del fr. sud, i aquest, de l’anglosaxó suth, íd. 1a font: 1803, DEst.
    [símbol S]
  1. masculí El punt de l’horitzó que es troba davant un observador quan té a la dreta l’occident. Ens dirigirem cap al sud.
  2. adjectiu invariable En direcció sud.
  3. masculí
    1. Part d’un país situada vers el sud.
    2. Regions situades vers el sud.
    3. vent del sud (o simplement sud) climatologia Vent que bufa del sud; migjorn.

■ sud

símbol S masculí El punt de l’horitzó que es troba davant un observador quan té a la dreta l’occident Ens dirigirem cap al sud adjectiu invariable En direcció sud masculí Part d’un país situada vers el sud Regions situades vers el sud vent del sud o simplement sud climatologia Vent que bufa del sud migjorn
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sud-africà
| sud-africana

■ sud-africà
| sud-africana

adjectiu i masculí i femení De l’Àfrica del Sud o de la República de Sud-àfrica estat d’Àfrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sud-americà
| sud-americana

■ sud-americà
| sud-americana

adjectiu i masculí i femení D’Amèrica del Sud
Traducció