Es mostren 88953 resultats

■ súcub

■ súcub

masculí ocultisme Dimoni que, segons una superstició vulgar que arrenca de l’època medieval, prenia la forma d’una dona i tenia comerç carnal amb un home per induir-lo a pecar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ súcube

■ súcube

masculí ocultisme Súcub
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suculència

■ suculència

femení Qualitat de suculent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suculent
| suculenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suculent</title>

Etimologia: del ll. suculentus, -a, -um ‘ple de suc’ 1a font: s. XX, Liost
    adjectiu
    1. Abundant en suc, especialment nutritiu.
    2. Substanciós, molt nutritiu. Una vianda suculenta. Un àpat suculent.
  2. figuradament Un diàleg suculent.
  3. botànica Dit de les fulles, de les tiges o de les plantes molt carnoses, gruixudes i sucoses.

■ suculent
| suculenta

adjectiu Abundant en suc, especialment nutritiu Substanciós, molt nutritiu Una vianda suculenta Un àpat suculent figuradament Un diàleg suculent botànica Dit de les fulles, de les tiges o de les plantes molt carnoses, gruixudes i sucoses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suculentament

■ suculentament

adverbi D’una manera suculenta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sucumbir

■ sucumbir

verb intransitiu Cedir a una cosa a la qual hom no pot resistir més Sucumbir a la fatiga, a la temptació usat absolutament Cessar de viure morir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sucursal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sucursal</title>

Etimologia: del b. ll. ecl. *succursalis ‘(església) sucursal’, der. de succursus, -a, -um, participi de sŭccŭrrĕre ‘socórrer’; sentit estès més tard a tot establiment complementari d’un altre
  1. adjectiu i femení Dit d’un establiment, una entitat, etc., que depèn d’un altre, situat generalment a una certa distància del principal o en un altre lloc.
  2. església sucursal dret canònic Capella o església, dins el terme d’una parròquia, en la qual se celebra el culte i els serveis parroquials per tal de poder atendre els fidels que resideixen lluny de l’església parroquial.

■ sucursal

adjectiu i femení Dit d’un establiment, una entitat, etc, que depèn d’un altre, situat generalment a una certa distància del principal o en un altre lloc església sucursal dret canònic Capella o església, dins el terme d’una parròquia, en la qual se celebra el culte i els serveis parroquials per tal de poder atendre els fidels que resideixen lluny de l’església parroquial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sucursalisme

■ sucursalisme

masculí ciències polítiques Concepte encunyat els darrers anys de l’oposició franquista per a designar que determinats partits polítics creats a Catalunya depenen de centres de decisió situats fora del Principat, generalment a Madrid
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sucursalista

■ sucursalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al sucursalisme masculí i femení Persona que practica el sucursalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sucussió

sucussió

femení diagnosi Acció de sacsejar el cos o una part per tal de descobrir-hi la presència de líquid