Diccionari - GDLC | diccionari.cat

adjectiu Relatiu o pertanyent als sueus.
masculí i femení història Individu d’un grup de pobles germànics, enemics dels romans, que lluitaren també contra els pobles gàl·lics.

■ sueu

| sueva

adjectiu Relatiu o pertanyent als sueus masculí i femení història Individu d’un grup de pobles germànics, enemics dels romans, que lluitaren també contra els pobles gàllics

sufecte

| sufecta

<title type="display">sufecte</title>

adjectiu història A l’antiga Roma, dit del cònsol que hom designava en substitució d’un cònsol ordinari que havia mort o abdicat.

sufecte

| sufecta

adjectiu història A l’antiga Roma, dit del cònsol que hom designava en substitució d’un cònsol ordinari que havia mort o abdicat

■ sufet

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sufet</title>

masculí història Magistrat fenici, propi de Cartago i dels pobles sota la influència púnica.

■ sufet

masculí història Magistrat fenici, propi de Cartago i dels pobles sota la influència púnica

■ sufí

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sufí</title>

[plural sufís]

islamisme

adjectiu Relatiu o pertanyent al sufisme o als sufís.
masculí i femení Adepte del sufisme.

■ sufí

plural sufís islamisme adjectiu Relatiu o pertanyent al sufisme o als sufís masculí i femení Adepte del sufisme

■ suficiència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suficiència</title>

Partició sil·làbica: su_fi_ci_èn_ci_a
Etimologia: del ll. td. sufficientia, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení

Qualitat de suficient.
1. Confiança en si mateix.
2. Manifestació exagerada d’aquesta confiança. Donar-se algú aires de suficiència.

■ suficiència

femení Qualitat de suficient Confiança en si mateix Manifestació exagerada d’aquesta confiança Donar-se algú aires de suficiència

■ suficient

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suficient</title>

Partició sil·làbica: su_fi_ci_ent
Etimologia: del ll. sufficiens, -ntis, íd., part. pres. de sufficĕre ‘ser suficient’, der. de facĕre ‘fer’ 1a font: s. XIII, Desclot

adjectiu Que basta, que és en la quantitat, la intensitat, la proporció, etc., que cal. Tres homes són suficients: no en necessitarem més.
1. adjectiu Que revela suficiència o excessiva confiança en si mateix. Era un home antipàtic, suficient i ple de vanitat.
2. masculí ensenyament Nota d’examen o d’avaluació en què és reconeguda la simple suficiència de l’examinand; aprovat.

adjectiu Que basta, que és en la quantitat, la intensitat, la proporció, etc, que cal Tres homes són suficients no en necessitarem més adjectiu Que revela suficiència o excessiva confiança en si mateix Era un home antipàtic, suficient i ple de vanitat masculí ensenyament Nota d’examen o d’avaluació en què és reconeguda la simple suficiència de l’examinand aprovat

■ suficientment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suficientment</title>

Partició sil·làbica: su_fi_ci_ent_ment
Etimologia: de suficient 1a font: s. XIV, Llull

adverbi D’una manera suficient.

■ suficientment

adverbi D’una manera suficient

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ suècia

■ suera

■ suèter

■ sueu | sueva

■ sueu | sueva

sufecte | sufecta

sufecte | sufecta

■ sufet

■ sufí

■ suficiència

■ suficient

■ suficientment

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ sueu

| sueva

■ sueu

| sueva

sufecte

| sufecta

sufecte

| sufecta

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia