Es mostren 88953 resultats

■ suggestible

■ suggestible

adjectiu Fàcilment influïble per suggestió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suggestió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suggestió</title>

Partició sil·làbica: sug_ges_ti_ó
Etimologia: del ll. suggestio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV
    femení
    1. Acció de suggerir, suggeriment.
    2. Insinuació, instigació.
    3. Cosa suggerida. Prestar orella a les suggestions d’algú.
  2. psicologia Procés psíquic, de caràcter subconscient, tendent a realitzar una idea o un sentiment rebuts d’un mateix o d’una altra persona.

■ suggestió

femení Acció de suggerir, suggeriment Insinuació, instigació Cosa suggerida Prestar orella a les suggestions d’algú psicologia Procés psíquic, de caràcter subconscient, tendent a realitzar una idea o un sentiment rebuts d’un mateix o d’una altra persona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suggestionar

■ suggestionar

verb psicologia transitiu Sotmetre algú a suggestió, produir una suggestió en algú pronominal Sotmetre’s un mateix a suggestió, produir una suggestió en un mateix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suggestiu
| suggestiva

■ suggestiu
| suggestiva

adjectiu Que té el poder de suggerir Que estimula el pensament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suggestivament

■ suggestivament

adverbi D’una manera suggestiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suggestivitat

■ suggestivitat

femení Qualitat de suggestiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sugil·lació

■ sugil·lació

femení patologia Lleugera equimosi cutània Lividesa cadavèrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sui generis*

■ sui generis*

locució adjectiva Locució que vol dir ‘del seu propi gènere’, usada per a indicar tot allò que per la seva originalitat i singularitat és difícil de definir amb relació a qualsevol altra cosa Té una manera de treballar molt ‘sui generis’
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suïcida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suïcida</title>

Partició sil·làbica: su_ï_ci_da
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. homicida (v. suïcidi) 1a font: 1839, DLab.
  1. masculí i femení Persona que es mata a si mateixa.
  2. adjectiu figuradament Dit d’una acció o una actitud molt perillosa o perniciosa per a la persona que la fa o l’adopta. Aquella va ésser una decisió suïcida. Un pilot suïcida. Una inversió suïcida.

■ suïcida

masculí i femení Persona que es mata a si mateixa adjectiu figuradament Dit d’una acció o una actitud molt perillosa o perniciosa per a la persona que la fa o l’adopta Aquella va ésser una decisió suïcida Un pilot suïcida Una inversió suïcida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suïcidar-se

■ suïcidar-se

verb pronominal Matar-se a si mateix Es va suïcidar llençant-se al mar
Informació complementària
Traducció