Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 424 resultats

assocarrar-se

<title type="display">assocarrar-se</title>

Etimologia: de socarrar

verb pronominal marina, marítim Situar-se un vaixell a recer del vent o del corrent.

assocarrar-se

verb pronominal marina, marítim Situar-se un vaixell a recer del vent o del corrent

■ assolar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assolar-se</title>

Etimologia: de assolar 1a font: 1670, DTo.

verb pronominal Retreure’s de la companyia i del tracte de la gent.

■ assolar-se

verb pronominal Retreure’s de la companyia i del tracte de la gent

■ atendar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atendar-se</title>

Etimologia: de tenda 1a font: s. XIV, Jaume I

verb pronominal Acampar armant tendes de campanya.

■ atendar-se

verb pronominal Acampar armant tendes de campanya

■ atenir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atenir-se</title>

Etimologia: de tenir 1a font: s. XIV, Eiximenis

verb pronominal En les seves accions o les seves creences, ajustar-se (a alguna cosa), restar-hi fidel, no separar-se’n. Atenir-se a la paraula donada. Atenir-se al reglament.

■ atenir-se

verb pronominal En les seves accions o les seves creences, ajustar-se a alguna cosa, restar-hi fidel, no separar-se’n Atenir-se a la paraula donada Atenir-se al reglament

■ atorrentar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atorrentar-se</title>

Etimologia: de torrent

verb pronominal Esdevenir torrent.

■ atorrentar-se

verb pronominal Esdevenir torrent

■ atrafegar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atrafegar-se</title>

Etimologia: de trafegar 1a font: 1803, DEst.

verb pronominal Afanyar-se en un treball, treballar adeleradament. Els organitzadors s’havien atrafegat en va: va ploure i es va suspendre el concert.

■ atrafegar-se

verb pronominal Afanyar-se en un treball, treballar adeleradament Els organitzadors s’havien atrafegat en va va ploure i es va suspendre el concert

■ atrevir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atrevir-se</title>

Etimologia: del ll. trĭbŭĕre sibi ‘atribuir-se (la capacitat de fer alguna cosa) 1a font: s. XIII

verb

pronominal

Gosar, arriscar-se.
Determinar-se a una acció perillosa, irreverent, insolent. Tenia vertigen, però es va atrevir a travessar la cresta.

■ atrevir-se

verb pronominal Gosar, arriscar-se Determinar-se a una acció perillosa, irreverent, insolent Tenia vertigen, però es va atrevir a travessar la cresta

■ autocompadir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">autocompadir-se</title>

Partició sil·làbica: au_to_com_pa_dir-se
Etimologia: de auto- i compadir-se

verb pronominal Compadir-se de si mateix.

■ autocompadir-se

verb pronominal Compadir-se de si mateix

■ autodestruir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">autodestruir-se</title>

Partició sil·làbica: au_to_des_tru_ir-se
Etimologia: de auto- i destruir-se

verb pronominal Destruir-se a si mateix.

■ autodestruir-se

verb pronominal Destruir-se a si mateix

■ autofinançar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">autofinançar-se</title>

Partició sil·làbica: au_to_fi_nan_çar-se
Etimologia: de auto- i finançar-se

verb pronominal Finançar-se amb els propis beneficis. És una empresa petita, però s’arriba a autofinançar.

■ autofinançar-se

verb pronominal Finançar-se amb els propis beneficis És una empresa petita, però s’arriba a autofinançar