Es mostren 88940 resultats

■ sulfur


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sulfur</title>

Etimologia: de sulf- i -ur2 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. química inorgànica
    1. Denominació genèrica dels composts binaris del sofre amb elements més electropositius que no pas ell.
    2. Dianió, de fórmula S2-, derivat formalment del sulfur d’hidrogen per pèrdua d’ambdós àtoms d’hidrogen de la seva molècula.
  2. química orgànica Tioèter.

■ sulfur

masculí química inorgànica Denominació genèrica dels composts binaris del sofre amb elements més electropositius que no pas ell Dianió, de fórmula S 2 - , derivat formalment del sulfur d’hidrogen per pèrdua d’ambdós àtoms d’hidrogen de la seva molècula química orgànica Tioèter
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sulfur-


<title type="display">sulfur-</title>

  1. química orgànica Forma prefixada del mot llatí sŭlfur ‘sofre’, emprada per a indicar la presència en un compost orgànic d’un grup àcid sulfònic (—SO3H).
  2. química inorgànica Prefix a abandonar que indica la presència de sofre en un compost.
  3. química orgànica Tio-.

sulfur-

química orgànica Forma prefixada del mot llatí sŭlfur ‘sofre’, emprada per a indicar la presència en un compost orgànic d’un grup àcid sulfònic —SO 3 H química inorgànica Prefix a abandonar que indica la presència de sofre en un compost química orgànica Tio-
Gran Diccionari de la llengua catalana

sulfuració

sulfuració

femení metallúrgia Acció d’enriquir-se de sofre un metall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sulfurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sulfurar</title>

Etimologia: der. savi de sulfur 1a font: 1868, DLCo.
    verb
  1. transitiu química inorgànica Tractar, impregnar, combinar, amb sofre.
  2. pronominal metal·lúrgia Enriquir-se de sofre un metall.
  3. transitiu figuradament Irritar, enfurir. Aquella resposta impertinent el va sulfurar.

■ sulfurar

verb transitiu química inorgànica Tractar, impregnar, combinar, amb sofre pronominal metallúrgia Enriquir-se de sofre un metall transitiu figuradament Irritar, enfurir Aquella resposta impertinent el va sulfurar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sulfuri
| sulfúria

■ sulfuri
| sulfúria

adjectiu De sofre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sulfúric
| sulfúrica

■ sulfúric
| sulfúrica

adjectiu Relatiu o pertanyent al sofre Que conté sofre àcid sulfúric Oxoàcid del sofre, de fórmula H 2 SO 4 , el més important dels àcids minerals anhídrid sulfúric Triòxid de sofre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sulfuril

sulfuril

masculí química Sulfonil clorur de sulfuril Diclorur de sulfonil, SO 2 Cl 2 , diclorur de l’àcid sulfúric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sulfurós
| sulfurosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sulfurós</title>

Etimologia: de sulfur- i -ós1 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu química inorgànica
    1. Relatiu o pertanyent al sofre.
    2. Que conté sofre.
  2. àcid sulfurós Oxoàcid del sofre, de fórmula H2SO3, en el qual el sofre ocorre en l’estat d’oxidació 4+.
  3. anhídrid sulfurós Diòxid de sofre.

■ sulfurós
| sulfurosa

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al sofre Que conté sofre àcid sulfurós Oxoàcid del sofre, de fórmula H 2 SO 3 , en el qual el sofre ocorre en l’estat d’oxidació 4+ anhídrid sulfurós Diòxid de sofre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ súlids

■ súlids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels pelecaniformes a la qual pertanyen nou espècies, conegudes com a mascarells , amb les potes fortes, ales grosses i bec robust i punxegut singular Ocell de la família dels súlids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sull
| sulla

■ sull
| sulla

adjectiu Desproveït de banyes Un boc sull Taciturn, sol jocs d’entreteniment En el joc de cartes, una carta sola d’un coll Tinc l’as sull
Traducció