Es mostren 88940 resultats

■ arrabassament

■ arrabassament

masculí Acció d’arrabassar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

arrabassaqueixals

arrabassaqueixals

masculí i femení dialectal Arrencaqueixals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrabassar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrabassar</title>

Etimologia: de rabassa 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Arrencar les mates (d’un terreny), treure’n les arrels i les rabasses, per conrear-lo.
  2. Arrencar (una planta) de soca-rel. La torrentada arrabassà els arbres.
  3. per analogia
    1. Una bala li arrabassà una cama. Arrabassar l’ànima del cos.
    2. Prendre violentament (alguna cosa) a algú. Li va arrabassar la clau dels dits.
  4. figuradament Arrabassar els diners, una herència, a algú.
  5. arrabassar-se el blat Rebordonir-se.

■ arrabassar

verb transitiu Arrencar les mates d’un terreny, treure’n les arrels i les rabasses, per conrear-lo Arrencar una planta de soca-rel La torrentada arrabassà els arbres per analogia Una bala li arrabassà una cama Arrabassar l’ànima del cos Prendre violentament alguna cosa a algú Li va arrabassar la clau dels dits figuradament Arrabassar els diners, una herència, a algú arrabassar-se el blat Rebordonir-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrabassat
| arrabassada

■ arrabassat
| arrabassada

adjectiu fitopatologia Dit del cereal blat, ordi, etc afectat per una malura provocada per les males condicions ambientals fred, falta d’humitat o deficient alimentació nitrogenada, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arracada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arracada</title>

Etimologia: de l’hispanoàrab *al-qarrâ, íd., a través d’una forma més ant. alcarrada, amb metàtesi 1a font: 1430
    femení
    1. Cadascun dels cercolets o els ornaments d’altra forma que hom porta a les orelles.
    2. figuradament Persona pesada, enfadosa, que hom no es pot treure de sobre.
    3. figuradament Persona poc recomanable.
    4. botànica Penjoll de dues cireres o més.
    5. ramaderia Placa identificadora, de plàstic o de metall, que hom col·loca a l’orella del bestiar.
  2. anatomia animal Cadascun dels dos apèndixs de pell que tenen sota la barba les cabres i certes races de porcs.
  3. botànica Ament de l’avellaner.
  4. arts gràfiques Estretall en una columna de composició tipogràfica per a encabir-hi un gravat.
  5. tecnologia Peça intermediària que tenen certes màquines per a transmetre el moviment.
  6. plural botànica
    1. Sanguinària blanca.
    2. Belluguet gros.

■ arracada

femení Cadascun dels cercolets o els ornaments d’altra forma que hom porta a les orelles figuradament Persona pesada, enfadosa, que hom no es pot treure de sobre figuradament Persona poc recomanable botànica Penjoll de dues cireres o més ramaderia Placa identificadora, de plàstic o de metall, que hom colloca a l’orella del bestiar anatomia animal Cadascun dels dos apèndixs de pell que tenen sota la barba les cabres i certes races de porcs botànica Ament de l’avellaner arts gràfiques Estretall en una columna de composició tipogràfica per a encabir-hi un gravat tecnologia Peça intermediària que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arraconament

■ arraconament

masculí Acció d’arraconar o d’arraconar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arraconar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arraconar</title>

Etimologia: de racó 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu
    1. Posar en un racó, apartar a un costat. Arracona les eines, que no les aixafi amb el cotxe quan reculi.
    2. Retirar del servei, abandonar com a inútil. Des que tenim l’ordinador nou, el vell ha quedat arraconat.
    3. No fer cas (d’una persona o una cosa), relegar-la a l’oblit. Hauríem d’avisar-lo que vingui, perquè no se senti arraconat.
    4. Fer racó, guardar els estalvis. No us ho gasteu tot, arraconeu-ne uns quants.
  2. pronominal Apartar-se.

■ arraconar

verb transitiu Posar en un racó, apartar a un costat Arracona les eines, que no les aixafi amb el cotxe quan reculi Retirar del servei, abandonar com a inútil Des que tenim l’ordinador nou, el vell ha quedat arraconat No fer cas d’una persona o una cosa, relegar-la a l’oblit Hauríem d’avisar-lo que vingui, perquè no se senti arraconat Fer racó, guardar els estalvis No us ho gasteu tot, arraconeu-ne uns quants pronominal Apartar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

arrafidi
| arrafídia

arrafidi
| arrafídia

adjectiu biologia Que no té rafe
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arraià


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arraià</title>

Partició sil·làbica: ar_ra_ià
Etimologia: de l’àr. ar-raiḥān ‘murta’
masculí botànica Arbust de la família de les santalàcies (Osyris quadripartita), de fulles lanceolades i fruit en drupa vermella que es fa al migjorn valencià i a les illes Pitiüses.

■ arraià

masculí botànica Arbust de la família de les santalàcies Osyris quadripartita , de fulles lanceolades i fruit en drupa vermella que es fa al migjorn valencià i a les illes Pitiüses
Gran Diccionari de la llengua catalana

arraigades


<title type="display">arraigades</title>

Partició sil·làbica: ar_rai_ga_des
Etimologia: del cat. ant. arraigar ‘arrelar’
femení plural marina, marítim Trossos de corda, de cadena o peces de ferro que subjecten els obencs dels mastelers al pal (o arbre) mascle.

arraigades

femení plural marina, marítim Trossos de corda, de cadena o peces de ferro que subjecten els obencs dels mastelers al pal o arbre mascle