Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ supeditar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supeditar</title>

Etimologia: del ll. suppeditare ‘fornir els pedĭtes o soldats d’infanteria’, der. de pes, pedis ‘peu’, d’on ‘ser suficient’ i, per etimologia popular, ‘posar sota els peus’, és a dir ‘sotmetre’ 1a font: 1390

verb

transitiu

Sotmetre. Supeditar el propi interès al bé comú.
Fer dependre una cosa d’una altra. Va supeditar la seva decisió a l’aprovació del seu pare.

■ supeditar

verb transitiu Sotmetre Supeditar el propi interès al bé comú Fer dependre una cosa d’una altra Va supeditar la seva decisió a l’aprovació del seu pare

■ súper¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">súper</title><lbl type="homograph">1</lbl>

col·loquialment

adjectiu invariable
1. Molt bo, magnífic. Tenen una casa súper.
2. gasolina súper (o simplement súper) Gasolina de 96 d’octà.
adverbi Molt bé. Ens ho vam passar súper.

Vegeu també:

súper³

súper²

■ súper¹

colloquialment adjectiu invariable Molt bo, magnífic Tenen una casa súper gasolina súper o simplement súper Gasolina de 96 d’octà adverbi Molt bé Ens ho vam passar súper Vegeu també súper 3 súper 2

súper²

<title type="display">súper</title><lbl type="homograph">2</lbl>

masculí col·loquialment Supermercat. Ho he comprat al súper.

Vegeu també:
súper³
súper¹

súper²

masculí colloquialment Supermercat Ho he comprat al súper Vegeu també súper 3 súper 1

■ súper³

| súpera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">súper</title><lbl type="homograph">3</lbl>

adjectiu botànica Dit de l’ovari o del gineceu amb el periant i l’androceu situats a la seva base.

Vegeu també:
súper¹
súper²

■ súper³

| súpera

adjectiu botànica Dit de l’ovari o del gineceu amb el periant i l’androceu situats a la seva base Vegeu també súper 1 súper 2

■ super-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">super-</title>

super

‘sobre’, amb una relació de lloc. Ex.: superposar, superhumeral.
La idea de superioritat en rang, en mèrit, etc. Ex.: superintendent.
‘més enllà’, amb una relació de temps. Ex.: supervivent.
Més rarament, ‘en excés’, amb la idea de sobrar. Ex.: superabundant.

■ super-

Prefix, del llatí super originàriament preposició, que pot significar ‘sobre’, amb una relació de lloc Ex superposar , superhumeral La idea de superioritat en rang, en mèrit, etc Ex superintendent ‘més enllà’, amb una relació de temps Ex supervivent Més rarament, ‘en excés’, amb la idea de sobrar Ex superabundant