Etimologia: del ll. suppeditare ‘fornir els pedĭtes o soldats d’infanteria’, der. de pes, pedis ‘peu’, d’on ‘ser suficient’ i, per etimologia popular, ‘posar sota els peus’, és a dir ‘sotmetre’ 1a font: 1390
Body
verbtransitiu
Sotmetre. Supeditar el propi interès al bé comú.
Fer dependre una cosa d’una altra. Va supeditar la seva decisió a l’aprovació del seu pare.
verb transitiu Sotmetre Supeditar el propi interès al bé comú Fer dependre una cosa d’una altra Va supeditar la seva decisió a l’aprovació del seu pare
colloquialment adjectiu invariable Molt bo, magnífic Tenen una casa súper gasolina súper o simplement súper Gasolina de 96 d’octà adverbi Molt bé Ens ho vam passar súper Vegeu també súper 3 súper 2
Prefix, del llatí super originàriament preposició, que pot significar ‘sobre’, amb una relació de lloc Ex superposar , superhumeral La idea de superioritat en rang, en mèrit, etc Ex superintendent ‘més enllà’, amb una relació de temps Ex supervivent Més rarament, ‘en excés’, amb la idea de sobrar Ex superabundant