Es mostren 88940 resultats

■ superabundar

■ superabundar

verb intransitiu Sobreabundar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

superàcid

superàcid

masculí química inorgànica Nom genèric de certs àcids molt més àcids que el sulfúric
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ superació

■ superació

femení Acció de superar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

superaerodinàmica


<title type="display">superaerodinàmica</title>

Partició sil·làbica: su_per_a_e_ro_di_nà_mi_ca
femení aerodinàmica i meteorologia Aerodinàmica aplicada als fenòmens que tenen lloc en una atmosfera molt enrarida, com és el cas de l’alta atmosfera terrestre fins als límits de l’espai interplanetari.

superaerodinàmica

femení aerodinàmica i meteorologia Aerodinàmica aplicada als fenòmens que tenen lloc en una atmosfera molt enrarida, com és el cas de l’alta atmosfera terrestre fins als límits de l’espai interplanetari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ superar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">superar</title>

Etimologia: del ll. superare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Sobrepassar, ultrapassar, ésser superior (a algú o alguna cosa). Et supero en força.
  2. transitiu Vèncer un obstacle, una dificultat, etc. Va reeixir a superar el descoratjament.
  3. pronominal Fer alguna cosa millor que altres vegades, anar més enllà. Avui t’has superat: cada vegada ho fas millor.

■ superar

verb transitiu Sobrepassar, ultrapassar, ésser superior a algú o alguna cosa Et supero en força transitiu Vèncer un obstacle, una dificultat, etc Va reeixir a superar el descoratjament pronominal Fer alguna cosa millor que altres vegades, anar més enllà Avui t’has superat cada vegada ho fas millor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ superàvit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">superàvit</title>

Etimologia: del ll. superavit ‘ha sobrat’, 3 pers. sing. del perfet indicatiu de superare ‘superar, sobrar’, per analogia amb dèficit
    masculí economia
  1. Excés de l’haver sobre el deure, dels ingressos sobre les despeses.
  2. superàvit de la balança de pagaments Situació comptable segons la qual en les diverses subbalances en què hom divideix la balança de pagaments els ingressos són superiors a les despeses.
  3. superàvit pressupostari Situació en què els ingressos pressupostaris corrents són superiors a les despeses corrents.

■ superàvit

masculí economia Excés de l’haver sobre el deure, dels ingressos sobre les despeses superàvit de la balança de pagaments Situació comptable segons la qual en les diverses subbalances en què hom divideix la balança de pagaments els ingressos són superiors a les despeses superàvit pressupostari Situació en què els ingressos pressupostaris corrents són superiors a les despeses corrents
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

superaxil·lar

superaxil·lar

adjectiu anatomia animal Supraaxillar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ superb
| superba

■ superb
| superba

adjectiu D’una magnificència o bellesa que imposa Era un palau superb És una dona superba Superbiós, que té supèrbia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ superbament

■ superbament

adverbi D’una manera superba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ supèrbia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supèrbia</title>

Partició sil·làbica: su_pèr_bi_a
Etimologia: del ll. superbia, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. Excessiva estima de si mateix que es manifesta per una ostentació de la pròpia superioritat, amb menyspreu dels altres.
  2. Desig immoderat de la pròpia exaltació. Un home carregat de supèrbia i de fam de manar.

■ supèrbia

femení Excessiva estima de si mateix que es manifesta per una ostentació de la pròpia superioritat, amb menyspreu dels altres Desig immoderat de la pròpia exaltació Un home carregat de supèrbia i de fam de manar
Informació complementària
Traducció