Es mostren 88939 resultats

■ superintendent
| superintendenta

■ superintendent
| superintendenta

masculí i femení Administrador en cap de certs serveis història Funcionari encarregat de l’administració econòmica de l’estat espanyol als segles XVIII i XIX
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ superior1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">superior</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: su_pe_ri_or
Etimologia: del ll. superior, íd., comparatiu de supĕrus, -a, -um ‘que és a sobre’, der. de super 1a font: 1653, DTo.
    [abreviatura sup.]
  1. adjectiu
    1. Situat més amunt. El nivell del llac X és superior al del llac Y.
    2. usat absolutament La part superior d’una columna. El llavi superior.
    3. els membres superiors Els braços.
  2. adjectiu figuradament
    1. A un nivell més alt quant al rang, al grau, a la importància, al valor, al mèrit. La primera part de l’obra és molt superior a la segona.
    2. usat absolutament Un drap de qualitat superior. Un mèrit superior.
  3. adjectiu
    1. Prou ferm, fort, etc., per a no ésser afectat o vençut per alguna cosa. Era superior als sofriments, a les calúmnies.
    1. masculí i femení Persona que ocupa un grau més elevat en la jerarquia i té autoritat sobre d’altres, en un ofici, en una comunitat, etc. Respectar els propis superiors.
    2. superior eclesiàstic dret canònic En territoris de missió, eclesiàstic que governa les missions esdevingudes autònomes.



    5. Vegeu també:
    superior2

■ superior1

abreviatura sup adjectiu Situat més amunt El nivell del llac X és superior al del llac Y usat absolutament La part superior d’una columna El llavi superior els membres superiors Els braços adjectiu figuradament A un nivell més alt quant al rang, al grau, a la importància, al valor, al mèrit La primera part de l’obra és molt superior a la segona usat absolutament Un drap de qualitat superior Un mèrit superior adjectiu Prou ferm, fort, etc, per a no ésser afectat o vençut per alguna cosa Era superior als sofriments, a les calúmnies masculí i femení Persona que ocupa un grau més elevat en la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ superior2
| superiora

■ superior2
| superiora

masculí i femení dret canònic Persona que governa una congregació o comunitat religiosa Vegeu també superior 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ superiorat

■ superiorat

masculí catolicisme Càrrec o dignitat de superior o superiora d’una comunitat religiosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ superioritat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">superioritat</title>

Partició sil·làbica: su_pe_ri_o_ri_tat
Etimologia: del ll. superiorĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. figuradament Qualitat de superior1 2.
  2. Dignitat, càrrec, de superior o superiora d’una comunitat religiosa.
  3. Època i durada del govern d’un superior o una superiora.
    1. Persona o persones que exerceixen l’autoritat superior. Adreçar una sol·licitud a la superioritat.
    2. Conjunt dels superiors religiosos d’un orde, d’una província religiosa, etc.

■ superioritat

femení figuradament Qualitat de superior 1 2 Dignitat, càrrec, de superior o superiora d’una comunitat religiosa Època i durada del govern d’un superior o una superiora Persona o persones que exerceixen l’autoritat superior Adreçar una sollicitud a la superioritat Conjunt dels superiors religiosos d’un orde, d’una província religiosa, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ superiorment

■ superiorment

adverbi D’una manera superior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ superjò

■ superjò

masculí plural superjòs psiquiatria En la teoria psicoanalítica freudiana, funció o instància psíquica resultant de la repressió de les tendències instintives agressivitat pulsional i de caràcter moralitzant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ superlatiu
| superlativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">superlatiu</title>

Partició sil·làbica: su_per_la_tiu
Etimologia: del ll. superlativus, -a, -um, íd. 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu
    1. Dit del grau més alt d’una qualitat o d’un grau molt alt d’una qualitat. Ella era bona en grau superlatiu.
    2. gramàtica Dit del grau de significació de l’adjectiu a nivell màxim.
  2. masculí gramàtica
    1. Grau superlatiu.
    2. Mot o grup de mots que expressen el grau superlatiu, sia el més alt en comparació d’altres objectes (superlatiu relatiu: el més eixerit de la colla), sia un de molt alt amb independència de tot altre objecte (superlatiu absolut: el seu pare és molt savi).

■ superlatiu
| superlativa

adjectiu Dit del grau més alt d’una qualitat o d’un grau molt alt d’una qualitat Ella era bona en grau superlatiu gramàtica Dit del grau de significació de l’adjectiu a nivell màxim masculí gramàtica Grau superlatiu Mot o grup de mots que expressen el grau superlatiu, sia el més alt en comparació d’altres objectes superlatiu relatiu el més eixerit de la colla , sia un de molt alt amb independència de tot altre objecte superlatiu absolut el seu pare és molt savi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ superlativament

■ superlativament

adverbi En grau superlatiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

supermascle


<title type="display">supermascle</title>

masculí genètica Individu amb una certa anomalia en els cromosomes, consistent en el fet d’ésser portador de dos cromosomes sexuals Y i un cromosoma sexual X. El seu nombre cromosòmic és de 47.

supermascle

masculí genètica Individu amb una certa anomalia en els cromosomes, consistent en el fet d’ésser portador de dos cromosomes sexuals Y i un cromosoma sexual X El seu nombre cromosòmic és de 47