Es mostren 88939 resultats

■ supervisar

■ supervisar

verb transitiu Exercir la inspecció superior en determinats casos Qui supervisa tot aquest procés Cal supervisar la distribució del producte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ supervisió

■ supervisió

femení Acció de supervisar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ supervisor
| supervisora

■ supervisor
| supervisora

adjectiu i masculí i femení Que supervisa adjectiu informàtica Dit del programa component del sistema operatiu que regula el flux de feines dins un ordinador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ supervivència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supervivència</title>

Partició sil·làbica: su_per_vi_vèn_ci_a
Etimologia: de supervivent
    femení
    1. Acció de sobreviure;
    2. l’efecte.
  2. dret civil Fet d’ésser designat per a reemplaçar algú en cas de mort d’aquest, especialment en el gaudi d’una renda o una pensió.
  3. pacte de supervivència dret civil català
    1. Pacte renunciatiu als drets a una herència encara no oberta, per tal de mantenir la integritat dels patrimonis.
    2. Institució de caràcter consuetudinari, pròpia del dret civil català, que permet als cònjuges que viuen en règim de separació de béns de pactar en les compravendes que facin conjuntament i per quotes iguals, que, a la mort d’un d’ells dos, el supervivent faci seva la totalitat del bé adquirit amb aquest pacte.

■ supervivència

femení Acció de sobreviure l’efecte dret civil Fet d’ésser designat per a reemplaçar algú en cas de mort d’aquest, especialment en el gaudi d’una renda o una pensió pacte de supervivència dret civil català Pacte renunciatiu als drets a una herència encara no oberta, per tal de mantenir la integritat dels patrimonis Institució de caràcter consuetudinari, pròpia del dret civil català, que permet als cònjuges que viuen en règim de separació de béns de pactar en les compravendes que facin conjuntament i per quotes iguals, que, a la mort d’un d’ells dos, el supervivent faci seva la totalitat del…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ supervivent

■ supervivent

adjectiu i masculí i femení Que sobreviu Els supervivents del naufragi van ésser recollits per una embarcació de pesca
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ superxeria

■ superxeria

femení Engany pel qual hom fa prendre quelcom pel que no és
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ supí
| supina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supí</title>

Etimologia: del ll. supinum ‘girat cap amunt’
  1. adjectiu
    1. Ajagut d’esquena, de sobines.
    2. mans supines Mans amb el palmell mirant cap a dalt.
  2. adjectiu i masculí lingüística Dit de la forma nominal del verb pròpia d’algunes llengües indoeuropees de tipus antic.
  3. ignorància supina Ignorància molt gran i inexcusable.

■ supí
| supina

adjectiu Ajagut d’esquena, de sobines mans supines Mans amb el palmell mirant cap a dalt adjectiu i masculí lingüística Dit de la forma nominal del verb pròpia d’algunes llengües indoeuropees de tipus antic ignorància supina Ignorància molt gran i inexcusable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ supinació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supinació</title>

Partició sil·làbica: su_pi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. supinatio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. Posició supina.
  2. anatomia animal Moviment de l’avantbraç pel qual hom dirigeix el palmell de la mà cap amunt o cap endavant. És l’oposat a pronació.

■ supinació

femení Posició supina anatomia animal Moviment de l’avantbraç pel qual hom dirigeix el palmell de la mà cap amunt o cap endavant És l’oposat a pronació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ supinador
| supinadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supinador</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. supinare ‘girar cap amunt’ 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu anatomia animal
  1. Que produeix la supinació.
  2. múscul supinador (o simplement supinador) Múscul que actua contribuint a la supinació.

■ supinador
| supinadora

adjectiu anatomia animal Que produeix la supinació múscul supinador o simplement supinador Múscul que actua contribuint a la supinació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ supinament

■ supinament

adverbi D’una manera supina
Traducció