Es mostren 88940 resultats

■ arramassar

■ arramassar

verb transitiu Aplegar allò que és escampat, coses disperses Els van castigar a arramassar els papers que hi havia escampats pel pati
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrambada

■ arrambada

femení Acció d’arrambar o d’arrambar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrambadís
| arrambadissa

■ arrambadís
| arrambadissa

adjectiu Que pot ésser arrambat Mobles arrambadissos masculí Qualsevol objecte que, arrambat a un mur, etc, serveix per a pujar-hi i veure què hi ha darrere
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrambador1

■ arrambador1

masculí Objecte a propòsit per a arrambar-hi alguna cosa o per a arrambar-s’hi Ampit o barana d’un balcó, d’una escala, etc Tió més gros que hom posa a la llar per arrambar-hi els altres tions, etc Vegeu també arrambador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrambador2
| arrambadora

■ arrambador2
| arrambadora

adjectiu i masculí i femení Que arramba Vegeu també arrambador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrambament

■ arrambament

masculí Acció d’arrambar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrambar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrambar</title>

Etimologia: d’origen incert, possible manlleu d’algun dialecte provençal o italià, com a terme nàutic (‘acostar molt, abordar’), si bé podria provenir d’alguna llengua indoeuropea 1a font: 1428
    verb
    1. transitiu Posar (alguna cosa), aplegar (coses disperses), a un costat contra un mur, una vorera, un objecte qualsevol, especialment per deixar pas lliure, espai, etc. Arrambar l’auto a la paret.
    2. pronominal Arramba’t, que ve un cotxe.
  2. arrambar-se a algú
    1. Acostar-s’hi.
    2. vulgarment Acostar-se eròticament a una altra persona.
    3. usat absolutament vulgarment Mira com arramba.
  3. arrambar amb alguna cosa (o arrambar alguna cosa) Prendre-la.

■ arrambar

verb transitiu Posar alguna cosa, aplegar coses disperses, a un costat contra un mur, una vorera, un objecte qualsevol, especialment per deixar pas lliure, espai, etc Arrambar l’auto a la paret pronominal Arramba’t, que ve un cotxe arrambar-se a algú Acostar-s’hi vulgarment Acostar-se eròticament a una altra persona usat absolutament vulgarment Mira com arramba arrambar amb alguna cosa o arrambar alguna cosa Prendre-la
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrambatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrambatge</title>

Etimologia: de arrambar
    masculí
  1. Reprensió, reptament. Em van clavar un bon arrambatge.
  2. dret
    1. Dret d’atansar la paret pròpia a la de la casa d’altri tot servint-se’n.
    2. Quantitat que hom paga al propietari de la paret d’una casa en aplicar el dret d’atansar.
  3. tenir mals arrambatges dialectal Tenir mal geni, ésser de mal tractar.

■ arrambatge

masculí Reprensió, reptament Em van clavar un bon arrambatge dret Dret d’atansar la paret pròpia a la de la casa d’altri tot servint-se’n Quantitat que hom paga al propietari de la paret d’una casa en aplicar el dret d’atansar tenir mals arrambatges dialectal Tenir mal geni, ésser de mal tractar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

arramblador

arramblador

masculí marina, marítim Regala
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arramblar

■ arramblar

verb transitiu dialectal Una riuada, emportar-se tot el que troba amb impuls violent La riera es va desbordar i l’aigua ho va arramblar tot Arramassar, arreplegar