Es mostren 88940 resultats

■ surenc

■ surenc

masculí botànica Sureny
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sureny


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sureny</title>

Etimologia: de suro
    masculí botànica
  1. Bolet de la família de les boletàcies (Boletus [Tubiporus] edulis), de capell hemisfèric o convex, bru ocraci i carn blanca, molt apreciat com a comestible.
  2. Cigró.
  3. sureny castany Bolet de la família de les boletàcies (Gyroporus castaneus), de barret gruixut i finament vellutat, carn buida, de color bru blanquinós, i comestible.
  4. sureny fosc Bolet de la família de les boletàcies (Boletus [Tubiporus] aereus), de color sépia, cama robusta, carn ferma i blanca, i excel·lent com a comestible.

■ sureny

masculí botànica Bolet de la família de les boletàcies Boletus Tubiporus edulis , de capell hemisfèric o convex, bru ocraci i carn blanca, molt apreciat com a comestible Cigró sureny castany Bolet de la família de les boletàcies Gyroporus castaneus , de barret gruixut i finament vellutat, carn buida, de color bru blanquinós, i comestible sureny fosc Bolet de la família de les boletàcies Boletus Tubiporus aereus , de color sépia, cama robusta, carn ferma i blanca, i excellent com a comestible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ surer
| surera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">surer</title>

Etimologia: de suro
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al suro. Indústria surera.
    2. alzina surera botànica Surera.
    3. alzina surera botànica Surolí.
  2. botànica i indústries forestals
    1. femení Arbre perennifoli de la família de les fagàcies (Quercus suber), d’escorça amb molt de suro, de fulles ovals, tomentoses pel dessota, fruits en gla, del qual és tret el suro, en pannes.
    2. masculí Surera.
  3. masculí ictiologia ballesta 6.

■ surer
| surera

adjectiu Relatiu o pertanyent al suro Indústria surera alzina surera botànica Surera alzina surera botànica Surolí botànica i indústries forestals femení Arbre perennifoli de la família de les fagàcies Quercus suber , d’escorça amb molt de suro, de fulles ovals, tomentoses pel dessota, fruits en gla, del qual és tret el suro, en pannes masculí Surera masculí ictiologia ballesta 6
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ surf


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">surf</title>

Etimologia: reducció de l’angl. surfboard (instrument) o surfriding (pràctica esportiva), de surf ‘onatge’ i board ‘planxa’ o riding ‘equitació’; els nord-americans anomenen l’esport surfing; l’exercici esportiu és d’origen polinèsic
    masculí esports
    1. Esport nàutic que consisteix a planar amb una planxa de surf sobre la cresta de grans onades. Fer surf al Mediterrani. Fer surf sobre una onada gegant.
    2. surf pla Surf que consisteix a planar sobre les onades amb una planxa més petita que la de surf en què l’esportista, estirat, recolza la part superior del cos.
    3. surf sense planxa Surf que hom practica deixant lliscar el cos sobre les onades, generalment amb l’ajut d’unes petites pales lligades a les mans que permeten dirigir els moviments a l’aigua.
  2. surf aeri Modalitat de paracaigudisme esportiu que consisteix a fer figures i piruetes durant la caiguda lliure aprofitant la resistència que l’aire oposa a una planxa de surf que el saltador porta fixada als peus.
  3. surf d’arena Esport que consisteix a lliscar per pendents d’arena, especialment al desert, mantenint l’equilibri sobre una planxa.
  4. surf de caiac Esport nàutic generalment practicat al mar que consisteix a mantenir-se en equilibri sobre grans onades amb un caiac de surf.
    1. surf de neu Modalitat d’esquí que consisteix a lliscar per la neu mantenint l’equilibri damunt d’una planxa de neu.
    2. surf de neu alpí (o surf alpí) Disciplina de surf de neu que consisteix a fer descensos per pistes alpines de diferent desnivell.
    3. surf d’estil lliure Disciplina de surf de neu en què predomina l’execució de salts i de trucs.
    4. surf forapista Modalitat de competició de surf de neu practicada sobre neu verge.
  6. surf de rem [sigla SUP] Esport nàutic que consisteix a desplaçar-se per aigües tranquil·les o sobre les ones dalt d’una planxa de rem, dempeus i mantenint l’equilibri amb l’ajuda d’un rem.
  7. surf d’estel Esport nàutic que es practica sobre una planxa i en què l’esportista, amb l’ajuda d’un estel de tracció que l’arrossega, es manté en equilibri sobre l’aigua i fa salts i acrobàcies.
  8. surf de vela Esport nàutic que consisteix a navegar amb una planxa de vela.

■ surf

masculí esports Esport nàutic que consisteix a planar amb una planxa de surf sobre la cresta de grans onades Fer surf al Mediterrani Fer surf sobre una onada gegant surf pla Surf que consisteix a planar sobre les onades amb una planxa més petita que la de surf en què l’esportista, estirat, recolza la part superior del cos surf sense planxa Surf que hom practica deixant lliscar el cos sobre les onades, generalment amb l’ajut d’unes petites pales lligades a les mans que permeten dirigir els moviments a l’aigua surf aeri Modalitat de paracaigudisme esportiu que consisteix a fer figures i…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

surfejar


<title type="display">surfejar</title>

Etimologia: de surf
    verb esports
  1. intransitiu Fer surf. Surfejar a l’oceà Pacífic.
  2. transitiu Mantenir l’equilibri a la cresta (d’una onada) sobre una planxa de surf mentre va avançant en direcció a la costa. Surfejar una onada de 5 metres.

surfejar

verb esports intransitiu Fer surf Surfejar a l’oceà Pacífic transitiu Mantenir l’equilibri a la cresta d’una onada sobre una planxa de surf mentre va avançant en direcció a la costa Surfejar una onada de 5 metres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ surfista

■ surfista

adjectiu i masculí i femení esports Que practica el surf
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ surgència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">surgència</title>

Partició sil·làbica: sur_gèn_ci_a
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. surgens, -ntis, participi pres. de surgĕre ‘sorgir’
femení geomorfologia Sortida a l’exterior, mitjançant un forat o una cova, de les aigües infiltrades en un carst, quan troben un nivell subjacent de roques impermeables.

■ surgència

femení geomorfologia Sortida a l’exterior, mitjançant un forat o una cova, de les aigües infiltrades en un carst, quan troben un nivell subjacent de roques impermeables
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

surí

surí

masculí botànica Surolí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

surià
| suriana

surià
| suriana

adjectiu i masculí i femení antigament Sirià
Gran Diccionari de la llengua catalana

suricata


<title type="display">suricata</title>

masculí zoologia Mamífer carnívor de la família dels vivèrrids (Suricata suricatta), de costums terrestres i excavadors, que habita en colònies de fins a una quarantena d’individus a les sabanes seques de l’Àfrica meridional.

suricata

masculí zoologia Mamífer carnívor de la família dels vivèrrids Suricata suricatta , de costums terrestres i excavadors, que habita en colònies de fins a una quarantena d’individus a les sabanes seques de l’Àfrica meridional