Es mostren 88940 resultats

■ surrejar

■ surrejar

verb transitiu Donar surres o natjades Quan el xiquet es porta malament, sa mare el surreja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ surt

■ surt

masculí Commoció brusca de l’ànim produïda per alguna sensació sobtada i imprevista Impressió sobtada de por
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

susannenc
| susannenca

susannenc
| susannenca

adjectiu i masculí i femení De Santa Susanna Maresme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suscepció

■ suscepció

femení Acció de rebre alguna cosa en si mateix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ susceptància

■ susceptància

femení electrotècnia En un circuit de corrent altern, component imaginària del vector admitància
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ susceptibilitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">susceptibilitat</title>

Etimologia: de susceptible
    femení
  1. Qualitat de susceptible. La susceptibilitat d’un òrgan. Ferir la susceptibilitat d’algú.
  2. fisiologia i psicologia Propietat o disposició, natural o adquirida, per a rebre modificacions o impressions.
  3. susceptibilitat dielèctrica electricitat Quocient entre la polarització dielèctrica P i la intensitat de camp E.
  4. susceptibilitat magnètica magnetisme Quocient entre la polarització magnètica Pm i la intensitat de camp H.

■ susceptibilitat

femení Qualitat de susceptible La susceptibilitat d’un òrgan Ferir la susceptibilitat d’algú fisiologia i psicologia Propietat o disposició, natural o adquirida, per a rebre modificacions o impressions susceptibilitat dielèctrica electricitat Quocient entre la polarització dielèctrica P i la intensitat de camp E susceptibilitat magnètica magnetisme Quocient entre la polarització magnètica Pm i la intensitat de camp H
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ susceptible


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">susceptible</title>

Etimologia: del ll. modern susceptibĭlis, der. de suscipĕre ‘assumir’ 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
    1. Capaç d’admetre una modificació, una impressió. Ésser una cosa susceptible de millorament.
    2. Que té una disposició a ésser fàcilment afectat per les influències exteriors. Tenir un olfacte molt susceptible.
  2. figuradament Que té una disposició a ofendre’s fàcilment. És una persona molt susceptible. Tenir un caràcter susceptible.

■ susceptible

adjectiu Capaç d’admetre una modificació, una impressió Ésser una cosa susceptible de millorament Que té una disposició a ésser fàcilment afectat per les influències exteriors Tenir un olfacte molt susceptible figuradament Que té una disposició a ofendre’s fàcilment És una persona molt susceptible Tenir un caràcter susceptible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suscitabilitat

■ suscitabilitat

femení Qualitat de suscitable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suscitable

■ suscitable

adjectiu Que pot ésser suscitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suscitació

■ suscitació

femení Acció de suscitar
Traducció