Es mostren 88940 resultats

■ suscitador
| suscitadora

■ suscitador
| suscitadora

adjectiu i masculí i femení Que suscita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suscitament

■ suscitament

masculí Acció de suscitar, suscitació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suscitar

■ suscitar

verb transitiu Promoure, fer sorgir Allò va suscitar unes discussions interminables Suscitar una guerra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ susdit
| susdita

■ susdit
| susdita

adjectiu Damunt dit, esmentat anteriorment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sushi*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">sushi</title>

Pronúncia: súʃi
Etimologia: [mot japonès]
    masculí gastronomia
  1. Plat de la cuina japonesa elaborat a base d’arròs bullit envinagrat, acompanyat de peix o marisc, generalment crus, o de verdura.
  2. rotlle de ‘sushi’ Rotlle preparat embolicant sushi amb una fulla d’alga i que hom serveix tallat en trossos d’uns 2 cm.

sushi*

masculí gastronomia Plat de la cuina japonesa elaborat a base d’arròs bullit envinagrat, acompanyat de peix o marisc, generalment crus, o de verdura rotlle de ‘sushi’ Rotlle preparat embolicant sushi amb una fulla d’alga i que hom serveix tallat en trossos d’uns 2 cm
Gran Diccionari de la llengua catalana

suslic europeu


<title type="display">suslic europeu</title>

Partició sil·làbica: sus_lic eu_ro_peu
masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids (Citellus citellus), semblant a l’esquirol, però més petit, amb la cua curta i taques blanques molt evidents.

suslic europeu

masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids Citellus citellus , semblant a l’esquirol, però més petit, amb la cua curta i taques blanques molt evidents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suspecte
| suspecta

■ suspecte
| suspecta

adjectiu Sospitós, que inspira sospites o desconfiança Una persona suspecta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suspendre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suspendre</title>

Etimologia: del ll. suspendēre, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. [emprat especialment en participi passat]
    1. Tenir una cosa en l’aire de manera que pengi. Una bola suspesa per un fil al sostre.
    2. figuradament L’auditori estava suspès dels seus llavis.
    1. Tenir algun temps deturat el curs d’una cosa. Suspendre els treballs començats.
    2. Diferir momentàniament. Suspendre els pagaments. Suspendre una sentència.
  3. Privar algú per algun temps del seu càrrec, de les seves funcions, del seu sou, etc. Suspendre un professor de les seves funcions i el seu sou.
    1. Negar l’aprovació a un examinand. Dels vint estudiants d’aquell curs n’han suspesos quatre.
    2. usat absolutament El professor de matemàtiques suspèn molt.
    1. Rebre la qualificació de suspens (en una assignatura). Pel juny vaig suspendre el llatí.
    2. usat absolutament He tornat a suspendre.

■ suspendre

verb transitiu emprat especialment en participi passat Tenir una cosa en l’aire de manera que pengi Una bola suspesa per un fil al sostre figuradament L’auditori estava suspès dels seus llavis Tenir algun temps deturat el curs d’una cosa Suspendre els treballs començats Diferir momentàniament Suspendre els pagaments Suspendre una sentència Privar algú per algun temps del seu càrrec, de les seves funcions, del seu sou, etc Suspendre un professor de les seves funcions i el seu sou Negar l’aprovació a un examinand Dels vint estudiants d’aquell curs n’han suspesos quatre usat absolutament El…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suspens
| suspensa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suspens</title>

Compareu: suspès
Etimologia: del ll. suspensus, -a, -um, íd; en el sentit de ‘recurs narratiu que manté l’interès’, calc de l’angl. suspense, i aquest, del fr. (en) suspens ‘en suspens’ 1a font: 1839, DLab.
    1. adjectiu En estat d’expectació, d’indecisió, perplex.
    2. en suspens locució adverbial En estat d’expectació, d’indecisió.
    3. en suspens locució adverbial Diferida la resolució. Van deixar en suspens aquella qüestió espinosa.
  2. cinematografia i literatura
    1. masculí Recurs de retardar la resolució d’una situació crítica mitjançant la inclusió d’accions secundàries en l’acció principal, per tal de mantenir i augmentar l’interès i les emocions de l’espectador o el lector.
    2. de suspens locució adjectiva Dit de l’obra que té suspens. Una pel·lícula de suspens.
  3. masculí ensenyament Nota que certifica d’haver estat suspès en un examen, un curs, etc., i que generalment comporta l’exigència de repetir-lo.

■ suspens
| suspensa

adjectiu En estat d’expectació, d’indecisió, perplex en suspens locució adverbial En estat d’expectació, d’indecisió en suspens locució adverbial Diferida la resolució Van deixar en suspens aquella qüestió espinosa cinematografia i literatura masculí Recurs de retardar la resolució d’una situació crítica mitjançant la inclusió d’accions secundàries en l’acció principal, per tal de mantenir i augmentar l’interès i les emocions de l’espectador o el lector de suspens locució adjectiva Dit de l’obra que té suspens Una pellícula de suspens masculí ensenyament Nota que certifica d’haver estat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suspensió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suspensió</title>

Partició sil·làbica: sus_pen_si_ó
Etimologia: del ll. suspensio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de suspendre;
    2. l’efecte.
  2. anatomia animal Unió de la mandíbula inferior dels vertebrats amb el crani.
    1. dret canònic Censura per la qual és prohibit a un clergue l’exercici d’un ofici o és privat dels fruits d’un benefici que posseeix, o ambdues coses alhora.
    2. dret penal Pena governativa o judicial que priva en tot o en part l’ús d’un dret, sobretot del dret de sufragi, l’exercici d’un càrrec públic, d’un ofici, d’una professió.
    3. suspensió de garanties constitucionals dret constitucional i ciències polítiques Situació anormal de l’ordre públic (sovint en cas de guerra o de catàstrofe pública), prevista per les constitucions democràtiques, decretada pel govern, amb autorització del parlament i aprovació del cap de l’estat, que consisteix en la supressió temporal total o parcial de les garanties personals i dels drets públics reconeguts en la constitució.
    4. suspensió de pagaments [abreviatura s. de p.] dret mercantil Situació d’insolvència transitòria d’un comerciant, legalment inscrit en el registre corresponent.
    5. suspensió de sou i feina dret del treball Sanció disciplinària imposada per un empresari a un treballador o a diversos pel fet d’haver comès una falta tipificada per la llei.
    6. suspensió d’hostilitats dret internacional Cessació temporal dels actes de guerra per conveni o acord entre els bel·ligerants.
  4. lingüística En glossemàtica, cessació de la vigència d’una funció en certes condicions.
  5. música Adornament en l’execució musical, consistent en una prolongació o un retard en fer sonar una determinada nota.
    1. química física Dispersió estable d’un sòlid (fase dispersa) en un líquid (fase dispersant) d’una manera pràcticament uniforme.
    2. suspensió de bari medicina Suspensió d’una sal de bari usada en radiologia com a mitjà de contrast per a omplir vísceres buides i fer després radiografies per tal de veure el relleu de les parets.
    1. Allò amb què està suspesa alguna cosa.
    2. física i metrologia Dispositiu, element, etc., emprat per a mantenir suspès l’element o la part mòbil d’un aparell de mesura o anàleg.
    3. tecnologia Conjunt d’elements mecànics, interposats entre el bastidor d’un vehicle i les seves rodes o llurs eixos, que amorteixen els xocs, les trepidacions i les sotragades produïdes per les irregularitats del terreny sobre el qual es desplaça el vehicle.
    4. suspensió cardànica (o de Cardan) tecnologia Dispositiu mecànic que consisteix en tres anells concèntrics, encabits l’un dins de l’altre, i articulats entre ells de tal manera que cadascun pot girar entorn d’un eix perpendicular als eixos de gir dels altres dos.
  8. gimnàstica Posició en què el centre de gravetat del gimnasta queda per sota del punt on s’agafa a l’aparell.
  9. llançament en (o de) suspensió (o simplement suspensió) esports
    1. En el basquetbol, llançament a cistella que el jugador efectua suspès en l’aire per l’impuls del salt.
    2. En l’handbol, llançament a porteria efectuat d’aquesta manera.

■ suspensió

femení Acció de suspendre l’efecte anatomia animal Unió de la mandíbula inferior dels vertebrats amb el crani dret canònic Censura per la qual és prohibit a un clergue l’exercici d’un ofici o és privat dels fruits d’un benefici que posseeix, o ambdues coses alhora dret penal Pena governativa o judicial que priva en tot o en part l’ús d’un dret, sobretot del dret de sufragi, l’exercici d’un càrrec públic, d’un ofici, d’una professió suspensió de garanties constitucionals dret constitucional i ciències polítiques Situació anormal de l’ordre públic sovint en cas de guerra o de catàstrofe pública…
Informació complementària
Traducció