Es mostren 88940 resultats

■ suspensiu
| suspensiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suspensiu</title>

Partició sil·làbica: sus_pen_siu
Etimologia: del b. ll. suspensivus, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Que suspèn, que té en suspens. Un decret suspensiu de les garanties constitucionals.
  2. dret Que té la virtut o la força per a suspendre.

■ suspensiu
| suspensiva

adjectiu Que suspèn, que té en suspens Un decret suspensiu de les garanties constitucionals dret Que té la virtut o la força per a suspendre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suspensívor
| suspensívora

■ suspensívor
| suspensívora

adjectiu ecologia Dit de l’animal que separa i menja material que es troba en suspensió, generalment en l’aigua
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suspensor
| suspensora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suspensor</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. suspensus, -a, -um, participi de suspendēre ‘suspendre’
  1. adjectiu Que suspèn, que serveix per a suspendre. Lligament suspensor.
  2. masculí botànica
    1. Filament de cèl·lules superposades originat per l’ovocèl·lula fecundada en la part més pròxima al micròpil, que empeny l’embrió vers l’endosperma.
    2. En certs fongs, hifa que sosté una zigòspora o un gametangi.

■ suspensor
| suspensora

adjectiu Que suspèn, que serveix per a suspendre Lligament suspensor masculí botànica Filament de cèllules superposades originat per l’ovocèllula fecundada en la part més pròxima al micròpil, que empeny l’embrió vers l’endosperma En certs fongs, hifa que sosté una zigòspora o un gametangi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suspensori


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suspensori</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. suspensus, -a, -um, participi de suspendēre ‘suspendre’
    masculí
  1. Lligament destinat a sostenir una part o un òrgan.
  2. especialment terapèutica Aparell ortopèdic en forma de bossa de teixit de cotó porós o reixat, proveït de dues cintes per a la fixació.

■ suspensori

masculí Lligament destinat a sostenir una part o un òrgan especialment terapèutica Aparell ortopèdic en forma de bossa de teixit de cotó porós o reixat, proveït de dues cintes per a la fixació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

suspès
| suspesa


<title type="display">suspès</title>

Homòfon: sospès
Compareu: suspens
Etimologia: del ll. suspensus, -a, -um, íd. 1a font: c. 1900, Verdaguer
  1. adjectiu Que és sostingut enlaire com si estigués penjat. La pols suspesa en l’aire. Un pont suspès.
  2. adjectiu i masculí i femení Que ha estat suspès en un examen, que té un suspens. Els suspesos hauran de tornar a examinar-se.

suspès
| suspesa

adjectiu Que és sostingut enlaire com si estigués penjat La pols suspesa en l’aire Un pont suspès adjectiu i masculí i femení Que ha estat suspès en un examen, que té un suspens Els suspesos hauran de tornar a examinar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suspicaç

■ suspicaç

adjectiu Propens a la suspició, a concebre sospites, a tenir desconfiança
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suspicàcia

■ suspicàcia

femení Qualitat de suspicaç Estat d’ànim de la persona suspicaç La seva suspicàcia era fundada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suspicaçment

■ suspicaçment

adverbi D’una manera suspicaç
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suspició

■ suspició

femení Acció de sospitar, de tenir com a suspecte sospita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

susquedenc
| susquedenca

susquedenc
| susquedenca

adjectiu i masculí i femení De Susqueda Selva